Un amor impossible “- La gent aspira a l’amor conjugal,
Rachel, perquè els aporta un benestar, una certa pau.
És un amor previsible perquè l’estan esperant, l’estan
esperant per motius ben precisos. És una mica avorrit,
com tot allò que és previsible. En canvi, la passió amorosa
va unida a la irrupció sobtada. Trenca l’ordre, sorprèn.
Hi ha una tercera categoria. Menys coneguda, que
qualifi caria de... la trobada inevitable. -Al teu entendre,
la nostra trobada a quina categoria pertany?” A la fi
dels anys 1950 Pierre i Rachel viuen una relació curta
però intensa a Châteauroux. Pierre, erudit, nascut al si
d’una família burgesa, fascina la Raquel, funcionària
de la Seguretat social. No es planteja casar-s’hi però la
deixa embarassada. La maternitat esdevé per a Rachel
i Christine el pilar d’una vida feliç. Pierre visita la seva
fi lla de tant en tant. Al cap d’uns anys, Rachel s’adona
que ell la viola. Es produeix un profund daltabaix. Un
sentiment de culpabilitat va sulsint l’entesa entre mare i
fi lla. Christine Angot es proposa aquí revelar una relació
ben complexa que oscil·la entre l’amor incondicional a
la mare i el ressentiment. Descriu sense concessions una
guerra social amorosa i alhora la trajectòria d’una dona
destruïda pel seu pecat original: la passió que va sentir
per un home que fi nalment acaba demolint tots els punts
de referència que a ella li servien de guia.