Dia tercer
És massa d’hora, avui, quan des de casa
escolto l’aldarull d’un munt de gossos
que esparraquen la nit —la matinada,
que ja són quarts de set. Encara és fondo
el contrapès de l’ombra que s’esfila
cap a llevant; enllà, sota la lluna
que gairebé no hi és, de tan minvada.
El ronc d’un avió mentre s’allunya
deixa un ressò de trons que s’allargassa
cap aquell nord del somni que no arriba.
D’aquí a no res, la llum serà manyaga.
Ja neix el primer blau: vesteix la grisa
samarra d’un ponent brut de muntanyes
que no pot veure el mar. L’agost s’esfulla.