Ciutat
Per molt que la camino, lent,
de punta a punta, tot sovint,
desconec les distàncies justes,
els precisos límits,
de la ciutat que sóc:
què d’ella és meu
perquè em pertany
i què en pertoca als altres,
als que hi han fresat, també,
perquè hi creixin les teulades.
Com fan els pelegrins,
com els herois quan recorden
els indrets de cada gesta,
jo també retorno a la ciutat.
I m’hi busco, infant, adolescent,
amb la fúria de la set,
amb la fam que arriba extrema.
Hi retorno, la repenso.
Pigment d’hemoglobina,
transito totes les artèries
d’aquesta pàtria de cigonyes
damunt de les campanes
i de tudons sobre els xiprers.