Llicenciat en Filologia Catalana, Lari és un reconegut il·lusionista català amb més de trenta anys de trajectòria que ha protagonitzat nombrosos espectacles teatrals i programes de televisió, sent un referent de l'il·lusionisme a Catalunya amb el seu estil personal de màgia còmica i posada en escena elegant.

El 2018 Lari va comprar Cal Tarragona, una vella casa pairal ubicada al poble lleidatà de Castellserà. Quan la va trepitjar per primera vegada va pensar que aquella podria haver estat la residència del comte Dràcula... i va decidir convertir-la en casa seva. Poc s’imaginava, aleshores, que acabaria escrivint una novel·la, la seva primera novel·la, per a intentar explicar la història de la casa, fabulant sobre les veritats i llegendes que s'han relacionat amb aquest habitatge al llarg del temps.

Però aquesta no és només la història d’una casa, ni de la nissaga que la va posseir durant segles. Tampoc no és, només, la història dels personatges que trobarem a les seves pàgines, com l’Aniol, el jove càndid que descobreix la seva sexualitat entre les seves quatre parets; o com la Francina, la vídua malcarada que hi va viure i que va acabar sent perseguida per bruixeria. Aquesta és una novel·la que parla, per sobre de tot, de les passions humanes com a motor de la història.

"A la novel·la d'en Lari la casa no és només un escenari, sinó un espai carregat d’història, de passions i de capes de temps que dialoguen entre elles. Això situa l’obra dins d'una tradició literària que transforma espais concrets en mites universals", destaca Àngels Marzo, editora de Pagès Editors.

Així mateix, Marzo valora la destresa d'en Lari per alternar dues trames, la contemporània i la medieval, establint un diàleg entre aquestes dues èpoques. "Aquesta alternança fa que el lector estableixi paral·lelismes constants i entengui que, malgrat el pas del temps, el que mou realment els éssers humans a fer el que fan i a ser el que són no ha canviat i que, en definitiva, del que parla el llibre és de la passió en totes les seves formes: amor, desig, enveja, ambició, odi", diu l'editora.

Josep Maria Lari, per la seva banda, explica que són moltes les llegendes que ha pogut conèixer i que existeixen entorn de la casa. "Diuen que el Sant Greal -el calze que Jesús va utilitzar en l’Últim Sopar- va passar una nit en aquesta casa. Una altra llegenda que ha arribat fins als nostres temps és que l'anomenada bruixa de Menàrguens va ser minyona dels Tarragona, la família que fins fa uns anys era la propietària de l'immoble, i que va acabar essent penjada a Castellserà... Hi ha moltes històries que s'entrellacen en aquesta casa i jo les he agafat i he fet un llibre en el qual he estat treballant durant cinc anys".

Una reinterpretació del passat que amaga una reivindicació
Un dels aspectes més interessant de la novel·la és que l'autor fa una reinterpretació de la història que posa en qüestió els relats oficials. En concret, a la trama ubicada a l'època medieval en Lari no només fa una recreació històrica del moment, sinó que fa explícites formes de desig que sempre han existit, però que sovint han estat silenciades.

"He imaginat, amb una clara consciència del que escrivia, un comte d'Urgell homosexual. Perquè la literatura durant segles ha tendit a explorar sobretot relacions heterosexuals, no tant perquè fossin les úniques existents, sinó perquè eren les úniques legitimades socialment. Moltes altres formes de desig quedaven fora del relat o bé apareixien codificades, amagades o castigades. En aquest sentit, la literatura també reflectia una estructura de poder i una moral determinada", explica en Lari.

Aquesta reinterpretació amaga, doncs, una reivindicació per part d'en Lari, qui revisa el passat donant veu a desitjos i relacions silenciades històricament, permetent noves mirades i lectures.

A 'La casa dels àngels' hi trobareu, en definitiva, una narració sobre una casa amb molts segles d'història i un escriptor que ha estat capaç de crear una interessant ficció al voltant de la mateixa. El text, àgil però amb moltes capes de lectura i reflexió a la vegada, combina els gèneres de novel·la històrica, psicològica i de suspens amb l'objectiu final de parlar d'un dels temes principals de la literatura universal, les passions humanes.

Convocat per ComiCat -el web dedicat a potenciar, difondre i informar sobre el món del còmic en català a totes les terres de parla catalana-, el premi tenia tres finalistes: Esqueixos, de Toni Benages, publicat per Editorial Males Herbes; Lignit, d'Emma Casadevall, publicat per Editorial Finestres, i La conca dels àngels, de Berta Cusó, publicat per Pagès Editors.

Finalment, va ser la novel·la gràfica de Berta Cusó la guanyadora del premi edició d'aquest premi. El jurat del guardó va estar format per Anna Abella, Julià Florit, Karen Madrid, Marta Salicrú i Meritxell Puig i va valorar la seva personalitata nivell gràfic i tècnic i el seu enfocament original sobre un tema universal com la guerra des d'un punt de vista femení.

Ara, després d'acumular tota aquesta experiència professional i de formar-se com a psicòleg especialitzat en psicologia de l'esport, intel·ligència emocional, gestió de l’estrès, benestar i rendiment, ens ofereix 'El partit que no veus', un llibre que pretén ser un manual d’autoconeixement i creixement personal que connecti amb els esportistes, però també amb entrenadors, pares d’esportistes i qualsevol persona interessada en el seu propi benestar emocional i en el del seu entorn.

Al seu llibre, Estrada Fernàndez connecta la seva experiència professional amb la seva comprensió del funcionament de la ment: ens ensenya com funciona el cervell quan competim i, també, a la vida. Parla d’un cervell que sent, que pateix, que s’activa davant la por i que es bloqueja davant l’estrès. Un cervell que s’equivoca, que aprèn, que es refà i, el més important: que es pot entrenar. 

Cada capítol és una finestra oberta a un tema clau de la psicologia aplicada a l’esport: la gestió de la por, l’error com a oportunitat, la importància de la regulació emocional, la construcció de l’autoestima, el repte del final de la carrera esportiva... Però Estrada Fernàndez no es limita a fer un diagnòstic, a explicar què li passa al cervell en aquestes ocasions, sinó que proposa estratègies, eines i reflexions que qualsevol esportista, entrenador o progenitor pot adaptar a les seves necessitats.

"Quan parlem d’esport, acostumem a mirar només el que passa al terreny de joc, a la pista o a la competició. Aquest llibre posa el focus en l’altre partit: el que es juga dins del cap i que sovint passa desapercebut. El partit interior, el que es juga amb la por, l’error, la pressió i l’autoexigència. Neix de la necessitat d’entendre què ens passa pel cap quan competim i de demostrar que la ment, igual que el cos, també es pot entrenar. Perquè, sovint, el partit més decisiu és el que no es veu", explica Estrada.

És a dir, el llibre aglutina tot el coneixement tècnic i l'experiència de l'exàrbitre i el presenta en recursos aplicables a l'esport i a la vida. No cal tenir estudis previs en psicologia per entendre’l. Tampoc no cal ser esportista professional per sentir-se interpel·lat. Perquè el que hi ha en les seves pàgines és, en essència, una guia per entendre com som, com funcionem, i com podem acompanyar millor els processos humans que hi ha darrere de qualsevol acció esportiva.

És, en definitiva, un llibre que vol contribuir a situar la psicologia i l’educació emocional al centre de qualsevol projecte educatiu en el món de l’esport.

Periodista, autor de còmic, humorista gràfic, divulgador, creador i director de publicacions, López compta amb una àmplia trajectòria de més de cinquanta anys que li fa sobradament valedor del mèrit de ser el protagonista d'aquest calendari.

Ha publicat la seva obra a diaris com La Vanguardia, El Periódico, el Diari de Barcelona, Avui i Público; i a revistes d’opinió com Oriflama, Canigó, o Mundo; d’humor i de còmics.

A banda de la seva feina com a vinyataire, López va ser un dels dibuixants més punyents dels inicis del còmic, als anys 70 i 80 i va ser impulsor del Saló de Còmic de Barcelona als anys vuitanta. Cal destacar, així mateix, la seva important tasca en la divulgació i promoció de l’art del còmic: és membre de la Comissió Nacional del Còmic i la Il·lustració de la Generalitat, des d’on contribueix a un relat unificat del sector i assessora institucions com el Museu Morera i la Biblioteca Nacional de Catalunya. També és coordinador general de l’Àgora Còmic, una iniciativa lleidatana pionera que introdueix el llenguatge del còmic als instituts i promou la creació estatal.

La seva obra i trajectòria ha acumulat nombrosos reconeixements. Ha estat reconegut amb el premi “Toda una Carrera” dins les Jornades Internacionals de Còmic d’Avilés del 2024. El 2023 va rebre la Medalla al Mèrit Cultural i Artístic de l'Ajuntament de Lleida, i prèviament va rebre el premi Junceda al millor còmic per 'El solar' (2017)  i el Premi Nacional de Còmic (2011), entre altres. 

El calendari
El calendari de paret Ars Fugit recull un total de 14 vinyetes extretes de les seves publicacions com a autor i escriptor dels últims vint anys. Hi podem veure el seu propi univers estilístic, sovint ressignificant personatges que el van marcar durant la infantesa com el Capitán Trueno, les germanes Gilda (Hayworth), Els Ulises o els germans Marx.

Són una petita mostra de dues dècades de maduresa artística d’un autor que fa del còmic una eina de memòria històrica, pedagògica i amb alta càrrega crítica..

"Amb aquest calendari artístic de paret el respectable públic podrà acostar-se a un tast d’algunes, no totes, de les obres de la meva etapa més contemporània. Un tast, perquè la majoria de les il·lustracions escollides corresponen a treballs de còmic i, com se sap, el còmic, en els seus diversos formats, és una narració més o menys llarga. De manera que si haguessin posat les històries senceres això no seria un calendari, seria una enciclopèdia penjada a la paret i això ja seria passar-se de radical", explica López amb el seu característic sentit de l'humor.

El Calendari 2026 dedicat a Alfons López ens ofereix, en definitiva, un tast representatiu de la seva etapa de maduresa com a artista, amb el qual podrem conèixer el seu humor i univers estilístic.

Pagès Editors publicarà aquest mes de setembre Cròniques de la veritat prohibida, una antologia de relats inspirats en obres del desaparegut Museu de l’Art Prohibit de Barcelona, escrits per membres del col·lectiu literari Lola Palau. 

Es tracta del tercer volum d'aquest col·lectiu d'escriptors de la Catalunya central, que en el passat ha publicat Que Déu ens agafi confessats (2018) i Dies de roses i vi (2021). Amb aquesta nova obra, Lola Palau consolida una trajectòria marcada per la ironia, l’enginy i l’exploració literària de temàtiques insòlites i d’actualitat, amb una mirada crítica i original. 

Per la seva banda, el Museu de l’Art Prohibit, impulsat per l'empresari Tatxo Benet, va obrir les portes l'octubre del 2023 a la Casa Garriga Nogués de Barcelona, amb una col·lecció d'unes dues-centes d'obres d'art censurades a diferents llocs del món. El museu va anunciar el passat mes de juny el seu tancament i la seva voluntat de transformar-se en una col·lecció itinerant.

Prèviament al seu tancament, membres del col·lectiu Lola Palau van fer parada al museu i van decidir versionar algunes de les peces més provocadores i singulars del seu fons, com ara els Caprichos de Goya, la Suite 347 de Pablo Picasso, Smiling Copper de Banksy o Amén d’Abel Azcona.

El resultat és un recull de relats en què cada autor del col·lectiu, inspirant-se en una de les obres del museu, construeix una ficció lliure, tenint en compte, tanmateix, les característiques i el context de l’obra. D'aquesta manera, cada relat ofereix una relectura de l'obra referenciada. 

"A Cròniques de la veritat prohibida el lector hi trobarà un calidoscopi de miralls deformants, tan sorprenents i extravagants com les obres que han inspirat els relats. A voltes estripats i mordaços, a voltes tendres i malèvolament càndids, els relats ofereixen una nova mirada dels temes de fons importants, com són la censura, la llibertat o la memòria", expliquen des del col·lectiu.

Els relats:

• EL DESGEL (Llorenç Capdevila)
  Obra de referència: Always Franco, d’Eugenio Merino (2012)
• QUO VADIS, EUROPA? (David Clusellas i Codina)
  Obra de referència: Freedom fries: naturaleza muerta, de Yoshua Okón (2014)
• EL SOMNI DE LA RAÓ (Imma Cortina)
  Obra de referència: Caprichos, de Francisco de Goya (1797-1799)
• UN CLAU AL MIG DEL PIT (Pilar Duocastella)
  Obra de referència: Suite 347, de Pablo Picasso (1968)
• VOLS FOC? (Jordi Estrada)
  Obra de referència: Cajita de fósforos, de Mujeres públicas (2005)
• EL COS DE CRIST (Pep Garcia)
  Obra de referència: Amén, d’Abel Azcona (2015)
• CONFIDÈNCIES (Maria Dolors Guàrdia)
  Obra de referència: The statue of a girl of peace, de Kim Eun-Sung i Kim Seo-Kyung (2019)
• EL SILENCI MÉS BONIC QUE HEM SENTIT MAI (Xavier Mas Craviotto)
  Obra de referència: Smiling Copper, de Banksy (2003)
• ALTERACIÓ I MUDANÇA DE CEFERINO CIFUENTES (Lluís Montoliu)
  Obra de referència: Espectador de Espectadores, d’Equipo Crónica (1972)
• UNA DECISIÓ MOLT DELICADA (Antoni Pladevall)
  Obra de referència: Piège à loup, d’Amina Benbouchta (2014)
• ODA A LA LLIBERTAT (Miracle Sala)
  Obra de referència: 8 pintures dels artistes de Guantánamo, d’Abdualmalik Abud, Muhammad Ansi, Sabri Al Qurashi (2010-2016)
• LA PETITA MORT (Josep Maria Solà)
  Obra de referència: L’estasidilatex, de Juan Francisco Casas (2015)

Es tracta del segon àlbum il·lustrat que Pagès Editors publica adaptant una obra de la companyia, ja que el 2023 va veure la llum 'Bunji', un llibre que recull la història de la petita coala que Festuc Teatre ha portat per escenaris de tota Catalunya i la resta de l'Estat i que, en poc temps, ha aconseguit arribar a la segona edició.  

En aquesta ocasió, l'àlbum recull l'adaptació feta per Festuc Teatre de la coneguda novel·la de ficció titulada 'Tarzan' que l'escriptor nord-americà Edgar Rice Burroughs va publicar a principis del segle XX. L'adaptació al format llibre de la història de Tarzanne ha anat a càrrec, novament, de Pep Molist i Anna Mongay, autors del text i de les il·lustracions, respectivament.  

En aquesta història veurem com una criatura queda òrfena i desprotegida enmig d'una selva. Aquesta realitat es veurà alterada quan una família de goril·les decideix que aquest bebè formi part de la seva tribu. Així comença la història de Tarzanne, una nena que creixerà pensant que és un goril·la més. 

Es tracta d'una emotiva història que, tot i estar ambientada a una selva llunyana, toca temes amb què molts nens i nenes poden sentir-se identificats, com és la necessitat de voler pertànyer a un grup i la sensació de sentir-se diferent o inferior de la resta. La història també suposa una oportunitat per a reflexionar sobre la identitat, els vincles que creem i com aprenem a transformar-los al llarg de la vida.

"És una història tendra i emocionant, un viatge d'imaginació i autodescobriment que connecta tant amb nens com amb adults", expliquen des de Festuc Teatre.

Es tracta del darrer títol de la col·lecció de novel·la gràfica de Pagès Editors, Doble Tinta, que en aquesta ocasió surt del joc en dos colors que caracteritza el segell per fer una picada d'ullet a la protagonista del llibre. 

I és que, segon explica Glàfira Smith, els gossos veuen el món en colors primaris, vermell, groc i blau, que són els colors que ha escollit per a il·lustrar les coses vistes des de la perspectiva de la gosseta. En contraposició, Smith utilitza el blanc i el negre per explicar les històries dels humans que viuen amb la Trufa.

El llibre recull els disset anys de vida de la gossa, que acompanya en tot moment al seu amo, el José Luis, tant a les alegries quotidianes com a les pèrdues més doloroses. 

La novel·la ofereix així un retrat commovedor de la vida, l’amor i el patiment, que captura amb meravellosa precisió l’essència dels personatges i les seves experiències i, alhora, homenatja la relació especial que els humans compartim amb els nostres gossos. 

"Trufa és un còmic que parla de vivències personals, però també de tants gossos que ens acompanyen durant un tram de la nostra existència i ocupen un lloc per sempre a les nostres vides", explica l'autora. 

Una gran història d’amor

El periodista cultural Xavi Serra explica a la seva contra del llibre que, per a ell,Trufa és, en realitat, una gran història d’amor. "Els gossos no veuen els colors com nosaltres. Tampoc miren el món igual; la seva és una mirada més intensa, empàtica i generosa. I Glàfira Smith la captura meravellosament perquè així és també com ella mira i recrea la realitat amb els seus dibuixos. Trufa és una història sobre dues maneres d’estimar: la d’un home madur i la gossa que li regalen. Una història d’amor asimètrica i desigual, però, igualment, una gran història d’amor en què Smith planta altres històries que broten i creixen, com la del matrimoni que es fa gran o la de la filla i el pare que sempre fuig dels problemes. Entre perplexa i divertida, Smith es mira el seu pare i retrata la seva presència i també les absències. Però ho fa sempre amb amor, i el resultat no pot ser més emocionant i alliberador", destaca. 

Us convidem a no perdre-us, doncs, aquesta bonica història d'amor. 

La seva família va descobrir, anys després de la seva mort, els negatius de centenars de fotografies que "l'avi Lari" havia anat fent al llarg del temps, un arxiu conformat per més de dos mil clixés fotogràfics de temàtiques molt variades. Es tracta d'un fons que, tot i semblar modest, no ho és, ja que a principis del segle XX la fotografia es va començar a popularitzar en l'àmbit domèstic, però encara era una manifestació artística minoritària i, sobretot, poc assequible. 

Lari va guardar aquest fons fins a la seva mort, el 1974, quan tot el conjunt de clixés va passar a casa del seu fill, Josep Maria Lari Reig. Va ser el net del fotògraf, l'il·lusionista i filòleg Josep Maria Lari Vilaplana —popularment conegut com el Mag Lari—, qui va descobrir-los després que es passessin una bona pila d'anys dins un armari. Va ser ell també qui, després d'aconseguir trobar la manera de visualitzar els clixés estereoscòpics de vidre, va entendre el valor que podien tenir com a document històric i va emprendre la tasca de donar a conèixer el fons fotogràfic de l'avi, la qual ha culminat amb l'edició d'aquest llibre per part de Pagès Editors i la donació a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona d'aquest valuós fons fotogràfic, el 2021.

"Sento un immens orgull en veure que després de tants anys es reconegui el valor de la seva obra i el mèrit artístic que, indubtablement, té", explica Josep Maria Lari Reig.

Des de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona destaquen, respecte a aquest fons, els bons coneixements de la tècnica fotogràfica del moment i la sòlida formació de Josep Maria Lari Mirambell, que han permès la bona conservació dels clixés. També destaquen el valor de les seves instantànies com a testimoni de l'època.  

"El conjunt consta de 2024 fotografies de primera meitat del segle XX, majoritàriament anteriors a l’any 1936. Lari emprava principalment fotografia estereoscòpica, tècnica que va assolir una gran popularitat a inicis del segle XX. El treball fet amb les plaques fotogràfiques de vidre, fràgils en la seva manipulació, va arribar en un excel·lent estat de conservació, demostrant la cura amb la qual va ser guardat", explica Rafel Torrella, conservador de l'Arxiu. "Les fotografies de Josep Maria Lari, un fotògraf domèstic, guarden la memòria familiar i, en passar a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, esdevenen també exemple d’una època que podrà ser consultat i apreciat pels ciutadans", afegeix. 

Indrets i mirades

La temàtica de les imatges de l'arxiu de Lari és la típica del fotògraf domèstic de l'època però al llibre s'han distribuït en dues categories, 'Infinits indrets', on trobarem imatges de l'entorn físic de Lari (instantànies de Barcelona, del poble de referència, de les seves excursions i sortides,...) i 'Infinites mirades', amb imatges de la seva família i del seu entorn social proper (celebracions, fotos d'estudi, festes del barri...). Totes elles són testimonis de l'època. 

Tenen un indubtable valor memorístic, per exemple, les interessants fotografies fetes per Lari d'indrets o moments emblemàtics del moment: l’exposició internacional de 1929; la font màgica; la desapareguda Torre dels Pardals i els seus jardins, a Horta; el port amb les naus i els pescadors; la propaganda de les eleccions de 1936 enganxada a les parets dels edificis barcelonins,...

Trobem així mateix moltes imatges de l’espai urbà que demostren l’estimació de Lari per la ciutat, ensenyant-la en moments àlgids: el passeig de Gràcia en dia de pluja; la plaça de Catalunya amb les escultures acabades de col·locar (entre 1927 i 1929); algun carrer estret del barri de la Ribera; els carrers ornats per la festa major del barri de Gràcia,...

Al llibre també ens trobarem amb moltes imatges sobre les sortides dels Lari fora de Barcelona, ja siguin excursions per passar el dia lluny de la ciutat o per les seves visites a Almatret, poble lleidatà que freqüentava amb seva dona, Aurèlia Reig. 

D'altra banda, les instantànies del fotògraf al seu entorn més proper conformen uns relats visuals molt interessants també, ja que fan un seguiment del creixement de les persones retratades i també de la vida conjunta en família i dels seus actes socials. Veurem per exemple a Josep Maria Lari Reig de ben petit, camí de l'escola, amb altres nens amics seus, en celebracions; també veurem imatges de la dona del fotògraf, de les seves passejades i sortides; divertides estampes en grup de la família, retrats d'estudi domèstic, fotografies amb els terrats com a decorat principal; fotografies de l'àmbit professional de Lari...  

En total en aquest llibre trobarem prop de dues-centes imatges que ens ofereixen la possibilitat d'obrir una finestra al passat i, a través de la fotografia de la quotidianitat, donar un cop d'ull a la transformació de la Barcelona dels anys 20 i 30 del segle XX i a la vida domèstica d'aquella època. I és que, com bé assegura Torrella, "les fotografies d’aficionats no s’han de mirar només pel succés o la bellesa d’imatges individuals, sinó com un fragment de la història". 

Pagès Editors acaba de publicar Idiota!, un llibre de l'economista, doctor en relacions internacionals i en ciències de l’educació i l’esport, escriptor, analista i polític català Raül Romeva que, com explica el seu subtítol, ofereix un breu tractat sobre el respecte, o més ben dit, sobre la necessitat de respecte a la nostra societat actual. 

Segons explica Romeva, tothom és responsable de la societat que tenim, tothom ha de treballar per construir una societat millor, més respectuosa. Per això aquest llibre no va d’«ells» o dels «altres», sinó que va de «nosaltres», com a col·lectiu, com a comunitat. I de com, avui més que mai, és necessari que hi hagi respecte perquè la nostra societat no es vegi abocada al desastre. 

Per a l'autor, la fórmula cap al desastre com a societat és senzilla i consisteix a combinar tres ingredients força comuns: el populisme polític, el simplisme comunicatiu i el narcisisme social. "Tots tres alimenten l’antipolítica, la qual ens aboca, inevitablement, al neofeixisme social i institucional", diu. 

Per això, en aquest llibre Romeva ens ofereix solucions, a tall de manual amb vocació pràctica, per combatre la banalització i la normalització d'aquestes dinàmiques que empenyen cap al populisme, cap a la radicalització, cap a l’ascens de l’extrema dreta i dels feixismes en la nostra societat. Totes elles passen per evitar la manca de respecte.

"Parlar sobre el respecte fa respecte, però he escrit aquest llibre per pur esperit de supervivència. Gairebé cada dia ens llevem amb notícies relacionades amb la crispació, l’assetjament o la negativitat en general. Tot plegat té un nexe comú, una columna vertebral compartida: el respecte o, més ben dit, la manca de respecte. Sigui en la política o més enllà de la política, la manca de respecte comporta, entre altres conseqüències, una idiotització de la societat. És un símptoma de pobresa democràtica i política", explica.

Al llibre, Romeva parla de la necessitat que hi hagi respecte, però no només en l'àmbit polític, sinó també als mitjans de comunicació, a l'humor, a l'esport, a les xarxes socials,...De fet, al llarg de tot el llibre trobarem exemples i experiències personals viscudes per l'autor al món de la política, durant els seus nombrosos contactes amb els mitjans de comunicació, com a docent i, fins i tot, durant la seva etapa a presó (Romeva va ser condemnat -i posteriorment indultat- a dotze anys de presó per sedició en virtut de l'aplicació de l'article 155 per part del Govern espanyol).

"Faig aquí, de nou, una aposta clara en favor d’una presa de consciència col·lectiva sobre la gravetat del moment que vivim. L’ascens del neofeixisme social i institucional no és cap fet anecdòtic. És una realitat cada dia més palpable. Per això en aquest llibre proposo un canvi d’actitud, individual i col·lectiu, a favor del respecte, de la mirada comunitària i del bé comú. Perquè sense respecte només existeix el jo, no un nosaltres. I sense un nosaltres plural, integrador i transgeneracional, senzillament no hi pot haver justícia, cohesió i solidaritat", conclou Romeva. 

En definitiva, Idiota és un llibre que convida a reflexionar a escala individual i col·lectiva, i que, com a extra, en la seva part final ofereix un bonus: una proposta de treball amb una trentena de notes o consignes de Romeva, impregnades de la R de respecte i, com no podia ser d'una altra manera, també de la R de república...

Com sempre, nosaltres hi muntarem paradeta i aprofitarem aquesta important trobada del món literari per presentar-vos algunes novetats: 

L'autor va escriure gran part dels contes d'aquest recull durant l'etapa de quinze anys que va viure a Catalunya. Per aquest motiu, l'enyorança de la seva pàtria i l'amor per la seva argentina natal, pels seus costums i les seves gents, és un dels elements comuns a la majoria dels seus contes i es podria dir que és un dels personatges principals de la seva literatura. 

Com a exponent màxim d'aquest amor per Argentina s'erigeix el conte dedicat a Messi, 'La maleta de Lionel', en el qual Casciari explica què va significar per a ell i per a molts altres argentins, que igual que el jugador també estaven vivint a Barcelona a principis dels 2000, veure de prop el naixement d'un dels ídols del futbol de tots els temps. 

Haver vist jugar a Leo Messi en el seu millor moment, la seva etapa al Futbol Club Barcelona, i descobrir com amb el seu estil humil i discret el jugador donava exemples constants del seu amor per la pàtria -mantenint el seu 'yeisme' i la seva parla típica de Rosario; sortint sovint als mitjans amb un mate a la mà; celebrant les victòries arreu del món embolcallat amb la bandera celeste i blanca, i tornant a casa quan podia, amb la maleta sempre a mà-, va ser molt important per a molts argentins emigrats, segons explica Casciari.   

"Ens va alegrar la vida, un 'nene chiquito', que no parlava, ens va ajudar a no perdre la brúixola. D'una forma serena i natural ens va fer feliços", va explicar Casciari al programa “Perros de la Calle”, conduït per Andy Kusnetzoff, on a finals de 2022, després que Argentina guanyés el Mundial de Qatar, va parlar sobre aquest conte dedicat a Messi.

Casciari també elogia "l'esforç titànic" que va fer Messi per aguantar durant anys les acusacions de ser un mercenari que li arribaven des d'Argentina i que tingués el valor de renunciar primer a jugar a la selecció nacional i de tornar després "per guanyar-ho tot" i donar el missatge als nens i joves "que a la vida rendir-se no és una opció". 

"La famosa frase 'Qué mirá bobo, anda pa'allá' de Messi, que molts van criticar, menjant-se les esses, amb el 'yeisme' intacte, va ser una frase perfecta per a nosaltres els immigrants. Ens va alegrar confirmar que continua essent el mateix, que mai va guardar la seva maleta a l'armari. Mai va equivocar el seu accent. Mai va oblidar el seu lloc al món. Per això la humanitat sencera volia la victòria de Messi, perquè mai s'ha vist al cim del món a un home senzill, a un tipus qualsevol. Després de guanyar el Mundial ell va tornar a Rosario, com sempre, perquè les seves costums no canvien. L'únic que canvia és el que va portar als argentins dins la seva maleta, la Copa del Món", va explicar Casciari.

Aquest emotiu relat, que es va viralitzar a les xarxes, va fer que Messi enviés un missatge d'àudio a Casciari explicant que ell i la seva família s'havien emocionat i que havien plorat amb les seves paraules. 

El conte 'La valija de Lionel' ha sortit publicat a principis d'aquest 2023 a la revista Orsai, que dirigeix Casciari, acompanyada d'una il·lustració a la portada del dibuixant Matías Tolsà que també és la portada del recull de contes que ara publica Pagès Editors.

Vint-i-cinc relats deliciosos més

Complint amb el tòpic argentí, els relats sobre el món de futbol i astres com Mesi o Maradona sovint són presents en la literatura de Casciari. Però els contes de Casciari inclosos en aquest llibre recullen, sobretot, anècdotes genials sobre la seva infància o la seva joventut, records viscuts amb la seva família i amics a Argentina, que aconsegueixen emocionar, reflexionar o fer riure. Sovint les tres coses a la vegada.

Els seus relats també inclouen reflexions de l'autor sobre la vida i sobre la seva feina com a escriptor, plenes de sensibilitat, humor i intel·ligència. També hi trobarem faules plenes de màgia, narracions carregades de realisme màgic i alguns contes amb un sòrdid humor negre.

Històries sobre viatgers que venen del futur, sobre la mort del pare, sobre els poders psíquics de la mare, sobre el mate, sobre el sobrepès a la infància, sobre el màrqueting a les religions, bromes pesades que surten malament, venjances literàries virtuals, atropellaments imaginaris, posades en escena impactants, coincidències reals però màgiques, regals inoportuns...cada història explicada per Casciari és com "un minuet en un món d'adagios". 

Es tracta d'un llibre sobre la maternitat i tot el que pot comportar, sobre les seves llums i les seves ombres, però que té la singularitat que tots els testimonis tenen la pandèmia de la COVID-19 com a teló de fons.

"No us espereu trobar noms de famoses ni d'influencers de moda. Ni tampoc al·legats ideològics. El que llegireu són relats de dones corrents que no tenen cap altra intenció que visibilitzar l'ofici de mare, en totes les seves tonalitats, per aplanar el camí a altres dones que també han optat per aquest camí. Veureu, però, com el que ja eren entrebancs per si mateixos es van veure agreujats per una crisi sanitària global sense precedents", explica l'autora.

El llibre neix de la necessitat imperiosa de Quer, que es va quedar embarassada de la seva segona filla tot just començar la pandèmia, d'expressar tot el que va viure durant els mesos més durs de confinament, com a dona i com a mare, i, alhora, deixar constància d'un fet històric que s'intuïa que marcaria un abans i un després en la memòria col·lectiva. Per això, al llibre es parla detalladament d'alguns episodis puntuals d'aquella primera onada de la pandèmia, com el tancament de la Conca d'Òdena, el confinament domiciliari més estricte, els problemes de desabastiment o el caos als CAP i hospitals.

El que era un relat personal sobre la pandèmia es va acabar convertint en una obra coral sobre la maternitat. "Vaig voler recollir el testimoni de dones que per la seva professió poguessin aportar un valor afegit a la situació que estàvem vivint: professionals de la salut, mestres, científiques, periodistes, treballadores socials, etc. El que passa és que a mesura que anava fent entrevistes, la maternitat prenia cada vegada més força. Descobrir com algunes dones estaven afrontant l'embaràs o com d'altres havien de compaginar el seu paper de mare amb la seva professió, abocades a fer renúncies en molts casos, em va resultar interessant i necessari d'explicar", relata Quer.

Així, l'autora al seu llibre recull, a tall d'exemple, testimonis de mares primerenques que no van poder resoldre els seus dubtes amb l'ajuda d'un professional de la salut i que van haver de fer-se proves i parir soles; mares que van patir una violència obstètrica massa habitual i que es va veure agreujada per la pandèmia; depressions postpart desateses; problemes amb la lactància materna sense resoldre; tractaments de fertilitat aturats; mares amb nens petits malalts o amb adolescents amb les necessitats pròpies de l'edat què no sabien què fer,…

"En general, per un motiu o altre, totes ho vam tenir bastant complicat. Les ganes de parlar, de buscar complicitats, de cridar al món les bondats i les misèries de la seva condició de mare, de buidar el pap sense ser jutjades, es feien cada vegada més evidents durant les entrevistes. D'aquí el resultat final que llegireu: relats de dones corrents sobre les llums i les ombres de la maternitat amb la pandèmia de la COVID-19 com a teló de fons. Els entrebancs de sempre, però agreujats per un context sense precedents", conclou l'autora.

Una gossa en un descampat és l’adaptació a la novel·la gràfica de l’espectacle teatral del mateix nom, escrit per Clàudia Cedó i dirigit el 2018 per Sergi Belbel a la Sala Beckett de Barcelona. 

Amb una mirada poètica i també plena d’humor, l'obra aborda un dels temes tabú de la nostra societat: la mort perinatal. I és que explica la història de la Júlia i en Pau, una parella que perd el seu fill quan ella està embarassada de cinc mesos. “Un Hamlet femení”, en paraules de Sergi Belbel.

L’obra de teatre va ser un èxit de públic i crítica i va ser guardonada amb els Premis de la Crítica, els Premis Butaca i el Premi Núvol Apuntador. 

Ara presentem la seva adaptació al còmic, perquè, a través d'aquest nou format, pugui arribar a més públic. “L'obra aborda un dels moments més complexos que pot passar una persona gestant: la mort perinatal. El viatge de la protagonista, la Júlia, les seves pors, els dubtes o la seva alegria –perquè també n’hi ha, d'alegria, en els temps foscos– esdevenen un mapa necessari. Necessari tant per qui fullegi el còmic per primera vegada, com per qui va a veure l’obra al teatre o per qui té un descampat propi, potser encara per digerir”, explica la dramaturga Carla Rovira al pròleg del llibre.  

El text, tant de l'obra de teatre com del còmic, és un exercici imprescindible de visibilització de la mort perinatal. La posa al centre i n'ofereix una narrativa que ens parla de la vida tot parlant de la mort. "Obre el llibre i, si tens por, no pateixis; agafa't de la mà de la Júlia i deixa't portar. Descobriràs que "hi ha bellesa en els descampats, però has de mirar de prop, per veure-la", afegeix Rovira.

L'impactant guió de la Clàudia Cedó està meravellosament acompanyar pels dibuixos de Nono Moreno, amb un estil que ressegueix els còmics old school americans. “En Nono ha sabut copsar l'essència de l'espectacle teatral i posar-la al paper, dibuixar-la, il·lustrar-la, per tal que els lectors puguin gaudir també de la bellesa que rau als descampats”, conclou Cedó.

El festival, que arriba a la majoria d'edat amb aquesta edició número 18,  se celebrarà del 6 al 12 de febrer a la ciutat de Barcelona amb una programació que girarà al voltant del concepte de la doble vida. 

Pagès Editors hi serà present, un any més, amb dues novel·les de la seva col·lecció de gènere negre, ja que dins els autors convidats hi ha dues de les grans dames del panorama literari negrot català. Es tracta de Raquel Gámez-Serrano i Montse Sanjuan, amb les quals Pagès Editors ha publicat novel·la el passat 2022.

Taula rodona ‘Blancaneu i el mirall’ 

Les dues autores negrotes participaran dissabte 11 en la taula rodona ‘Blancaneu i el mirall', on presentaran els seus respectius llibres:

• Raquel Gámez-Serrano presentarà Malabèstia (premi Ferran Canyameres 2022), una novel·la protagonitzada de nou per l'educadora social Gal·la Antich, qui en aquesta ocasió haurà d'anar a investigador fins a una urbanització inhòspita d’un poble de muntanya.

• Montse Sanjuan parlarà d'Anna Grimm. Xarxes criminals, un llibre que explica la història d’una parella de vida acomodada que s’avorreix i busca una mica d’excitació en els contactes sexuals que manté periòdicament amb altres persones. Fins que un d’aquests contactes apareix mort…    

Taula rodona: dissabte, 11 de febrer de 2023, 10.00 h. Aribau Multicines

Tal com destaca el professor i sociolingüista Isidor Marí al seu pròleg, "aquest doll poètic insòlit ve a negar el tòpic que la poesia és un gènere propi de les intenses edats juvenils". "Estic disposat a defensar la tesi contrària: aquests llibres demostren que als noranta anys es pot viure i escriure com a jove, i que potser el secret de l’avançada joventut de Vallverdú es deu a l’elixir poètic que atresora en els seus silencis", explica.

 
Tant en aquest nou poemari com en els anteriors, Josep Vallverdú hi cultiva amb encert una admirable varietat de formes —des de les més closes fins a les més lliures—, de temes —des de les evocacions de llocs i moments allunyats, fins a les instantànies que reflecteixen les experiències i els entorns més immediats— i d’estils —des dels més greus i profunds fins als més airosos i desenfadats. "No estem en absolut davant d’una incursió aventurada en un terreny inconegut, sinó clarament davant d’algú que ha arribat a dominar la veu poètica amb tots els seus recursos", assegura Marí.
 
Marí destaca, a més a més, que si mirem en conjunt els llibres de poesia de Josep Vallverdú, hi descobrirem també, per damunt de la varietat, una notable unitat global i  poemes que dialoguen entre si.
 
Sigui com sigui, en aquest darrer recull de poemes Vallverdú ha volgut donar veu als seus silencis. "Potser ha estat la consciència d’haver retingut molt de temps i molt endins tants de silencis, la raó del títol que Josep Vallverdú ha escollit per a aquest llibre i amb el qual anuncia un catàleg de silencis que més endavant es despleguen: silencis expectants, plàcids, enamorats, apassionats, hermètics, ferits o angoixats,...Però no sols hi ha molts silencis diferents, sinó que la mateixa imatge del silenci evoca realitats diverses al llarg dels poemes: la doble dimensió entre la vida d’enfora i el món interior;  el dualisme entre la vida i el somni; el contrast entre la vida i la mort,etc."
 
Atreviu-vos doncs a endinsar-vos en els silencis de Josep Vallverdú a través d'aquest nou poemari que és, certament, un tresor, i que arriba poc abans que comencin els actes d'homenatge a Vallverdú, ja que el Govern de la Generalitat de Catalunya commemorarà, el 2023, el centenari del naixement de l'escriptor lleidatà.  
 
 

 

En els darrers deu anys, Sonia Alins s'ha fet un nom en el panorama artístic internacional: ha sumat una trentena de premis internacionals dels quals en destaquen diverses Medalles d’Or; en dues ocasions a Le Salon des Beaux Arts de París; dues a The Society of Illustrators de Nova York; tres Award of Excellence del Communication Arts Illustration de California i un Global Illustration Award de la Fira del Llibre de Frankfurt.

Nascuda i crescuda a Ponent, és llicenciada i Postgrau en Belles Arts a Salamanca i Postgrau en Il·lustració a l’UAB de Barcelona. Actualment treballa en el seu estudi de Lleida a la cerca de noves formes i fórmules plàstiques expressives. L’aigua i la natura li han atorgat les eines més consistents per a esdevenir una figura artística de narració poètica. També a mig camí entre el surrealisme i el romanticisme, es reconeix influenciada i captivada pel llegat dels artistes del territori; Miró, Dalí, Picasso, Goya, Barceló, així com per les obres d’Ives Klein, Joseph Cornell o Tamara Lempicka.

Alins Explora en l'expressivitat a través de narracions historiades, al·legòriques i simbòliques. Busca entre emocions i sentiments així com també tracta temes socials com el feminisme o l'ecologisme. Ho fa sempre amb figures humanes sobredimensionades en escenaris naturals onírics i, habitualment, amb narracions al·legòriques.

Manté una gran activitat expositiva, participant mundialment en exposicions, certàmens i altres esdeveniments artístics. Ha exposat individualment en quatre ocasions i vint-i-una col·lectivament, a llocs com Lleida, Anglaterra, Itàlia, Estats Units, l’Índia, la Xina, Japó o Corea, entre altres.

Organitzat per Pagès editors i l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida, es tracta d’un festival que té com a objectiu apropar la novel•la negra i criminal al públic en general, fomentar la trobada entre les veus més significatives del gènere i els lectors, i al mateix temps promoure la divulgació d’una activitat tan enriquidora per a la societat com és la lectura.

Després de l’aturada de l’edició de l’any 2020, que va haver de cancel·lar-se a causa de la pandèmia de la COVID-19, i de la celebració el 2021 d'una edició marcada encara per la incertesa i les restriccions, aquest 2022 Lleida tornarà a tenyir-se de negre en una situació de quasi normalitat.

Enguany, el festival ha volgut incidir en la tasca de dones creadores que han contribuït i contribueixen a l’excel·lència de la novel·la negra de tots els temps. Tot recuperant l’obra d’escriptores clàssiques com Daphne du Maurier, Agatha Christie o Ruth Rendell o reconeixent la gran trajectòria d’escriptores contemporànies com Carme Riera, El Segre de Negre vol visibilitzar la feina feta per grans dones de la literatura. I ho fa ja des del seu cartell, que en aquesta ocasió té com a protagonista una figura femenina.

D'altra banda, en aquesta edició El Segre de Negre es fixarà també especialment en la importància que prenen els personatges en el procès de crear una novel·la negra i en la relació que hi estableixen els seus autors. Per això el programa compta amb una taula dedicada a l’exploració de tres personatges amb un llarg recorregut per part dels seus autors.

Finalment, el festival també vol fer una reflexió atenta i profunda a la producció actual de novel·la negra i amb aquest objectiu ha programat una taula rodona amb professionals de l’edició, de l’escriptura i de la biblioteconomia que abordarà aquesta questió i que donarà el tret de sortida al festival.

Com ja és habitual, durant els dos dies que dura la trobada es presentaran novetats en novel·la negra que acaben d’arribar a les llibreries. Un any més el festival internarà oferir, en tot cas, un programa variat i atractiu dedicat a la literatura de gènere negre.

Un dels punts destacats del festival serà, com sempre, el lliurament del seu guardó, el Premi a la Trajectòria Literària. El premi es va entregar en la seva primera edició, el 2019, al reconegut escriptor grec Petros Markaris; el 2021 va recaure en una de les autores vives més populars del gènere, l’escriptora nord-americana Donna Leon. El premi d’enguany s'atorgarà a l’escriptora mallorquina Carme Riera (més informació, més avall).

Escalfem motors

El festival començarà dimecres 1 de juny amb una activitat prèvia organitzada per la Biblioteca Pública de Lleida. Es tracta d'Asesinas: criminalidad femenina, una xerrada durant la qual es farà un breu repàs de la història de la criminalitat femenina: motivacions, modus operandi, victimologia, tipologies d’assassines i casuística d’arreu del món. Anirà a càrrec de Paz Velasco de la Fuente, jurista, criminòloga, escriptora i divulgadora (dc. 1, a les 18 h, a la Biblioteca Pública).

El festival
Divendres 3 de juny arrenca el festival pròpiament dit, que començarà amb la inauguració oficial a la seu d’un altre dels col·laboradors del festival, la Universitat de Lleida, i anirà a càrrec dels representants de les dues entitats organitzadores, l’Institut d’estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida i Pagès editors, i de les autoritats de la ciutat (dv. 3, a les 18 h, a sala Víctor Siurana de la UdL).

Posteriorment a la inauguració i també dins els actes coordinats amb la UdL, divendres 3 tindrà lloc la taula rodona Fem una radiografia de la novel·la negra avui, durant la qual diversos professionals conversaran sobre el panorama actual de la producció i l’edició de novel·la negra. Hi participaran Irene Solanich, professora i editora de Llibres del delicte; Ferran Grau, periodista i col·laborador d’Alrevés i de Crims.cat i Ilumi Ramos, bibliotecària. Conduirà l'acte Charo González, fervent lectora de novel·la negra (dv. 3, a les 18:15, a la Sala Víctor Siurana de la UdL).

Finalment, també divendres 3, se celebrarà el lliurament del Premi Trajectòria Literària El Segre de Negre, que enguany s’atorgarà a l'escriptora mallorquina Carme Riera. És la tercera vegada que l’organització atorga aquest guardó, creat el 2019 per a reconèixer la tasca i la contribució que fan els escriptors seleccionats per elevar la qualitat del gènere negre i la seva difusió. Ja l'han rebut l’escriptor grec Petros Màrkaris (2019) i l’escriptora nord-americana Donna Leon (2021). 

Enguany, el jurat ha escollit l’escriptora i filòloga mallorquina Carme Riera com a mereixedora del premi. El jurat ha volgut fer un gran reconeixement a la seva trajectòria impecable dedicada a la literatura i a les lletres, així com la seva brillant incursió a la novel·la negra. Amb més de vint títols publicats i nombrosos premis rebuts, Carme Riera ha conreat diferents gèneres, des de la narració fins a l’assaig o la crítica literària, i ha esdevingut un dels grans referents de la literatura catalana. El jurat ha volgut destacar, així mateix, el seu compromís ferm amb el feminisme i la denúncia de temes com la corrupció, el feixisme o la violència de gènere, qüestions que també ha reflectit en la seva obra de novel·la negra.

És per la dedicació que li ha donat a les lletres a la seva vida i per la seva capacitat de fer-les arribar al cor de tants lectors que Carme Riera rebrà el premi El Segre de Negre en la seva tercera edició.

L’escriptora Montse Sanjuan llegirà la glossa del premi, mentre que la periodista i escriptora Mònica Boixader serà l’encarregada de conversar amb Carme Riera. (dv. 3, a les 19 h, a la Sala Victor Siurana de la UdL).

Dissabte 4 les activitats del festival continuaran a primera hora del matí amb la ruta literària sobre la novel·la negra Primàries de sang, escrita a quatre mans pels escriptors David Marín i Pau Juvillà. Corrupció, maniobres polítiques sospitoses i una espiral d’esdeveniments tràgics duran els participants a recórrer una Lleida sovint amagada. Aquesta ruta teatralitzada comptarà amb la participació dels dos autors i de l’actor Albert Anguera  (ds. 4, a les 9.45 h, sortida de la ruta literària a la botiga Grans Records).

La resta d’activitats del festival tindran lloc al Pati del Convent de Santa Clara. La jornada en aquest emplaçament començarà amb una taula de presentació de novetats de novel·la negra, El passat truca a la porta del present, en la qual participaran els autors Jordi Agut, Ludmilla Lacueva i Sílvia Mayans. Conduirà l’acte el periodista Juan Cal. Hi haurà signatura de llibres per part dels participants (ds. 4, a les 11 h, al pati del Convent de Santa Clara).

Seguidament, tindrà lloc la taula rodona Tot recordant grans dones de la literatura negra. Endinsar-se a la ment d’un altre és essencial per a resoldre un crim. És per això que tres escriptores actuals de novel·la negra, Marta Alòs, Susana Hernández i Margarida Aritzeta, es posen a la pell de tres grans referents del gènere negre de temps passats. Conduirà l’acte la periodista Núria Mora (ds. 4, a les 12 h, al Pati del Convent de Santa Clara).

Abans de l'hora de dinar, hi haurà un interrogatori. Màrius Serra, estudiós de la llengua i prestidigitador de paraules, ens descobrirà un nou gènere que anomena “ludicocriminal”. I serà entrevistat per la periodista Anna Sàez (ds. 4, a les 13 h, al Pati del Convent de Santa Clara)..

Ja a la tarda, el festival continuarà amb l'activitat Microcòmics en negre, que permetrà els assistents descobrir els còmics de gènere negre creats pels alumnes de segon curs del CFGS d’ d'Il·lustració de l'Escola d'Art Municipal Leandre Cristòfol. Hi participaran Sònia Sierra i Maite Baró, alumnes; i Jordi Antas i Carme Villafranca, professors de projectes. Condueix l'acte Francesc Gabarrell, conservador del Museu d’Art Jaume Morera. (ds. 4, a les 17.30 h, Pati del Convent de Santa Clara).

Seguidament, tindrà lloc una altra taula de presentació de novetats de novel·la negra: En cap altre lloc ens cobrirà la boira com a culpables, en la qual participaran Ramona Solé, Marc Quintana, Marta R. Gustems i Maiol de Gràcia. Conduirà l'acte Míriam Garcia, periodista. Hi haurà signatura de llibres per part dels participants (ds. 4, a les 18 h, al Pati del Convent de Santa Clara).

Finalment, tindrà lloc la taula rodona El meu personatge i jo. Què s’amaga darrere dels protagonistes d’una novel·la negra? Descobrim la relació estreta que mantenen amb els protagonistes de les seves novel·les els autors Montse Sanjuan, Rafa Melero i Salvador Balcells. El periodista i escriptor David Marín conduirà l’acte (ds. 4, a les 19 h, al Pati del Convent de Santa Clara).

A continuació d'aquesta taula rodona, a les 20 h, tindrà lloc la cloenda del festival.

Altres activitats

Durant el festival s’han organitzat un conjunt d’activitats que tenen com a objectiu apropar les activitats literàries al públic i incentivar-ne la participació.

En primer lloc, s’ha programat una activitat infantil que consistirà en una Gimcana detectivesca. Últimament, hi ha molts misteris per Lleida, necessitem atrevits detectius per resoldre’ls. Ajudeu-nos a trobar les pistes i evidències tot explorant racons de la nostra ciutat! Per a públic familiar (activitat recomanada a partir dels 4 anys d'edat). Durada: 60 minuts. A càrrec de Mertxe París, llibretera del Genet Blau. Inscripció prèvia: info@mosaicsllibres.com (ds. 4, a les 11 h, lloc de trobada: Pati de les Comèdies).

D'altra banda,  un any més, amb la finalitat de fomentar la participació de la ciutadania en el festival, se celebraran dos concursos. En primer lloc, el Concurs de Microrelats a Twitter #micronegre. Els participants hauran d’escriure un microrelat de 280 caràcters com a màxim, inclòs el hashtag del concurs, a la xarxa social Twitter. S’hi podrà participar des del dijous 2 de juny a les 8 h fins dissabte 4 de juny a les 8 h. Es podran presentar piulades en català, castellà i aranès.

En segon lloc, se celebrarà una nova edició del concurs de fotografia #Instanegre, que promou la creació fotogràfica de temàtica negra, criminal, detectivesca o de misteri a través de la xarxa social Instagram. En aquesta activitat el festival torna a comptar amb la col·laboració del diari Segre. Els participants podran publicar les seves fotos a Instagram des de dilluns 23 de maig, a partir de les 8 h, fins divendres 3 de juny a les 8 h, incloent sempre el hashtag #instanegre.

El guanyador/a d’ambdós concursos, #micronegre i #instanegre, s’anunciarà a les xarxes socials del Segre de Negre i el premi consistirà, també en els dos casos, en un lot de llibres i de productes de proximitat i una subscripció semestral a segre.com. El lliurament dels premis tindrà lloc durant l’acte de cloenda del festival.
 

Comunicacions i xarxes socials
Totes aquestes informacions i el programa ampliat d’activitats es poden consultar al web del festival www.elsegredenegre.cat. A banda d’aquest espai web, el festival compta amb perfil propi a les diferents xarxes socials, que també serveixen per canalitzar-ne la informació que generi.

Facebook
@SegreNegre

Twitter
@Segredenegre

Instagram
@elsegredenegre

DESCARREGA EL TRÍPTIC AQUÍ

Es tracta d'una pel·lícula homònima del director Pau Calpe Rufat que s'estrenarà als cinemes aquest 25 de febrer i que compta, entre altres, amb els actors Roger Casamajor, Pep Cruz, Eduard Muntada i Ana Torguet Pena.

La cinta és una coproducció de TV3 amb Galápagos Media i CepaAudiovisual (Argentina), amb la col·laboració del'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC).

Tros ha sigut rodada a les comarques del Segrià. Principalment als pobles d’Alcanó i de Sarroca de Lleida.

La pel·lícula és candidata als XIV Premis Gaudí. 

FITXA DEL LLIBRE AQUÍ 

PRIMERES PÀGINES DE LA NOVEL·LA AQUÍ

NOTA DE PREMSA DE LA PEL·LÍCULA AQUÍ

GUIA DE LA PEL·LÍCULA AQUÍ

L'editorial publicarà una obra inèdita de poesia visual creada per l'artista a principis dels anys setanta i un epistolari que recupera les cartes que es van enviar l'escriptor agramuntí i Josep Vallverdú. També es durà a terme la reedició de la tetralogia Memòria de Riella i l'editorial farà un rellançament de les obres de Viladot que té al seu catàleg.

Cantates, fugues i colls de la baralla

La primera de les publicacions amb les quals Pagès Editors celebrarà l'Any Viladot sortirà a la llum l'1 de febrer. Es tracta de Cantates, fugues i colls de la baralla, una obra de poesia visual que creada tot seguint els esbossos, anotacions, mesures i indicacions de l'artista del que havia de ser un llibre que no es va arribar a publicar mai i que es conservava a la fundació que porta el seu nom a Agramunt.

Gràcies a aquest testimoni rústic i auster de Viladot, podem veure la forma i el contingut que l'autor volia donar a aquesta edició que s’estructura en tres apartats: les cantates, amb les cinc peces que ja havia publicat en una nadala del 1970; les fugues, amb cinc composicions més; i els colls de la baralla, amb quatre collages que tancaven la seqüència total de 14 obres.

L’ordre que Viladot va donar a les diferents composicions fan que el llibre prengui un sentit absolut de denúncia contra la foscor i la repressió que patia la societat, en aquest cas ponentina, de l’època. Aquesta dimensió de combat, de violència i d’injustícia on ens immergeix Viladot encara es dramatitza més a conseqüència del denominador comú de les catorze obres: les llistes telefòniques. Es tracta de reproduccions de pàgines de la guia telefònica de la província de Lleida intervingudes per l'agramuntí en una expressió de la seva poesia visual pionera en el món artístic. "Els topònims dels pobles, evidentment castellanitzats, i l'onomàstica dels veïns i veïnes de la província de Lleida converteixen aquest llibre en un crit coral, en un reclam territorial d'uns pobles i una gent que patien una repressió del règim i la misèria de la postguerra", assegura Pau Minguet Sánchez, director de Lo Pardal – Fundació Guillem Viladot, al pròleg del llibre. El mateix Viladot va explicar que les seves guies telefòniques tenien "un sentit i intenció polítics molt marcats”. I, segurament, va ser per culpa dels mecanismes repressors del règim franquista que Viladot no va continuar amb la publicació d'un llibre que ja tenia maquetat. 

"La maqueta original ha restat immòbil i pacient fins ara, que amb motiu del centenari del naixement del personatge agramuntí, i després de cinquanta anys de repòs en un calaix, Cantates, fugues i colls de la baralla s'edita per materialitzar un projecte malauradament estroncat", celebra Minguet.

Epistolari V-Λ

Es tracta d'un llibre que recull l'abundosa correspondència que van intercanviar Guillem Viladot i el narrador, poeta, dramaturg, lingüista, traductor i assagista català Josep Vallverdú, en una edició a càrrec del filòleg i historiador de la literatura Joan Ramon Veny.

El llibre es publicarà al mes de març i ja el seu títol avança una qüestió que el lector trobarà a les cartes: les dues «V» que identifiquen les inicials dels dos protagonistes, es troben, la primera, en la seva posició normal, ortodoxa, representant la mesura, la flegma i la ironia de Vallverdú; la segona, es presenta invertida, heterodoxa, i representa l’experimentació, la rauxa i la mordacitat de Viladot. "Aquest camí bidireccional de la «V» a la «Λ» –de Vallverdú a Viladot i viceversa, doncs– que recorren les cartes, representa l’itinerari de dues vides compartides en una amistat inconsútil, incondicional i incondicionada, com la llera d’un riu que bressa un corrent", explica Veny.

Es pot afirmar que Josep Vallverdú i Guillem Viladot són dos escriptors prolífics, polígrafs i polimorfs, en el sentit que han estat literàriament molt fèrtils, que han tocat temes molt diversos i que els han desenvolupat de moltes i molt variades formes. Aquest volum fa pública, però, la seva faceta d’escriptors de cartes que caldrà afegir al gruix de gèneres i formes que van conrear.

Memòria de Riella

En aquest volum s’arrepleguen quatre títols Temps d’estrena, Els infants de Riella, La gent i el vent i L’arrel del Panical, que Viladot va publicar entre 1959 i 1967 i que va dedicar a Riella, el món mític de la seva infantesa a Agramunt. La seva prosa amb un estil directe voreja la poesia, la ironia, el sarcasme i la tendresa.

L'obra es publicarà el mes de setembre. 

Obres de Guillem Viladot al catàleg de Pagès Editors

NOVEL·LA

- El trill, 1998

- Les vellicositats, 1999

- Quartet ponentí, 1999

- Memorial de Na Nona, 2010

POESIA

- Res comú, 1997

- Abans podríem passar pel Louvre, 2000

- Poesia completa V, 2004

Pagès Editors acaba de publicar dos llibres que tenen en comú que ambdós contribueixen a la recuperació de la memòria històrica. Es tracta d'Heretar Mauthausen i El passat fosc del turó. El primer és un llibre de Llibert Tarragó, fill de Joan Tarragó, el català responsable de la biblioteca clandestina del camp de concentració nazi de Mauthausen. Inclou les memòries de son pare i les seves vivències i reflexions com a fill d'un supervivent de l'horror nazi exiliat a França. El segon és una obra de l'historiador i investigador Gerard Pamplona que aborda una qüestió de difícil comprensió i anàlisi fins ara, el passat del Castell de Lleida, la Seu Vella, com a camp de concentració.

Heretar Mauthausen

Es tracta d'un llibre a dues veus: un diàleg entre un pare i un fill en la distància del temps. Llibert és fill del soldat republicà deportat a Mauthausen, Joan Tarragó, qui va poder tornar del camp de concentració, però a l’exili de França. D’aquí el nom de Llibert, símbol de la llibertat recuperada. El pare va demanar al fill que escrigués les seves memòries. El fill, però, llavors tenia vint anys i dubtava si podria enfrontar-se de nou als horrors que havia sentit quan era un nen i s’amagava dels adults exdeportats que venien a casa compartint les seves experiències. Pocs anys abans de morir, Joan Tarragó va escriure les seves memòries del camp de Mauthausen, la seva reclusió de quatre anys i quatre mesos en convivència amb la mort. Més de quaranta anys després, Llibert presenta aquest llibre que és un tribut a la figura de Joan Tarragó i un exercici de diàleg amb les ombres, a cor obert.

A Heretar Mauthausen trobem, en primer lloc, doncs, les memòries que va escriure Joan Tarragó, on descriu la vida de brutalitats, assassinats, maltractaments i una alimentació deficient que va viure al camp d'extermini durant quatre anys i mig. En segon lloc, Llibert Tarragó s'afegeix al seu testimoni narrant detalls de la seva vida, marcada irremeiablement per la vida dels seus pares. Finalment, el llibre inclou (amb el permís d'Edicions 62) els fragments del llibre Els catalans als camps nazis, de Montserrat Roig, referents a Joan Tarragó.

Tal com explica al pròleg el periodista Francesc-Marc Álvaro, nebot al seu torn d’un deportat assassinat a Mauthausen, "aquest llibre és una manera honesta, subtil i sàvia d’omplir el silenci". "Llibert Tarragó, fill de l’exili a França, ens revela en aquestes pàgines les memòries del seu pare i, alhora, el seu viatge en direcció a un passat traumàtic que exigeix anar separant les capes que conformen la dialèctica perenne entre el record i l’oblit, entre la ferida i la resiliència, entre els malsons i l’esperança", destaca el periodista.

El llibre ens ofereix el coneixement dels matisos d’una experiència sense parangó, sobre la qual mai acabem de saber-ho tot. Més aviat passa el contrari: com més estudiem el fenomen dels camps nazis, més ens adonem de la profunditat de l’abisme moral, polític i social que van representar. En aquest sentit, el text ens permet rescatar els noms, els rostres, les peripècies i els periples d’aquells que van ser assassinats als camps nazis i d’aquells que van sobreviure, per retrobar-nos amb la història més enllà i més ençà de les fredes referències generals, perquè "no podem viure feliçment sense abraçar aquest dolor que ens desborda", diu Álvaro.

"Prenguem-ne nota i expliquem-ho als nostres fills -afegeix el periodista  i escriptor-, i que aquests ho expliquin també als nostres néts. Fem que cada testimoni, com el que representa aquest llibre valuós, sigui sempre una celebració de la vida i de la dignitat humana, contra les forces de la foscor".

Joan Tarragó va neixer a la població lleidatana del Vilosell, que el 2019 va inaugurar una biblioteca amb el nom de la Clandestina en homenatge al deportat garriguenc.

El passat fosc del turó

Aquest llibre analitza per primera vegada de forma específica i rigorosa un període i uns fets desconeguts per la majoria, fins i tot per la majoria de lleidatans: l’existència d’un camp de concentració al final de la guerra civil i inici de la postguerra, al Castell de Lleida, la Seu Vella. Aquest monument emblemàtic de la ciutat va concentrar en el període 1938-1940 entre 4.000 i 7.000 represaliats pel franquisme, convertir-se en un dels camps de concentració més importants de Catalunya.

Tal com explica el seu autor, Gerard Pamplona, El passat fosc del turó "és una aportació historiogràfica que té com a objectiu dignificar les víctimes de la repressió franquista i recuperar de l’oblit parts de la memòria històrica del nostre país".

"Milers de presoners republicans van ser tancats al camp de concentració del Castell. Molts hi van perdre la vida i les seves restes van ser enviades al Valle de los Caídos. Van ser els presoners republicans tancats al camp de concentració els que van reconstruir una ciutat completament devastada després de la guerra. És hora que la ciutadania de Lleida tingui coneixement d’un dels successos més rellevants i desconeguts de la història de la ciutat", destaca Pamplona.

El treball en el qual es basa -és el Treball Final de Grau d’Història de l’autor, tutoritzat per la historiadora, escriptora i professora Antonieta Jarne, la prologuista- ha suscitat una reivindicació arreu de la societat lleidatana per recuperar la memòria de les víctimes del camp de concentració franquista de la Seu Vella. Així mateix, el llibre obre la porta a futures investigacions relacionades amb la repressió i els mecanismes de control i dominació aplicats durant més de quaranta anys de dictadura. 

Com funciona? Tots els nens i les nenes que aquest 2021 fan 6 anys, independentment de la data del seu aniversari, rebran una carta personalitzada al seu domicili. Amb un adult, podran anar a qualsevol de les llibreries i triar el llibre que més els hi agradi.

Un dels objectius de la campanya és que els infants visitin i coneguin la seva llibreria més propera, on seran acollits i se’ls acompanyarà i aconsellarà en la descoberta de llibres.

La targeta es podrà bescanviar del 15 d’octubre al 30 de novembre de 2021.

Aquestes són les nostres recomanacions: 

EN CATALÀ

- Cuinem en família

- Boca de tauró

- Un llop com cal

- El ratolí Pataxof

- La Tina i la Classe dels Científics

- L'aniversari d'en Rikki

- Història d'un jersei blau

EN CASTELLÀ

- Las cuatro estaciones de Pardo

- Historia de Babar

- El pájaro sin nombre que quería ser rey

- Karim y las cebras

- El oso que quería dejar de ser pequeño

- Boca de tiburón

- El ratón patachof

Busqueu-les a la vostra llibreria!

.

Es tracta del segon títol de la nova col·lecció de còmic en català de Pagès Editors, Doble tinta, dirigida pel sociòleg, periodista i escriptor Jaume Barrull. La col·lecció es va estrenar el passat mes d'abril amb la novel·la '8Hores' i és la primera en làmbit editorila a Catalunya que ofereix novel·la gràfica/còmic per a adults en català.

Ara, vint anys després de l’aparició de l’emblemàtica novel·la, i tal com diu l'escriptora Tina Vallès a la contraportada, "ja tenim -negre i vermell sobre blanc- els cavalls salvatges desbocant-se per les vinyetes". "És una nova lectura de les -diguem-ne- aventures, en un sentit ampli i alhora obscur, d'una colla de personatges que viuen o malviuen com si no fossin mortals i les drogues, l’alcohol i els seus riscos no els importessin".

Però, com explica al pròleg l'escriptor Llorenç Capdevila, "Cavalls salvatges és una novel·la carregada de realitat i, sobretot, de veritat, que va molt més enllà de ser el retrat —desacomplexat i antropològic— d’una generació marcada per les drogues". "És una novel·la immensa, extraordinària, un festival creatiu, un viatge al fons de l’ànima, una meravella del llenguatge i un autor que anava molt més enllà de la maledicció i la contracultura", explica. "Les pàgines dels seus llibres mostren un geni creatiu excepcional, un artista d'un talent incommensurable. Són un cant a la intel·ligència i a la llibertat", afegeix.

I és que Cussà va ser el primer autor català capaç d'escriure molt bé i amb coneixement de causa sobre el  món de les drogues, sobretot de l'heroïna, ja que la seva vida va quedar marcada pels deu anys a la seva addicció a aquesta substància. Però, tal com explica també al llibre l'escriptor Matthew Tree, Cavalls salvatges "més que una novel·la autobiogràfica -sempre negava que ho era- és una destil·lació fictícia d'una passió incipient i d'un infern posterior que el Jordi va viure i sobreviure, feta literatura contundent". 

El que aquest nou títol ofereix és doncs aquest peculiar cant a la vida de Cussà que per a molts ja s'ha convertit en una obra de culte, i que ara Pagès Editors presenta adaptada al format de còmic per a adults gràcies a la col·laboració de l'escriptor amb Jaume Capdevila 'Kap'.
 

UNA ÒPERA PRIMA...

Tot i ser una adaptació, però, per a Capdevila aquesta publicació es pot considerar una òpera prima en el sentit que Cussà va fer pràcticament tot en el món literari, narrativa, teatre, poesia, traducció... però mai havia fet un còmic. I ell, Kap, ha dibuixat milers de vinyetes publicades en premsa els darrers vint-i-cinc anys, i moltes historietes d'una, dues, quatre o com a molt setze o vint pàgines, però mai un àlbum complet, una novel·la gràfica sencera.

També és una obra nova en el sentit que, tot i ser una adaptació de la novel·la de Cussà, el duet va decidir que l'autor reescrivís tota l'obra, no pensant en termes literaris sinó en els avantatges d'explorar les possibilitats que ofereix el llenguatge gràfic. Així, aquesta versió, és una nova mirada a les històries i als personatges de Cavalls Salvatges, molt fidel a l'esperit de la novel·la original tot i que alhora amb grans diferències que permeten que funcioni molt bé com a còmic, segons explica Kap.

Per tot això es podria dir, doncs, que el còmic de Cavalls Salvatges és una òpera prima. "Una òpera prima que ens ha sortit gruixuda", destaca Kap, ja que el llibre compta amb més de dues-centes pàgines d'historieta en la qual ell i Cussà hi han abocat el seu talent i experiència.

D'altra banda, de la mateixa manera que la novel·la original és un gran fresc literari composat amb les veus de diversos personatges que detallen les seves experiències i reflexions, la novel·la gràfica igualment emfasitza aquest aspecte, dotant a cada personatge amb el seu propi tractament gràfic. Kap ens sorprèn desplegant diversos grafismes que es posen al servei de la història, lluny de l'estil humorístic que li és característic. El conjunt dels capítols es presenta en un format que vol recordar i homenatjar les historietes underground dels anys 1970 i 1980 i alguns dels seus personatges més característics (personatges d’El Víbora, Makoki, o d'autors com Crumb, Shelton, Nazario o Gallardo) també fan un petit cameo en algunes de les vinyetes.
 

Un dels plantejaments principals quan vam decidir fer el còmic -diu Kap-, a banda d'intentar fer la millor obra possible, va ser, per damunt de tot, gaudir del procés de fer la historieta. I per això ens vam posar també a desbarrar, a provar coses, a embolicar la troca, a no quedar-nos amb l'opció més fàcil o evident. Per tant, no et diré que hàgim descobert la sopa d'all, però sí que hi ha pàgines que són agosarades, que tot està molt ben pensat, molt cuidat. El Jordi va anar destil·lant les frases del guió original fins a aconseguir que gairebé cada sentència fos una perla. I jo, jo vaig fer el que vaig poder per depurar també el grafisme de cada pàgina... algunes pàgines les he arribat a dibuixar i redibuixar cinc o sis vegades!".

UN LLIBRE HOMENATGE

Per la seva banda, el director de 'Doble Tinta', Jaume Barrull, destaca que aquesta novel·la es va començar a gestar ja fa quatre anys, "quan el Jordi va acceptar el repte i va engrescar el Kap en aquesta aventura", recorda.

Malauradament, la pandèmia va endarrerir un any la publicació del llibre i tot fa pensar que sense aquest contratemps Cussà hagués pogut veure acabada la novel·la. "Amb la seva mort hem perdut una de les veus més sòlides de la literatura catalana contemporània i aquest llibre, a contracor de totes les persones que hem ajudat a fer-lo possible, també s'ha convertit en un homenatge", apunta Barrull.

No us perdeu doncs el que considerem que és una innovadora joia artística, una obra d'art impresa a dues tintes en forma de llibre, i també un homenatge al gran Jordi Cussà. 

El comitè d’avaluació del XXII Premi Llibreter 2021 ha escollit 'La nena del far' com a guanyadora entre les tres obres nominades dins la categoria de Literatura Infantil i Juvenil Altres Literatures. En concret, la publicació de Pagès Editors competia amb:

• El lloc màgic, Chris Wormell. Traducció de Yannick Garcia (Animallibres)
• La història impossible d’en Sebastian Cole – La historia imposible de Sebastian Cole, Ben Brooks. Traducció al català de Xavier Pàmies, traducció al castellà de Rebeca González (Blackie Books).

D’acord amb les bases del Premi Llibreter, les tres obres han estat sotmeses a votació de les llibreries agremiades, resultant-ne la guanyadora 'La nena del far' en haver obtingut un major nombre de vots.

La nena del far forma part de Nandibú, la col·lecció de literatura infantil i juvenil de Pagès Editors, dirigida per Alba Besora, i presenta la història de la filla d’un faroner abatut per la tristor en temps de pirates, mites i grans aventurers. La Llumeta, així s’anomena la protagonista, és una nena petita, però un personatge gegant, capaç de sobreposar-se al pes de la foscor per il·luminar les vides d’aquells que l’envolten. La nena del far és una novel·la màgica, intensa, emocionant. Un meravellós relat d’aventures que li dóna veu al vent, a aquells que ja no hi són i als monstres més reals per a enfonsar-nos de cap a la llegenda. 

Aquesta obra ha estat traduïda a més de vint llengües, forma part de la llista d'honor IBBY (The International Board on Books for Young People) i ha estat guardonada amb els premis Gouden Griffel (un premi atorgat a autors de literatura infantil o juvenil als Països Baixos), Woutertje Pieterse Prijs (un dels més prestigiosos de la literatura infantil i juvenil en llengua neerlandesa) i Nienke van Hichtum (el primer cop que algú guanya aquest premi amb la seva novel·la debut).

Annet Schaap, il·lustradora d’èxit, ha aportat dibuixos a 250 llibres infantils des de 1991, però encara no havia gosat posar-se a escriure’n fins que durant un viatge pels Estats Units va veure un far gris i solitari i va decidir que n’havia d’escriure un llibre per a nens. Annet Schaap sempre havia volgut ser dibuixant, escriptora o descobridora. Ha estudiat en dues acadèmies d’art i en una escola d’escriptura. El seu llibre La nena del far ha estat guardonat amb els premis Gouden Griffel, Woutertje Pieterse Prijs i Nienke van Hichtum.

Alba Besora, editora de Nandibú, s'ha mostrat avui molt contenta pel premi. "Aquest reconeixement és molt important per a nosaltres. El fet que els llibreters avalin la nostra feina és una gran empenta per continuar fent literatura de qualitat", ha destacat.

El llibre presenta la història de la filla d’un faroner abatut per la tristor en temps de pirates, mites i grans aventurers. La Llumeta, així s’anomena la protagonista, és una nena petita, però un personatge gegant, capaç de sobreposar-se al pes de la foscor per il·luminar les vides d’aquells que l’envolten. La nena del far és una novel·la màgica, intensa, emocionant. Un meravellós relat d’aventures que li dóna veu al vent, a aquells que ja no hi són i als monstres més reals per a enfonsar-nos de cap a la llegenda. 

La nena del farha estat traduïda a més de vint llengües, forma part de la llista d'honor IBBY (The International Board on Books for Young People) i ha estat guardonada amb els premis Gouden Griffel (un premi atorgat a autors de literatura infantil o juvenil als Països Baixos), Woutertje Pieterse Prijs (un dels més prestigiosos de la literatura infantil i juvenil en llengua neerlandesa) i Nienke van Hichtum (el primer cop que algú guanya aquest premi amb la seva novel·la debut).

Les llibreries agremiades al Gremi de Llibreters de Catalunya podran votar els títols nominats fins al dia 11 de juny de 2021.

El dia 6 de juliol es faran públics, en roda de premsa, els guanyadors de cada una de les categories. L’acte de lliurament, la Festa del Premi Llibreter, serà el mateix dia 6 de juliol al vespre.

Més informació sobre el premi aquí.

"Tots hi surten perquè tenen alguna relació amb mi, personal o acadèmica, o també en tant que tenen interès historiogràfic per mi, perquè amb la comtessa Ermessenda de Carcassona és evident que no tinc cap relació personal, però havent estat la dona amb més poder, més diners i segurament bellesa de l'edat mitjana de Catalunya és clarament un perfil molt interessant per mi, al qual vaig dedicar ja en el passat una biografia. Però al costat d'aquest nom hi ha professors meus, persones que estan vinculades amb mi com companys de facultat, companys d'estudis, historiadors que m'hi han influït, personatges rellevants de la vida acadèmica i/o sacerdotal gironines, com el Bisbe de Girona amb qui vaig coincidir en la meva època com a alcalde de Girona, gent com Diana Garrigosa, artistes des de Picasso a artistes locals, etc".

Nadal ha explicat en aquest sentit que el llibre "reflecteix com aquests personatges a mi m'interessen, perquè m'interessen, què assenyalo de cadascun i quina és la visió personal que jo en tinc. És un llibre en el qual hi ha molta emoció al darrere perquè en cada cas intento transmetre els sentiments personals que em desvetllen cadascun d'aquests personatges", ha explicat.

"Són noms que esdevenen presències intenses en la meva, de vida: per simpatia pels personatges, per afinitat, per coincidència cívica i política, per interès intel·lectual, per vincles professionals o emocionals, per amistat o per tot alhora", ha finalitzat Nadal.

“En aquest fris, de vegades lluminós i més sovint confús i bigarrat, s’hi dibuixen les vides de les dones que van contribuir a fer de la ràdio el mitjà de comunicació que coneixem. Explicar les històries individuals de les locutores, periodistes, tècniques, productores, guionistes, etc., entrellaçant-les amb la història de Catalunya i de la ràdio, inspira aquest reportatge històric. El propòsit no és altre que fer surar les veus de les radiofonistes, les seves expectatives, les seves lluites i els seus assoliments, sense oblidar les frustracions i desencants que com a dones provoca exercir una professió sota les normes que la societat masculina imposa”, explica Altés.

Al llarg de prop de 400 pàgines, el llibre demostra doncs que a la història de la ràdio a Catalunya "elles també hi eren, que a través del seu treball i esforç les dones van fer possible que aquell invent sonés, comuniqués, ens fes companyia, ens entretingués i ens informés. I que ho segueixen fent cada dia".

Per aconseguir explicar aquest paper de la dona a la ràdio catalana, Altés ha inclòs al llarg del seu llibre els testimonis de professionals de tots els àmbits de la ràdio, testimonis que ha reunit a partir d’entrevistes personals i de converses telefòniques però també a partir de la recopilació de cites extretes de revistes i llibres. Aquesta tasca de documentació ha permès a l’autora donar veu a dones de la ràdio catalana de tots els temps, i tant en actiu com ja retirades.

Les professionals entrevistades són Gemma Nierga, Sílvia Còppulo, Júlia Otero, Elisenda Roca, Adelina Castillejo, Dolors Busquets, Pilar Sampietro, Anna Comas, Vicky Gómez, Lídia Julve, Neus Bonet, Pepa Fernández, Montserrat Minobis, Mònica Terribas i Àngels Barceló. Elles i moltes altres protagonistes de la ràdio han traslladat al text les seves experiències i records, per tal de convertir la narració històrica en un relat vívid de l’experiència personal.

Els testimonis de primera mà recollits en el llibre permeten profunditzar en temes cabdals com ara la professionalització de les dones a la ràdio; la gestió per part de les emissores de la promoció de les locutores i periodistes; les diferències salarials entre homes i dones; quin marge tenen les radiofonistes per aportar una mirada de gènere en els seus programes; o temes ja més d’àmbit personal, però entroncats amb el professional, com de quina manera algunes d’elles han viscut els seus embarassos.

En definitiva, ‘Dones a les ones’ ofereix una història de la ràdio a Catalunya en la veu de les dones.
 

Tal com destaca el director de la col·lecció de ciència-ficció de Pagès Editors, Daniel Genís, Neuromàntic planteja de forma absolutament revolucionària una història detectivesca a cavall del món físic i el món virtual, en un futur cada cop més proper, on coexisteixen intel·ligències artificials, magnats de grans corporacions comercials que controlen la societat i hackers informàtics al servei del millor postor —autèntics cibercowboys d’aquest wild west postmodern.

El protagonista de l’obra és en Case, un cowboy informàtic que és reclutat per un tal Armitage, el qual, a canvi de reconstruir la seva xarxa neuronal, li exigeix que l’ajudi en una feina que farà que en Case s’embarqui en una aventura plena d’enganys, sexe i violència i que l’acabarà duent a un desenllaç inesperat i al descobriment de qui (o què) és Neuromàntic.

"Amb els anys, Neuromàntic, lluny de perdre vigència, l’ha guanyat, ha esdevingut un llibre de culte i un referent inexcusable per entendre l’evolució de la literatura distòpica i la ficció especulativa, amb influències que van molt més enllà del terreny estrictament literari. Música, disseny, tecnologia...”, explica Daniel Genís. I és que Neuromàntic s’ha convertit en una obra que fins i tot s’entén més bé ara que no pas en el moment que es va publicar. El futur que plantejava la novel·la el 84 avui ja no ens és tan llunyà, ni tan estrany.

Trenta-sis anys després de la seva aparició, podem afirmar que, indubtablement, ens trobem davant d’un clàssic contemporani, un llibre amb una vigència absoluta. Per tot això, ens ha semblat que era un bon moment per recuperar-lo en català, amb l'excel·lent traducció que va fer Joan Fontcuberta l'any 1988.

En aquest sentit ha fet una crida a la població: "és moment de tornar a la cultura el que la cultura ens va donar durant la pandèmia, que ens va donar molt, ens va cuidar molt i ho va fer d'una manera molt generosa i molt altruista. Doncs ara li hem de tornar nosaltres", ha demanat.

Pagès Editors va ser creada l'any 1990 a Lleida i va néixer amb l'objectiu de publicar llibres en llengua catalana i occitana. En aquestes tres dècades, la firma editorial ha publicat 3.000 títols en català i uns 1.400 amb el segell en castellà, Editorial Milenio.

Ponsa ha pogut conèixer les instal·lacions, així mateix, d’Arts Gràfiques Bobalà, empresa que ofereix serveis d’edició de llibres, confecció de qualsevol tipus d’imprès, material publicitari, papereria corporativa, revistes, catàlegs, i segells de cautxú, entre altres; i de l’empresa distribuïdora de publicacions Nus de Llibres.

La consellera ha visitat les instal·lacions de la mà del fundador de l’empresa, Lluís Pagès, i de la directora general, Eulàlia Pagès. Han acompanyat a Ponsa Miquel Àngel Cullerés, director dels Serveis Territorials del Departament de Cultura a Lleida; Ramon Farrer,  delegat del Govern de la Generalitat a Lleida, i Toni Postius, el tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme.

Les preguntes que planteja el llibre són, sense dubte, difícils de respondre i requereixen una reflexió profunda. Però el que s’intenta no és arribar a absoluts ni a veritats universals, sinó començar a pensar entre tots i totes el món que volem construir.
“En aquesta carrera desenfrenada, i segurament cega, per veure qui és el més ràpid a complir els nivells que se’ns exigeix, hem oblidat el més important amb què comptem, allò sense el qual no faríem camí: parar-nos i escoltar-nos a nosaltres mateixos i, potser, preguntar-nos «Realment és aquest el món que volem? Ha arribat el moment de recuperar la figura del «nosaltres» davant del narcisista «jo» modern, de parar a pensar-nos i decidir, conjuntament, el món que volem”, explica en la seva introducció el doctor en Filosofia David Porcel Dieste.

El llibre inclou, doncs, els relats, reflexions i experiències de deu joves que, havent viscut l’horror de la pandèmia des de llocs decisius, han tingut la valentia i generositat de donar la seva opinió sobre què es necessita actualment per omplir el món d’esperança i il·lusió.
“Cada relat, explicat amb el rigor que exigeix el llenguatge científic, però, també, amb l’amenitat que acompanya la vida d’aquests joves navegants, obrirà una nova finestra des d’on treure el cap i, evidentment, obrir-se pas a territoris inexplorats”, afegeix Porcel.

En aquest llibre hi ha, doncs, veus joves representatives de moviments que, com l’ecologisme, el feminisme o l’indigenisme de les últimes dècades, tantes vegades han estat silenciats en la carrera per la conquesta i el poder. Des d’una perspectiva multidisciplinària, el llibre ofereix deu estudis fets amb rigor i autonomia amb l’objectiu de començar a construir, a partir d’aquests estudis, noves estratègies i plans de vida en la nova era postpandèmica.
“Del que es tracta, com veurà el lector en passar les pàgines, no és d’arribar a absoluts ni a veritats universals, sinó, amb actitud humil i vigilant, de cuidar i construir camins que ens previnguin d’errors passats i aplanin el terreny per a un món molt més proper i hospitalari que el que ja deixem enrere”, conclou Porcel.

Autors que han participat en el llibre:

Julen Bollain Urbieta. Economista i membre de la Basic Income Earth Network
Paula Ericsson Navarro. Periodista
María González Reyes. Professora de secundària i activista d’Ecologistes en Acció
Pablo MM. Periodista especialitzat en política
Lluis Nadal Dieste. Metge resident de quart any de Medicina Familiar i Comunitària
Nuria Prieto. Doctora arquitecta i il·lustradora
Rita Rakosnik. Historiadora de l’art, crítica i comissària independent
Èlia Riudavets. Professora de secundària
Neus Suñer Torres. Periodista i activista feminista
Júlia Vergara-Alert. Investigadora del grup de coronavirus de l’IRTA-CReSA

Tràducció de Nàdia Grau.
Vídeos dels autors presentant el llibre aquí.
Aquest llibre és el tercer volum de NANDIBÚ ZETA, la col·lecció de pensament per a joves de Pagès editors. Més informació aquí.
 

Aneu a la vostra llibreria, remeneu, trieu i gaudiu del meravellós món de la lectura!

Aquestes són les nostres recomanacions:

Cuinem en família

Un llibre amb receptes d'una selecció dels millors xefs d'Europa

+INFO

L'elefantó

Un llibre amb text, pictogrames i unes belles il·lustracions

https://www.pageseditors.cat/ca/l-elefanto.html

Boca de tauró

Una mirada nova a la història del ratolí de les dents.

+INFO

Olor de maduixa

Joana Raspall ha observat la natura i ens la regala sota la forma d'imatges rialleres, lluminoses, afables i amables

+INFO

Rigo i Roc

Un llibre meravellós que tracta, per sobre de tot, d‘una amistat extraordinària!

+INFO

Història d'un jersey blau

Aborda qüestions essencials com la vida i la mort al voltant del creixement d'un nen i de la seva relació amb aquells qui l'estimen i cuiden, especialment la seva àvia.

+INFO

Un llop com cal

Un llop, fill d'una lloba de molt bona família del Pirineu, decideix escapar-se del jardí d'una casa de ciutat per anar viure a la muntanya.

+INFO

Presentacions
La situació actual ha fet que es redueixin els dies de fira i les activitats al mínim, de manera que enguany Pagès Editors hi presentarà dues publicacions destacades dins del seu catàleg, dos llibres que han sortit aquest any però que han vist la seva publicació i promoció afectades pel confinament.
Es tracta de Tu no ets la teva selfie. 9 secrets digitals que tothom viu i ningú explica, un assaig de la doctora en sociologia i investigadora de l’Institut d’Innovació Social d’ESADE Liliana Arroyo que ofereix una visió crítica i constructiva de com les emocions ens governen molt més del què ens pensem i com són la benzina de totes les tensions, angoixes i alegries que ens aporten les xarxes socials. La presentació tindrà lloc dissabte 12 a les 17 h, a l’escenari de La Setmana, i comptarà amb la participació de l’autora, de Jaume Funes i Ignasi Aragay.
La segona publicació de Pagès Editors que es presentarà en la trobada és Del procés a la revolta, Crònica en primera persona dels dies que els carrers van dir prou, un llibre elaborat a tres mans per Eduard Ballesté, Albert Mercadé i Pau Venteo que recull les imatges de la resposta a la sentència del judici al procés independentista català, que es va fer pública el 14 d’octubre de 2019. El text també aplega, per primera vegada, el testimoni del jovent que va ser represaliat i empresonat per aquests fets. La presentació tindrà lloc el diumenge 13 a les 16.30 h, a l’escenari de La Setmana i hi participaran Enric Pujol, Jordi Pesarrodona, Eduard Ballesté i Joan Sala.

Signatures
Durant els dies que dura La Setmana hi passaran a signar els seus llibres alguns dels autors que han presentat novetat durant els darrers mesos.
Així, el dia 9 els lectors podran trobar a Marta Alòs; el dia 10 hi haurà Marta Pérez Sierra; el dia 11 hi hauràn Adam Majó, David Marín, Sebastià Bennasar, Sara Montesinos i Martí Albesa; dissabte dia 12 hi haurà Montse Sanjuan i Liliana Arroyo i, finalment, el dia 13 hi haurà Eduard Ballesté, Albert Mercadé i Pau Venteo.

IMATGE DE LES PRESENTACIONS I SIGNATURES

Activitats de La Setmana a Lleida
En el marc de la celebració d’aquesta trobada cultural, també s’han organitzat un seguit d’activitats a la ciutat de Lleida, on es troba la seu editorial de Pagès Editors, i en col·laboració amb l’Ajuntament de Lleida i el Cafè del Teatre. Es tracta de tres converses i un contacontes virtual.
La primera conversa tindrà lloc dimarts 8 a la Plaça Sant Francesc, a les 19 h, i comptarà amb la participació de Marta Alòs i Constantino Montañés, que presentaran els seus llibres, L’origen del pecat i La història de Nu, respectivament.
Dimecres 9, a les 19 h, també a la plaça Sant Francesc, tindrà lloc una conversa entre Montse Sanjuan, autora de Dues dones, i Teresa Ibars, amb Àtles de l’oblit.
Així mateix, dijous 10 de setembre, a la mateixa hora, hi haurà una conversa entre David Marín, autor d’Aplletown, i Anna Sàez, autora de Batre Records (Editorial Fonoll).
Finalment, la setmana vinent hi haurà diferents presentacions virtuals de Rigo i Roc als perfils d’Instagram i de llibreria Genet Blau i Pagès Editors.
Per participar en les activitats presencials de La Setmana a Lleida hi haurà, en tots els casos, aforament limitat i control d’accés, així com ús obligatori de mascareta.

IMATGE DE LES PRESENTACIONS  A LLEIDA

I en què consistiria aquest canvi vital? En primer lloc el periodista s’interroga sobre les maneres en com es representa el món rural a la televisió; explica el ressorgiment dels mercats tradicionals i es qüestiona si s’està abusant de les fires; i es demana si així com existeix una Espanya buida també hi ha una Mallorca buida, a més a més de fer-se ressò de les grans protestes de pagesos i agricultors del passat hivern.

Així mateix, Bennasar posa exemples de vida rural possible, es qüestiona la viabilitat del camp illenc, explica com en Miquel Montoro ha fet una bona defensa dels productes de proximitat i indaga en els orígens del menjar real i del menjar calmat i també explica que és el neorualisme i les diferents modalitats que existeixen i l’èxit dels horts urbans i particulars.

El llibre també repassa quins poden ser els principals enemics d’en Miquel Montoro, com hi ha tota una part de Mallorca que no se’n sent gens representada per la seva figura, i per què cau bé, a més a més d’incloure una entrevista amb ell.

Com explica l’autor del llibre, “no hem fet un llibre sobre en Miquel Montoro, sinó que en Miquel Montoro ha estat el punt de partida per interrogar-nos si una nova manera de viure és possible. El llibre es va imprimir el 12 de març i per tant no s’ha pogut distribuir, i si una cosa ens ha ensenyat la pandèmia no és que una altra manera de viure és possible, sinó que és més necessària que mai”.
 

Pròleg de Lo Pau de Ponts.
Conté fotografies.
Inclou una entrevista a Miquel Montoro.

Informació sobre l'autor

Sebastià Bennasar (Palma, 1976). És escriptor, periodista, traductor i agitador cultural. Ha publicat més d’una trentena de llibres i és llicenciat en Humanitats per la Pompeu Fabra i Màster en Història del Món a la mateixa universitat. És director de la col·lecció Lo Marraco Negre a Pagès Editors i de la revista digital Bearn juntament amb Carles Domènec. Actualment el podeu llegir al diari Vilaweb i a Última Hora.

“El dia on tot tornava a començar. Un nou punt de partida. Només una premisa: no es pot restar ni indiferent ni impassible davant la injustícia. I així, per primera vegada en molt temps, tornava a aparèixer un motiu per caminar units, sense preguntar al del costat a quin partit votava, si creia en la via unilateral o en la dialogada, si era de Puigdemont o de Junqueras. Amb la indignació, la ràbia i la impotència com a motor, el Tsunami Democràtic feia la seva presentació oficial. Segurament, el que més a prop ha estat l’independentisme d’una jugada mestra. S’hi cridava llibertat, proclames antifeixistes i s’hi cantava el Bella Ciao. I la policia carregava, i disparava bales de goma. I la gent no se n’anava. No s’esvaïa la por, hi era, però sorprenentment domesticada. No tenia força suficient per imposar-se a la indignació”, expliquen els autors.

Es tracta d’un llibre amb prop de 200 imatges que recullen l’ambient viscut als carrers de Barcelona en resposta a la sentència i capturades per la càmera i la sensibilitat de Pau Venteo.

El volum també publica la veu d’alguns dels joves que van ser al capdavant dels fets de plaça Urquinaona i d’aquells que, com dos dels testimonis recollits, la Xènia i el Martí, van ser fins i tot empresonats per participar en les protestes. Al llibre, els dos joves expliquen com van viure la detenció, els dies que van passar a la presó i com va ser la tornada a la realitat. “Havíem d’intentar mantenir la calma, perquè la nostra situació ens era del tot desconeguda. Cap de les tres sabia quan marxaria i, allà dins, aquesta incertesa era difícil d’assumir. Les preses intentaven calmar-nos i ens asseguraven que aviat tornaríem a casa”, explica la Xènia. Una cosa semblant li va passar al Martí. El llibre explica com, “arran de la detenció, va patir dures conseqüències professionals i econòmiques: va perdre la feina i veure incrementades de forma exponencial les seves despeses en matèria judicial”. Però el pitjor, assegura, va ser el desgast psicològic que va patir tant ell com les persones que se l’estimen.

El llibre compagina, doncs, les fotografies de Venteo amb els testimonis dels joves que van participar en la revolta, entrevistats pel sociòleg Eduard Ballesté. El periodista Albert Mercadé és l’encarregat de la introducció del llibre.

La publicació, que ha sortit a la venda la segona quinzena de juny, va quedar retinguda el passat mes de març al magatzem de l’editorial a causa de la crisi sanitària. Era una de les apostes de l’editorial per al Sant Jordi, però el coronavirus va impedir que Pagès Editors pogués promocionar-lo. Tres mesos després de la data prevista, Del procés a la revolta ha vist per fi la llum i ha arribat a les llibreries.

“Serveixin aquestes pàgines com a petit homenatge a totes i tots els qui, amb encerts i errors, amb pors i dubtes, amb més rauxa que seny, però amb tota l’honestedat i compromís, van omplir els carrers en una nova lliçó a mig recorregut d’un camí d’aprenentatges”, assenyalen els seus autors.

Més informació sobre els autors 

Eduard Ballesté Isern (1988). Graduat en Geografia i Ordenació del Territori, Màster en Cooperació i Desenvolupament Internacional i Doctor en Antropologia Social per l’Universitat de Lleida. Des de l’any 2019, treballa com a investigador postdoctoral a la Universitat Pompeu Fabra. La seva investigació s’ha centrat en la participació política juvenil, en els moviments socials i, en l’estigma i la marginalitat urbana. Ha editat, conjuntament amb Carles Feixa i M. Àngels Cabasés, el llibre Ser Jove a la Lleida d’avui (Pagès Editors, 2017) i, amb Carles Feixa i José Sánchez, el llibre ¿Qué fue de la Primavera Indignada? (Milenio, 2018).

Albert Mercadé Massó (1988). Llicenciat en Periodisme i Enginyer en Telecomunicacions, Màster en Comunicació Social i estudis de doctorat. Actualment és sotsdirector d’El Matí de Catalunya Ràdio, feina que compagina amb la docència i la recerca en periodisme i comunicació política a la UPF. Abans havia treballat a Televisió de Catalunya, Tarragona Ràdio, la televisió TAC12 i al Centre de Cultura i Memòria del Born de Barcelona. Ha editat, conjuntament amb la periodista Mònica Terribas, el llibre DO
Europa, converses sobre la identitat europea (La Magrana, 2015) i I ara, què? Carta de navegació per la Catalunya de després del procés (Pagès Editors, 2019).

Pau Venteo Coll (1995). Graduat en Comunicació Audiovisual per l’Universitat Autònoma de Barcelona. Ha treballat com a redactor i locutor en programes de Catalunya Ràdio com “El Matí de Catalunya Ràdio”, “La Nit dels Ignorants” i “Interferències”. Actualment treballa com a fotoperiodista freelance col·laborant habitualment amb l’agència de notícies Europa Press i amb Catalunya Ràdio.

La campanya té una programació amb activitats virtuals de dos mesos de durada i en la mateixa participaran una cinquantena d’escriptors i escriptores nacionals i internacionals. Està organitzada per temàtiques, de manera que cada setmana l’editorial donarà a conèixer un conjunt de llibres dins d’un tema proposat -assaig, poesia, narrativa, novel·la negra i literatura infantil i juvenil, entre d’altres-, ja siguin novetats o publicacions del nostre catàleg. I és que Pagès Editors ha constatat que, un any més, una gran part dels exemplars venuts per Sant Jordi han estat llibres de fons. De fet, el confinament ha animat la gent a capbussar-se a la nostra pàgina web i escollir el llibre que més s’adaptava a les seves necessitats i gustos. L’editorial calcula que aproximadament el 65% dels exemplars venuts per Sant Jordi han estat llibres de fons.

Per aquest motiu, Pagès Editors ha decidit organitzar aquest programa que posa a l’abast del públic lector alguns dels llibres que més ressò han tingut al llarg dels trenta anys d’història de l’editorial. També s’ha fet la tria intentant proposar publicacions amb  contingut cultural d’alt valor i pensament crític.

La programació començarà el dilluns, dia 11 de maig, i s’allargarà fins divendres 3 de juliol. Cada dilluns per part del nostre equip editorial es farà una presentació de la setmana entrant, amb un directe a les xarxes a les 12 hores. I a les 18 hores hi haurà un nou directe per part de les autores o autors escollits per parlar dels seus llibres, que estaran dins de la temàtica de la setmana.

En concret, hi participaran 26 autors i 24 autores, que es connectaran des de Catalunya, Argentina, Xile, Colòmbia i Estats Units (Los Ángeles i Miami). A la graella que us adjuntem amb la programació hi trobareu noms com Joan Garcia del Muro, M.Àngels Cabré, Víctor Sunyol, Blanca Llum Vidal, Carles Duarte, Francesc Torralba, Abel Folk, Anna M. Villalonga, Pepa Roma,...

Tenim sorteig!

Pagès Editors vol continuar vetllant i donant suport a les llibreries de proximitat. Pensem que el comerç de proximitat és la forma més ètica, ecològica i igualitària de consumir. Per aquest motiu, la campanya #LaCulturaEtCura llença el sorteig #LaLlibreriaEtCura. Totes aquelles persones que adquireixin un mínim de 3 títols de Pagès Editors a la seva llibreria de confiança entraran en un sorteig d’un lot de llibres per valor de 80 euros.

Qui vulgui participar-hi, tan sols haurà d’enviar un tiquet de compra en el que apareguin els títols comprats a l’adreça electrònica editorial@pageseditors.cat i entrarà automàticament en el sorteig, que se celebrarà el 23 de juliol (el guanyador es determinarà a través d’una eina de tria aleatòria).

Vector de Casa creado por freepik - www.freepik.es</a>

En una clara relació temàtica, els protagonistes dels quatre relats són personatges desorientats per la pèrdua dels lligams amb la pàtria i per les complicades relacions familiars.

La Gran Guerra, veritable rerefons històric d’aquestes històries, és fonamental en el primer relat, El cap d’estació Fallmerayer, de 1933, i també en El bust de l’emperador, publicada en francès juntament amb Triomf de la bellesa el 1934 i l’any següent, el 1935, en alemany. En tots tres relats, els personatges principals es veuen obligats a canviar de vida per circumstàncies que els hi són alienes i a buscar la seva veritable identitat. El darrer relat cronològicament parlant és Confessió d’un assassí, explicada en una nit, enllestit la primavera de 1936 i amb evidents elements autobiogràfics. Amb el ritme d’una novel·la policíaca, és el més contundent dels quatre textos i aconsegueix captar l’atenció del lector fins al sorprenent final.

Es tracta, en definitiva, de quatre relats introspectius en els quals traspua la decadència de les estructures estatals i socials del període d’entreguerres i que, vuitanta anys després de la mort de Roth, són encara plenament vigents.

Tra­duïts directament de l’alemany per Pilar Estelrich i Montserrat Franquesa, el lector hi trobarà el ritme i la gran ploma de Joseph Roth, i a més hi iden­tificarà la repressió i la intolerància que hi ha darrere de totes les històries d’exili.

Més informació sobre l’autor

Joseph Rothés, sens dubte, un dels escrip­tors europeus més reconeguts del segle xx. Va néixer a Àustria i de jove va treballar com a periodista a Viena i Berlín. Amb l’ascens del nazisme es va veure obligat a exiliar-se, pels seus orí­gens jueus. Va gaudir d’un gran èxit literari i la seva obra va ser àmpliament reconeguda, també de forma pòstuma.

Pagès Editors presenta Tenim un cor per a tu, un llibre de la gironina Marta Gubau que narra l’experiència viscuda per l’autora en primera persona, durant i després de rebre un trasplantament de cor.

Gubau ha volgut recollir d’aquesta manera una experiència vital que pot ser útil per a altres persones i que vol sensibilitzar sobre la importància de fer-se donant d'òrgans. Es tracta d’un llibre escrit a quatre mans que ha comptat amb la col·laboració de Mariona Visa, professora i Doctora en Comunicació Audiovisual de la UdL i també amiga personal de l’autora.

La vida de la Marta és tot un exemple de superació personal ja que s’ha vist afectada per diverses malalties: entre elles un càncer, un ictus i finalment un trasplantament cardíac. La lluita per la supervivència és una constant fins que arriba un moment que ho canviarà tot: quan en ple concert de Sopa de Cabra al Festival de Cap Roig, la truquen de l’Hospital per dir-li “Tenim un cor per a tu”. Aquella trucada de la que ja fa tres anys, marcarà un abans i un després i la portarà a prendre una decisió: complir els somnis pendents amb els seus éssers estimats, família  i amics.

Escriure per renéixer

Tot i que fins ara la Marta mai havia tingut la necessitat d’escriure el que li havia passat durant anys, reconeix que el fet de fer-ho sabent que a partir d’ara es minimitzaran les vicissituds, ha estat com tancar una etapa i obrir-ne una altra.

“Escriure m’ha suposat un procés catàrquic. He reviscut tot el que m’ha ocorregut mèdicament al llarg de la vida fins ara, i ha estat dur i dolorós recordar segons quins episodis” explica.

El procés l’ha pogut compartir amb la seva amiga Mariona Visa, que l’ha ajudat en tot el procés de redacció i edició dels textos, que han anat elaborat al llarg de dos anys i que ara veu la llum amb aquest llibre.

Què diuen sobre el llibre

Dr. Josep Sánchez de Toledo i Codina, antic Cap de Servei d’Oncologia i Hematologia Pediàtriques del Hospital Infantil Vall d’Hebron. Director Relacions Institucionals Institut Català d’Oncologia:

“És una síntesi d’anys de lluita a la recerca de la vida sempre amb un somriure”

“És un llibre escrit amb el cor que recull totes les seves vivències al llarg de molts anys”

“Tot el seu recorregut vivencial està impregnat de positivitat, d’amor, de força indescriptible i sempre amb la mirada i el pensament posats en tots els qui l’estimen i l’envolten”

Gerard Quintana,  cantant de Sopa de Cabra, al programa El Suplent de TV3:

“Just al mig del concert, mentre sonava una cançó que es diu Eix de rotació, (la Marta Gubau) va rebre el missatge que havia arribat el cor i va haver de sortir corrents per operar-se, per poder viure. M’escrivia dient que cada cop que sent aquesta cançó recorda aquell moment, per ella és el moment que va tornar a néixer” ​

Sobre les autores

Marta Gubau i Comas ​(Girona, 1974) ·  Gironina i de família nombrosa · aficionada al cinema, l’art i la música · m’apassiona la dansa i l’scrap · amant de les emocions i del creixement personal · mestra especialista en llengües estrangeres · llicenciada en psicopedagogia · màster en ingressos hospitalaris · lluitadora nata i supervivent · reinventant constantment el present ·  somiadora de dia, pensadora de nit · agraïda a la vida i a les oportunitats · vivint amb el cor obert ·

Instagram: @mgubau /  spotify: mgubau

Mariona Visa Barbosa​ (Lleida, 1979) Doctora en Comunicació Social i professora de Comunicació i Periodisme Audiovisuals a la Universitat de Lleida. És autora de diversos llibres sobre la maternitat i els mitjans de comunicació. Amiga de la Marta des dels divuit anys, ha viscut com un aprenentatge vital, periodístic i literari el regal de poder escriure a quatre mans aquesta autobiografia mèdica.

DATA LÍMIT: 8 DE DESEMBRE

Aquesta col·lecció, que estarà dirigida pel filòleg i escriptor Josep-Lluís Carod-Rovira, oferirà doncs manuals divulgatius d’història sobre diferents moviments i expressions culturals, socials, polítiques, religioses, econòmiques, etc. que han tingut lloc a la nostra societat contemporània.

La intenció d’aquesta col·lecció -amb una característica que la farà única i diferent: que tindrà els Països Catalans com a unitat d’anàlisi- és que, amb un llenguatge entenedor per al gran públic lector, ofereixi una primera aproximació a diferents temes d’interès de la nostra època.

De moment, s'ha publicat els dos primers títols de la col·lecció:

-Breu història dels castells i la muixeranga als Països Catalans, de Jordi Bertran

-Breu història de la llengua als Països Catalans, de Bernat Joan i Esperança Marí


Els propers números tocaran temes com el feminisme, el comunisme, l’art, el pobleu jueu, l’església catòlica, el moviment ecologista, la maçoneria, el moviment LGTBI o l’anarquisme.

Es tracta de Montse Sanjuan, que ha estat nominada amb la seva darrera publicació de la saga de la sergent Anna Grimm, Anna Grimm. Memòria mortal, i Núria Gras, autora de Paradís d’ombres. D’altra banda, l’escriptora d’Editorial Milenio nominada a guanyar el premi a la millor novel·la negra escrita en castellà l’any passat per una dona es Laura Balagué, autora de Muerte entre las estrellas.

Les tres han estat nominades en el marc del IV Festival de Novel·la Negra del Garraf, Cubelles Noir, que tindrà lloc del 22 al 25 d’agost. L'objectiu d'aquests premis a la millor novel·la escrita per una dona és reconèixer el treball de les dones escriptores de gènere negre i emfatitzar l'existència de les autores femenines en un gènere tradicionalment masculí.

Els respectius premis de cada categoria es dictaran i entregaran el pròxim 24 d’agost a Cubelles.

Les nominades

Anna Grimm. Memòria mortal és la tercera novel·la de la saga de la sergent dels Mossos d’Esquadra Anna Grimm, el personatge creat per l’escriptora lleidatana Montse Sanjuan. És una novel·la que  explica amb una prosa àgil i entretinguda un dels casos més complicats en què es troba la Grimm, que haurà de treure l’entrellat de l’assassinat múltiple, i sense motiu aparent, dels joiers Boronat de Lleida

Per la seva banda, la periodista i professora Núria Gras narra a Paradís d’ombres la feina imparable de l’inspector Frank Moix per trobar el primer assassí en sèrie del Principat d’Andorra, qui ja ha posat fi a la vida del batlle Tomàs Baró i de dos civils. El relat recull els mites, llocs comuns i arquetips d’Andorra i permet conèixer, a través de la lectura, com és i com s’hi viu. La novel·la de Gras va guanyar el prestigiós premi Fiter i Rossell que atorga el Centre de Belles Arts d’Andorra.

Per últim, Muerte entre las estrellas, és la darrera novel·la de l’autora barcelonina Laura Balagué, establerta a San Sebastià des de fa anys i considerada una de les autores més aclamades del gènere negre. El llibre es centra en la investigació de l’oficial de l’ertzaintzaCarmen Arregui sobre un assassinat que ha tingut lloc en el transcurs del festival de cinema de la capital guipuscoana. La novel·la mostra la ciutat i el seu festival des de diferents angles i permet a la seva protagonista comprovar que el glamur dels famosos no sempre brilla tant com sembla.

Fa exactament 25 anys va salpar del port de Barcelona el primer creuer amb bandera espanyola de la història, un creuer que va navegar pel Mediterrani als anys 90. Es deia “Don Juan” i era propietat de la naviliera Trasmediterránea.

El creuerisme era un negoci en alça i l’empresa va voler apostar per aquesta activitat turística. Els primers viatges del creuer van ser molt accidentats: els diaris de l’època publicaven cròniques desastroses. El que havien de ser “viatges de plaer” acabaven com el rosari de l’Aurora: els passatgers havien de desembarcar a Tunísia i tornar en avió.

A poc a poc, les coses es van anar posant a lloc i el vaixell va estar operatiu cinc anys en els quals va fer creuers pel Mediterrani, per l’estret de Gibraltar i fins i tot per les Antilles. En els primers dos anys va arribar a fer 52 viatges, va acollir més de 14.000 viatgers en les seves més de 200 cabines.

Pagès Editors acaba de publicar El pianista cec, de David Puertas, una novel·la ambientada en aquell vaixell, el Don Juan, i protagonitzada pel pianista del creuer, un jove acabat de sortir del conservatori que anirà descobrint com enfrontar-se a la vida, més enllà d’aprendre a tocar boleros i cançons de moda.

Una història sobre el mar i la música en la qual les aventures als ports de Marsella, Cartagena o Mallorca es barregen amb els relats d’un vell mestre que parla al jove pianista de Mozart, de Debussy i de Beethoven.

A El pianista cec el piano del vaixell es converteix, doncs, en el personatge principal sobre el qual gira una història de creixement, amistat i música.

Més sobre David Puertas

David Puertas és músic i periodista. Col·labora com a divulgador amb les institucions musicals més rellevants del país i és professor a l’Ins Can Puig de Sant Pere de Ribes. Ha escrit dos reculls de contes: Música a la vora del so (publicats per la Revista Musical Catalana) i Des d’aquell dia (contes escenificats en més de 50 escenaris arreu del país). Ha estat premiat en diversos certàmens de narrativa breu i entre la dotzena de llibres que ha publicat destaquen: 100 coses que has de saber de l’òpera (amb Jaume Radigales, 2016),  Notes de concert (2011), Música encreuada (pròleg de Màrius Serra, 2004) i deu edicions arreu d’Europa de Sidokus: el Sudoku musical (amb Bernat Puertas, 2006-09).

Pagès Editors ha presentat avui en roda de premsa a la llibreria Gigamesh de Barcelona les novetats de la seva col·lecció de ciència-ficció, una sèrie  mítica pels amants d’aquest gènere que va néixer l’any 2000 i en el marc de la qual en aquests quasi vint anys s’han publicat 30 títols.

El principal canvi presentat avui és un relleu generacional al capdavant de la col·lecció, que des del seu inici ha estat dirigida per l’escriptor i expert en literatura de ciència-ficció, Antoni Munné-Jordà, i que a partir d’ara tindrà com a director al professor i doctor en Literatura catalana Daniel Genís.

Genís, que agafa el relleu amb motiu de la jubilació de Munné-Jordà i avalat per la seva recomanació, és un gran coneixedor del gènere fantàstic català, ja que ha estat un dels creadors del web dedicat a la ciència-ficció en català El Biblionauta i forma part de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i de l’Agrupació d’Amics de la Ciència-Ficció en Català.

Història de la col·lecció de ciència-ficció de Pagès Editors

L'any 1993 sorgeix a Pagès Editors l'interès per publicar una línia de narrativa de ciència-ficció. En aquell moment, dins del panorama de la literatura catalana, no hi havia cap col·lecció que s’ocupés d'una manera rigorosa i exclusiva de publicar obres d'aquest gènere. L’editorial es posa a treballar i ofereix la direcció d'aquesta nova col·lecció a l'escriptor Antoni Munné-Jordà, un expert reconegut per tothom. Ell s'hi avé entusiasta i proposa un inici del projecte amb força.

En un plantejament de màrqueting agosarat, l’any 2000 Pagès Editors publica de cop quatre títols, tres dels quals ja havien sortit anteriorment al segell, però de manera aïllada. Es van reeditar canviant les cobertes, amb un disseny nou. Fou una iniciativa innovadora al mercat del llibre que va donar a conèixer àmpliament la nova col·lecció.

"Antoni Munné-Jordà ja era, aleshores un personatge respectat. Havia estat un dels impulsors de la Societat Catalana de Ciència-Ficció que agrupa els escriptors del país que cultiven aquest gènere literari. També havia treballat en el projecte de la col·lecció dedicada a aquest gènere de Pleniluni. Podríem dir que Pagès Editors recuperava d'alguna manera aquesta antiga sèrie. Tot plegat, tant els lectors, com els autors i els llibreters que estimaven aquesta literatura van adonar-se de seguida que Pagès Editors ho havia encertat a l'hora de posar en marxa el projecte i triar-ne el director”, ha explicat la directora de Pagès Editors, Eulàlia Pagès.

Pagès ha explicat així mateix que la col·lecció va crear-se amb tres grans objectius. En primer lloc, recuperar els autors catalans antics de ciència-ficció, molts d'ells totalment desconeguts l'any 2000. Per exemple Ribera, Pujulà, Pedrolo, Julió... El segon lloc, fer conèixer els escriptors del gènere contemporanis: Jordi de Manuel, Miquel Barceló, Rosa Fabregat, entre d'altres, a més de promocionar els premis dedicats exclusivament a la ciència-ficció, com el de l'Ajuntament de Mataró o els de la Nit Literària Andorrana. I, en tercer lloc, posar a disposició dels lectors catalans les obres clàssiques del gènere traduïdes al català: Brian Aldiss, Scott Card, Silverberg o els russos gemans Strugatski, entre molts altres.

El balanç del treball de Munné-Jordà i Pagès Editors ha estat extremadament positiu en aquest quasi vint anys: un total de trenta títols publicats en el marc d’una col·lecció que per a molts ja és mítica.

En aquest sentit, durant la roda de premsa d’aquest matí Eulàlia Pagès ha agraït la tasca realitzada per Munné-Jordà al capdavant de la col·lecció, una tasca que va omplir un buit en el mercat literari català, donant valor a escriptor catalans d’aquest gènere, proporcionant traduccions destacades i convertint els llibres plata i porpra en tot un referent entre els aficionats.

Canvis amb la nova direcció

Daniel Genís durant la seva intervenció ha agraït a Pagès Editors la confiança dipositada en ell per dirigir la col·lecció i també a Antoni Munné-Jordà per haver pensat en ell per a substituir-lo. “Els qui ens movem en el món de la literatura de gènere, o simplement estimem la literatura i les lletres catalanes, sabem que l'Antoni és un autèntic referent, un savi enorme però d'una accessibilitat extraordinària, d'una humilitat molt poc acostumada en aquest país”, ha dit.

Quant a l’etapa que s’enceta amb ell com a director, Genís ha explicat que la seva voluntat  “és la de mantenir allò que ha significat la col·lecció, allò que l'ha convertit en el que és, però alhora mirar de potenciar aquells aspectes que havien quedat una miqueta descuidats”.

Així, amb Genís s’ha dut a terme un redisseny de la coberta que ja ha estat molt comentat a les xarxes pels aficionats. “Els colors porpra i plata s'havien escollit en l'inici, inspirats en el look de col·leccions de ciència-ficció que es feien a França o a Itàlia al llarg del segle XX, amb una estètica molt determinada (avui en podríem dir kitsch), que hem considerat que calia actualitzar. I dic actualitzar i no pas canviar”, ha explicat.

Aquest canvi en les cobertes es podrà veure ja en el número 31 de la col·lecció, que s’acaba de publicar, Òxid sobre òxids, de Maria Hernández, Premi Pedrolo de l’any passat, que es presenta aquesta tarda a la llibreria Gigamesh.

D’altra banda, Genís vol que hi hagi una continuïtat en la tasca de donar visibilitat als autors catalans de ciència-ficció. “Continuarem mirant de rescatar de l'oblit clàssics catalans i publicant el guanyador del Premi de narrativa de ciència-ficció Manuel de Pedrolo, que atorga cada dos anys l'Ajuntament de Mataró, com hem fet sempre, però donant-li encara més visibilitat”.

Per últim, Genís ha explicat que un dels seus objectius com a nou director de la col·lecció és revitalitzar les traduccions. “Per mi el més necessari és publicar autors catalans, però, evidentment, per poder publicar obres d'autors catalans amb cara i ulls, cal que aquests autors, abans, s'hagin pogut formar en una tradició que poques vegades ha estat accessible en la seva llengua”, ha explicat.

En aquest sentit ha afegit que el proper títol en què ja s’està treballant serà una de les traduccions més emblemàtiques de la col·lecció "2001" de la desapareguda Pleniluni Edicions, la que va fer el 1988 Joan Fontcuberta de la novel·la de William Gibson Neuromàntic. “Neuromancer va guanyar quatre dels principals premis de ciència-ficció i a més va inaugurar un dels corrents més influents dins de la ciència-ficció, el cyberpunk, l'estètica del qual ha tingut continuïtat fins avui dia i ha donat resultats en literatura i en cinema tan populars com per exemple les recents Blade Runner o Ghost in the Shell”, ha destacat sobre aquesta obra.

“La nostra idea és mantenir un ritme petit però regular de publicacions, de 2-3 llibres l'any, com fins ara, satisfer els aficionats i consolidar el projecte. La ciència-ficció a Catalunya (afortunadament) ja no és el que era i tot indica que l'interès pel fantàstic en general, els últims anys, ha experimentat un creixement important, la qual cosa ens fa ser optimistes si fem les coses bé”, ha finalitzat Genís.

Més sobre Daniel Genís

Doctor en literatura catalana per la UdG amb la tesi La història de Catalunya de Rafael Cervera. Edició i estudi (2012). Llicenciat en Filologia Catalana (1999) i  Castellana (2000). Ha estat investigador-col·laborador de l’ILCC (UdG) i de NARPAN. És autor de diversos articles i xerrades sobre literatura catalana i ha col·laborat en l’edició del Dotzè del Crestià de Francesc Eiximenis (OFE). L’any 2004 va obtenir la I Beca d’Investigació i Recerca Històrica Jeroni Pujades, atorgada per l’Ajuntament de Castelló d’Empúries. És autor del llibre La invasió francesa de l’Empordà el 1285 (2006). Des de 2019 és vocal de la Junta de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia i director de la col·lecció “Ciència-Ficció” de Pagès Editors. També és membre fundador de l’Agrupació d’Amics de la Ciència-Ficció en Català.

Actualment és professor de Secundària a l’Institut Ramon Muntaner de Figueres i gestiona el web de literatura fantàstica ElBiblionauta.com

Tres anys ha tardat Xarli Diego a escriure aquesta publicació en la qual els lectors podran trobar, a partir d’un seguit de cançons recognoscibles per a tothom, experiències, confidències i reflexions de l’autor, acompanyades sempre del característic sentit de l’humor que l’ha acompanyat tota la vida.

El pròleg del llibre l’ha escrit el popular cantant italià Al Bano, i també han participat en el llibre el cantat espanyol Pablo Abraira i la mítica cantant Jeanette.

El llibre
De ben jovenet, Xarli Diego ja volia ser locutor de ràdio (“al voltant dels 12 anys”) i gravava en un magnetòfon (“i això que és?”) d’un amic els seus primers programes, fets principalment a partir de discos dels Beatles. Actualment, encara treballa sistemàticament escoltant música que només interromp quan truca per telèfon.

El llibre, amb un títol de clara inspiració d’Abba, parla, sobretot, de la música dels setanta dels vuitanta. “Narra en primera persona moments vintage que ens faran recordar i recordar... Cada cançó que s’esmenta ens transporta a una època de la nostra vida que comporta records i situacions molt, molt personals. Aquell Morning has broken de Cat Stevens que ballàvem molt juntets als guateques o festes de garatge. Aquell You’re the sunshine of my life d’Stevie Wonder que desitjàvem entomar amb la noia o el noi que ens agradava. Aquell Lucky, lucky del bigotut Giorgio (Moroder) que seguíem amb el cos com si esquiéssim. Oh, oh, oh, i aquell Sugar, Sugar de Los Archies... I és que no pararíem: una cançó et porta una situació, i una situació et porta a una altra cançó”, explica Xarli Diego.

En definitiva, Gràcies per la música! és un llibre divertit fet a partir de cançons i amb l’estil personal i intransferible de Xarli Diego.

La carrera professional de Xarli Diego
El Xarli va tastar el micròfon de la ràdio molt aviat, als 16 anys anava al Coro Vell de la seva ciutat natal, Terrassa. Allà feina de reporter musical i entrevistava als Gallardo, Santamaría, Jeanette, Otero... Els entrevistava als camerinos, al pàrquing, a les escales d’accés a l’escenari... A Manolo Otero (el Bello Otero li deien els gelosos de sempre ) minuts abans de l’actuació el noi de Terrassa el va tacar de mala manera per culpa d’una safata de gintònics que estava en un mal lloc i en un mal moment. Otero vestia de blanc i va sortir a l’escenari de negre... sort que tenia muda de recanvi.

A l’època de Ràdio Manresa (1979-1980) els famosos de la música pop-rock van començar a posar Manresa al seu mapa. Richard Clayderman, Miguel Bosé, Paloma San Basilio, Pecos, Mocedades, Sandro Giacobbe... El seu Bages Music es va convertir en una icona a tot el Bages i ell feia bolos de presentador a totes les ciutats com si fos un cantant més. I l’any 1980 va regalar als seus oients el Bages Music Festival, un esdeveniment pel qual encara és recordat. Una gran festa al Pavelló del Congost amb Gibson Brothers, Toto Cutugno, Betty Missiego, Sleepy La Beef, Pablo Abraira, Miguel Gallardo, Falcons i molts més... Això ara mateix és impensable. Organitzar a Manresa una festa d’un programa d’aquesta magnitud és impensable perquè tot ha canviat molt. Temps era temps com diu el mestre Serrat.

Però el moment més súper exitós va arribar a Ràdio Barcelona (Cadena Ser) i el seu mític Caspe Street. Els artistes nacionals i internacionals anaven al programa per ser entrevistats, tenia exclusives mundials (Boney M i We kill the world), jingles (cançonetes que parlaven del programa en un minut) com els de Mecano, Pino D’Angiò o fins i tot Los Chunguitos!. El programa era seguit pel públic de dotze a trenta anys. La ràdio era tremendament important. A Miguel Bosé se li entregava un disc d’or al mateix estudi on es feia el programa. Bonny Tyler li deia al Xarli que es cuidés de mirar-la molt perquè el seu marit era cinturó negre de judo. Hi havia artistes que agafen un avió a Madrid exclusivament per anar a presentar el seu LP, el cas d’Antonio Flores. Per cert, en un lapsus considerable el Xarli li va dir: “Gracias por irte, Antonio”, en lloc de dir-li: “Gracias por haver venido, Antonio”. O artistes que no anaven a cap altra ràdio (Claudio Baglioni, la mateixa Bonnie Tyler o Albert Hammond, entre d’altres). Eddy Grant va fer el pi una vegada va acabar la seva participació en l’emissió. Roger Hodgson de Supertramp no va faltar a la cita. I el Xarli fins i tot va anar a Londres a dinar amb Dire Straits. Al Bano i Romina Power van visitar el programa. I Cindy Lauper! Sempre havia tingut molt bon rotllo amb Rocío Dúrcal i Rocío Jurado. “Mi polaco”, li etzibava la de Chipiona. I va conèixer al mexicà Luis Miguel quan era un nen... El Xarli es va apuntar un gran gol quan va descobrir per a tot l’Estat la nena de 8 anys Nikka Costa i el seu “On my own”. Tothom li va reconèixer la seva paternitat en l’èxit i seva va ser la primera entrevista de la nena a l’Estat espanyol. Això sí a aquelles hores de la nit la nena no parava de badallar... I és que hi anaven tots i totes, les fórmules musicals començaven a funcionar i Caspe Street va ser l’últim reducte d’un locutor/realitzador/director que aportava un entusiasme extraordinari i una creativitat que posava al servei de l’emissió.

Els partits de futbol-sala de franc que va organitzar en tres ocasions pels oients van ser èpics. Radiofònics contra cantants. José María de Mecano, Pecos, Joan Baptista Humet, Bertín Osborne, Agustín Pantoja... en pantaló curt i un clam ensordidor a la grada del Palau Blaugrana-2 de Barcelona. I el petit Popotxo de la Mondragón d’àrbitre. I Luz Casal fent la sacada inicial. Brutal.

Després, fora de la ràdio, va dirigir dues companyies de discos, una seva amb artistes com The Rubettes, Flying Pickets, Billy Preston, Basilio i fins i tot el senyor Barragán! El nostre protagonista va gaudir molt però no dels números del negoci precisament...

I ara, 40 anys després, Xarli Diego explica com va viure ell tots aquells anys setanta i vuitanta. Tirant de memòria bàsicament i quatre retalls de diari on hi va sortir. Ni mòbils, ni Windows, ni Facebook, ni Instagram... ni FM (els seus programes s’emetien per Ona Mitjana). S’ha passat tres anys recordant. No li ha d’estranyar a ningú... no tenia ni un trist USB amb informació.

Biografia de l’autor (Oh, és ell!)
Xarli Diego va néixer a Terrassa el 23 de novembre de 1956, va estudiar Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de finals de l’any 1979 va començar a presentar i dirigir el llegendari programa musical “Caspe Street” de Ràdio Barcelona (Cadena SER). Prèviament, Xarli Diego es va anar fent professional bàsicament a Olot , Vic i sobretot a Manresa. En una altra etapa va presentar i dirigir un magazine generalista que tenia molta audiència: “Por mí que no quede” a Antena 3 Ràdio Catalunya (1993).

La seva creativitat l’ha permès sempre estar davant i darrere. Així va ser guionista del venerat programa d’humor “Ahí te quiero ver” de TVE presentat per Rosa Maria Sardà (Honorato...) o assessorar l’exitós “No passa res” de La Trinca a TV3. Va ser el presentador dels sortejos de la Lotto 6/49 durant 3 anys a TV3 i també presentador del “Joc del Segle” ( 1991-1993) , el seu moment més àlgid de popularitat juntament amb “Caspe Street”.

Posteriorment va crear el seu propi gabinet de Comunicació: Xarli Diego Comunicació (1997) des d’on exerceix com a cap de premsa de Tricicle, entre d’altres tasques, i ha exercit com assessor de comunicació polític.

Més informació i accés a les primeres pàgines aquí

Tot això ho fa a través de l’explicació de la vida de la seva protagonista, Càndida, la filla gran d'una família acomodada de capa caiguda, qui deixa el seu marit a Madrid i se'n torna a la seva Barcelona natal per acompanyar la seva mare, una dona despòtica i ressentida, fins a la residència on passarà els darrers mesos de vida.

Els seus únics familiars que té són el seu germà, Àngel, malalt de càncer, i una tia paterna, tot un referent sofisticat i alliberador en la seva joventut. Enemigues acarnissades, tia i mare són guardianes dels secrets familiars que es van revelant al llarg de la novel·la.

A mesura que Càndida va descobrint tot allò que la seva pròpia família s'ha dedicat a ocultar durant dècades, assistim a la història d'una saga familiar formada per descendents de la burgesia barcelonesa i terratinents de províncies. En ella s'entrellaça la història de la capital, Barcelona, amb la de la Catalunya interior o de poble, d'on procedeix una branca de la família.

Anàlisi de la societat Catalunya
A banda d’aquesta història familiar que explica la novel·la, en el llibre també es pot veure la visió de l’autora dels canvis que ha patit Catalunya en les darreres dècades, a través dels ulls de la seva protagonista.
I és que Càndida, en tornar, troba una Catalunya molt diferent d’aquella en la que va néixer i créixer. Els seus senyals d’identitat han canviat, a causa de la immigració, del turisme, de la petjada deixada pels Jocs Olímpics i del sorgiment d’una cultura més autòctona i centrada en si mateixa que la ‘espanyolitzant’ pròpia de l’etapa del franquisme. Però la protagonista troba que, sobre i per sobre de tot, ha canviat la història que avui es compta i la idea que té de si mateixa la mateixa Catalunya.

Càndida no entén què ha passat, per què hi ha franquistes d'ahir que avui són dins les files independentistes?, per què hi ha immigrants que reneguen de la llengua i origen dels seus pares per a abraçar una nova llengua, fe i identitat?

Ella mateixa ja no sap qui és i en aquesta cerca de la seva pròpia identitat, Càndida recorre a l'única cosa segura a la qual pot aferrar-se: la història familiar, contada pels últims supervivents de la guerra, veritables testimonis de la història, que es troben en la seva pròpia família. Aviat descobreix que són les dones de la casa les que guarden amb més zel el llegat contat pels avis, convertint-se en les grans narradores d'una saga familiar que es remunta al segle XIX.

“La família de Càndida reuneix en si mateixa tots els elements de la societat catalana, en pugna entre si, com ho està i ha estat sempre la mateixa societat catalana. El cacic i l'agricultor temporer de la Catalunya interior; l'industrial de Barcelona i l'obrer; el que va lluitar amb la República i el que es va passar al costat de Franco; l'empobrit per la guerra i el que van enriquir-se gràcies a l'estraperlo”, explica Roma.

La força de la dona
Però més enllà d’aquesta visió política i sociològica de Catalunya, la novel·la parla sobretot de dones que s'emancipen, aquestes en les quals havia recaigut tot el pes de l'economia familiar durant la Guerra Civil, i que, acabada la guerra, surten i emigren a la recerca del seu propi destí i empoderament. “Dones que es fan a si mateixes, en les quals no és difícil reconèixer a les mares de les nostres feministes d'ara”, detalla l’autora.
A través de la seva família, Càndida va recuperant la memòria de la tribu, però sobretot la memòria de si mateixa. Una cerca d'identitat en la qual Càndida descobrirà tot allò que les famílies no es diuen, un drama familiar de dimensions traumàtiques.

La resolució de comptes pendents entre mare i filla, la complicitat profunda amb el germà malalt de càncer, les intenses relacions en el si d'aquesta família de personatges forts, fan que Una Família Imperfecta sigui, en definitiva, el relat d'una profunda crisi vital, el desenvolupament de la qual i conseqüències resultaran recognoscibles per a molts lectors.

Més sobre l’autora
Pepa Roma (La Sentiu, Lleida) ha viscut gran part de la seva vida a Barcelona, on va estudiar Filosofia i Lletres, i Ciències de la Informació. Va alternar els estudis amb llargues estades a Londres, Sydney, San Francisco i amb viatges a Àsia i Àfrica, inclosa una volta al mon de dos anys. Ha treballat en alguns dels principals mitjans de comunicació del nostre país, com La Vanguàrdia, Tele/eXpres, El Periódico de Catalunya, TVE, El Globo, Diario16 o El País. Entre les seves obres destaquen Indian Express, guanyadora del Premi Azorín (Planeta, 2011); Mandala, Premi Andalusia de Novel·la (Alfaguara, 1997); Cómo desaparecer sin ser visto (Exadra 1991); i relats com Adiós Estambul, accèssit Premi Antonio Machado 1990. També es autora dels assaigs La trastienda del escritor (Espasa 2003); Jaque a la globalización (Grijalbo, 2001); De profesión periodista (Anaya 2000); Hablan ellos (Plaza & Janés, 1998). Fou editora de editora y coordinadora del llibre Ser Hombre (Temas de Hoy, 2001), i de la col·lecció Modelos de Mujer, de Plaza & Janés.

Més informació i accés a les primeres pàgines aquí

Conscients que elaborar una antologia és un acte de resistència cultural, l’objectiu del llibre és oferir una “panoràmica oberta, de caràcter històric, eclèctic i de qualitat” i construir també, des de la perifèria cultural, una història de la creació poètica a les Terres de Lleida. El volum construeix un sentit de conjunt: “No es tracta d’una suma de veus, sinó d’una estructura que dibuixa èpoques, estils, tendències, idees, temes i marques expressives i diverses” reunides amb “consciència històrica i un inequívoc supòsit territorial i lingüístic”, expliquen els editors.

L’edició de l’antologia ha estat confiada a dos poetes catalans de referència:  Jaume Pont, professor en diverses universitats internacionals i reconegut per la seva tasca com a estudiós de la literatura; i Jordi Pàmias, poeta i professor que ha fet de pont entre les noves generacions de poetes lleidatans i les ja consolidades.

A banda de la selecció de poemes, inclou una extensa introducció per part dels dos editors, un epíleg per part del professor, inspector d’Ensenyament, poeta i crític literari Josep Borrell i una breu biografia dels 74 autors.

Els autors:

Lluís Roca Florejachs, Josep Pleyan de Porta, Josep Wehrle, Salvador Revés, Magí Morera Galícia, Anton Navarro, Josep Iglésies Guizard, Josep Estadella Arnó, Jaume Agelet Garriga, Fermí Palau, Josep Carner-Ribalta, Joan Duch, Artur Vives, Enric Crous Vidal, Joan Baptista Xuriguera, Màrius Torres, Isabel Solsona, Concepció G. Maluquer, Gregori Satorres Baldrich, Manuel de Pedrolo, Miquel Lladó, Guillem Viladot, Josep Gomà, Josep Vallverdú, Teresa Roses, Anton Sala-Cornadó, Josep Solsona, Josefina Vidal, Josep Iglésias del Marquet, Rosa Fabregat, Josep Grau Colell, Benet Rossell, Jordi Pàmias, Joan Margarit, Carles Hac Mor, Josep Espunyes, Jaume Pont, Assumpció Forcada, Josep M. Sala-Valldaura, Pere Rovira, Maria Mercè Marçal, Josep Borrell, Jaume Invernon, Jordi Jové, Joan Barceló, Francesc Burguet, Francesc Pané, Hèctor B. Moret, Carles M. Sanuy, M. Dolors Coll Magrí, Dolors Miquel, M. Isabel Valverde, Xavier Macià, Pere Pena, Montserrat Gort, Francesc Culleré, Carles Solé, Josep M. Nogueras, Joan Graell, Txema Martínez, Teresa Colom, Meritxell Cucurella-Jorba, Eduard Batlle, Gemma Casamajó, Francesc Gelonch, Víctor M. Verdú, Ona Rius, Enric Boluda, Àngels Marzo, Gabriel Pena, Amat Baró, Laia Noguera, Meritxell Nus i Meritxell Gené.

Més informació i accés a les primeres pàgines aquí.

Veure vídeo promocional aquí.
 
Més sobre l’autor
Manel Güell Barceló és formador, consultor, coach d’equips i professor associat de la UB. Els seus darrers llibres publicats són La dirección de sí mismo. Orientaciones para directores y directoras escolares. (Horsori, 2018, escrit amb S. Antúnez), Emociones en serie. De la inteligencia emocional a la inteligencia ética (Comanegra, 2017), ¿Tengo inteligencia emocional? (Paidós, 2013) i El arte y la belleza. Para entender el arte a través del diálogo filosófico (Octaedro, 2013). En l’àmbit local és autor de la Història del teatre vilafranquí, La història de la biblioteca Popular Torras i Bages i d’un estudi sobre Eduard Vidal i Valenciano, tots ells publicats per l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès

Des d’una perspectiva heterogènia, en aquest llibre els autors i autores cerquen vincular els reptes actuals del sobiranisme amb els principals temes d'actualitat política i social del país. D’aquesta manera, entre tots ells aporten un ampli recull d’idees fresques i originals a l’emergent debat col·lectiu que s’està produint en el si de l’independentisme català sobre què cal fer en l’actual moment de canvi de cicle i desorientació estratègica.

Després del procés, què? Reflexions de la generació que ve, agrupa, doncs, les aportacions d’un grapat de joves activistes sobre els reptes que afronta l’independentisme, donant un punt de vista generacional al debat.

En el llibre s’hi ajunten tant reflexions generals com sectorials sobre, per exemple, les relacions entre independentisme i moviments socials, els reptes del feminisme republicà, la gestió de la repressió de l’Estat o les oportunitats per bastir un sindicalisme nacionalment autocentrat. La característica comuna d’aquestes aportacions és la voluntat de tractar de manera concreta problemàtiques candents i debats irresolts de l’independentisme, tenint com a guia principal la voluntat de mirar més al futur que al passat, és a dir, de proposar més que criticar.

“Ara tot just comença l’hora de la generació que ha crescut políticament durant el procés, que només ha fet política ‘en procés’. D’una generació, per tant, que tot i recordar el fangar de l’autonomisme, ha crescut amb la perspectiva de la independència a tocar. Que no s’equivoquin, que això només ha fet que començar”, proclamen els autors.

L'obra compta amb pròleg de Jordi Cuixart, el president d'Òmnium Cultural empresonat, i epíleg de Valtònyc, el raper mallorquí que exiliat a Brussel·les. L’obra està coordinada per Miquel Vila, Joan Miró, Jordi Vives i Adrià Font i els autors destinaran els beneficis a la Caixa de Solidaritat per als presos polítics i els exiliats.

Aquesta campanya arribarà a 78.567 nens i nenes de Catalunya que podran anar a 298 llibreries de tot el territori.

Les nostres propostes en català, de les quals podeu veure més informació aquí, són:

-Cuinem en familia

-Un llop com cal

-L'elefantó

-Parla la paraula

-Olor de maduixa

-L'aniversari d'en Rikki

-Història d'un jersei blau

Quant a les nostres propostes en castellà (del nostre segell en aquesta llengua, Editorial Milenio), són aquestes:

-Las cuatro estaciones de Pardo

-Historia de Babar

-El pájaro sin nombre que quería ser rey

-Karim y las cebras

-El oso que quería dejar de ser pequeño

-¡Llévame contigo!

-Mayor y menor 1

Més informació aquí.

La presentació del calendari ha anat a càrrec d’Eulàlia Pagès, directora de Pagès Editors, qui ha destacat que aquest és el primer recull imprès de l’obra de Lily Brik i que permetrà a les persones que el comprin tenir unes làmines dels seus murals aptes per emmarcar. 

Per la seva part, Eva Lega, curadora del calendari del 2019, del qual s’han imprès un miler d’exemplars, ha destacat que aquest calendari és el primer que es dedica a una dona com a part d’una decisió editorial d’incloure dones artistes al calendari i que el nom de Lily Brik de seguida va ser un dels triats per formar-ne part perquè “tot i la seva joventut té a les seves esquenes 200 murals de grans dimensions repartits per tot el territori”.
“La vam escollir també per protagonitzar aquest calendari perquè és de Lleida i perquè ha aconseguit crear un discurs de territori en el qual ha aconseguit barrejar de forma harmònica el paisatge rural del nostre entorn i la figura humana. Hi trobem la seva gran motivació que és la figura femenina idealitzada en mig d’aquests paisatges rurals”, ha explicat Lega, tot destacant també que es tracta d’una artista que “cada vegada més treballa a nivell internacional”. “Ha sapigut exportar aquest discurs, cosa que pocs artistes de Lleida han sapigut fer”, ha assenyalat.
Lega també ha explicat que al calendari apareixen murals que l’artista ha fet a Alfarràs, Torrefarrera, Vilanova de la Barca, Montgai, Barcelona, Múrcia i Picassent. “No teníem intenció que hi hagués tantes de Lleida però va anar així. En tot cas, les 12 imatges del calendari més la portada tenen un discurs artístic conjunt”, ha assenyalat.

En aquest sentit, Lily Brik ha afegit que la tria de les obres que apareixen al calendari es va fer tenint el compte els murals que per ella han sigut importants per la seva carrera o que són especials per ella d’alguna manera. “Per mi el títol seria les millors obres. Tots els murals que he fet són molt importants per mi, m’han fet millorar en aquesta carrera vertiginosa que estic tenint, però hi ha alguns que són especials per mi, perquè em van catapultar d’una manera o altra o m’han fet estar on estic ara”, ha explicat.  
En aquest sentit ha destacat que, per exemple, el mural del mes de gener, ubicat a una escola d’Alcarràs, li va permetre descobrir el món de l’educació; que el mural ubicat a Sant Andreu, Barcelona, i que és el mes d’octubre, li va permetre descobrir la poesia; i que el mural del mes d’abril, ubicat a Múrcia, li va permetre entrar a galeries d’art importants.   
“Són obres molt ben escollides i importants per mi. A més tenen una frase de les persones que es van implicar en la seva creació, la qual es pot trobar a la part de darrere. Per a mi és molt important tot el conjunt. Un artista de galeria normalment crea al seu taller, sense saber normalment a qui es dirigeix l’obra, però per a mi m’inspira el lloc i l’entorn i la frase del client, que per a mi ho és tot. Passo moltes hores al seu costat i són els que creuen en mi. Jo no podria estar fent el que faig ara sense que aquests clients de petits pobles del Segrià que han cregut en mi i que han tingut la ment oberta per donar-me la llibertat de crear en aquestes partes”, ha destacat.  

Introducció al món dels objectes i arribada a les galeries
Mireia Serra ha explicat també durant la roda de premsa que està molt contenta d’haver protagonitzat el calendari de Pagès Editors del 2019 perquè vol arribar a més gent. “Estic en un punt en el qual m’agradaria crear objecte i fer que la gent que no té parets tingués una part de mi a casa seva. Per això estic agraïda que Pagès Editors em dones aquesta oportunitat per arribar a casa de tothom”, ha assenyalat.  
En aquest sentit ha explicat que l’han trucat marques de roba que volen treure peces amb les seves il·lustracions i que també està treballant per treure uns mitjons per la gent jove.  
En tot cas, Serra ha explicat que el que vol fer és obra. “Tinc moltes ganes de fer obra i s’estan interessant galeries d’Holanda, París,...Per això ara pararé fins al febrer per a crear 25 obres que rodaran per tota Europa. La inauguració serà aquí a Lleida, el 5 d’abril, a l’Espai Cavallers. Vull extrapolar l’street art a l’art en si. És complicat perquè vull ser fidel al món de la galeria tradicional i al carrer. Com ho faré? És una sorpresa”, diu rient.  

Arrels, projectes i crida a Lleida
Per últim, Mireia Serra ha explicat que actualment ja té moltes obres fetes, moltes fora de Lleida i d’Espanya, però que “aquí es veu l’inici i el perquè del meu art”. “He pintat Hamburg, França, Àfrica, Holanda,... i sempre allà on vaig, encara que soni curiós, diuen que es noten les meves arrels, la meva essència rural. I no la penso perdre perquè vull que vinguin a mi tot arreu. Vull que se’m conegui a mi i a la meva terra a partir dels meus murals”, ha dit amb orgull.  
Pel que fa al seu futur, Serra ha explicat que està en un moment en el qual està deixant Lleida per treballar en altres indrets. “Ja tinc reserves pel 2020. Tornaré a treballar a Àfrica, a França, l’agost de 2019 aniré a Los Àngeles, d’on m’han trucat per pintar un edifici, i també participaré en festivals de Japó i Dinamarca. També tinc un projecte molt interessant a Barcelona amb el col·lectiu ‘12+1’ per intervenir en un mur molt gran que serà com una galeria a l’aire lliure. També tinc un projecte a Martorell on faré una obra lliure. Estic contenta perquè estic en un punt en el qual la gent em contacta per fer el que jo vulgui”, ha explicat.  
En qualsevol cas, Lily brik ha volgut deixar molt clar que el seu somni seria pintar a Lleida. “Tinc quatre obres a Holanda, on vaig pintar per als Reis, i en canvi a Lleida no tinc res meu com a artista ja adulta i madura. M’agradaria pintar aquí, com estic fent a tot arreu. No cal que faci una obra meva, puc fer un mural de caire patrimonial. A mi m’agrada molt la història, fer al·legories,...Em comprometo amb Lleida a documentar-me per fer una obra responsable i conseqüent amb la història d’aquesta ciutat que seria com un document gràfic sobre qui som. M’encantaria”, ha finalitzat.  
 

Pagès Editors participarà aquest més de setembre, novament, en la Setmana del Llibre en Català, un dels esdeveniments culturals més importants del país que enguany celebra la seva 36a edició.
Des de Pagès Editors fem una aposta clara per aquesta trobada, en la que portem participant més de 25 anys (des de l’any 2010 amb caseta pròpia), al tractar-se d’una trobada única on s’afavoreix el contacte entre editorials, llibreters i, sobretot, amb els lectors, el nostre principal destinatari.  
A la nostra caseta, ubicada al mòdul 36, els assistents podran mirar i fullejar els llibres que acabem de treure de la impremta i també alguns dels títols destacats del nostre catàleg.

Presentació de dues novetats  
Quant a les activitats programades, l’editorial enguany presentarà, en el marc de La Setmana, dues novetats editorials importants.  
La primera d’elles és Llibertat d’excepció, de la política i advocada espanyola Beatriz Talegón. Aquest és el tercer llibre dins de la col·lecció d’assaig 'La Guspira', dirigida per Pau Juvillà, i, d'igual manera que els dos llibres que el precedeixen -La rebel·lió catalana, de Lluc Salellas, i La centralitat, en joc, de Marta Vilalta- és fruit d'una conversa de l’autor/a amb diferents veus representatives dins del context polític i social tant català com espanyol. En aquesta ocasió, Beatriz Talegón ens planteja una reflexió sobre la llibertat d’expressió a l’Estat espanyol amb Carles Puigdemont, Meritxell Serret, Mireia Boya, Valtonyc, Strawberry, Pablo Hasel i Abel Azcona. Antonio Baños és l’autor del pròleg i Jonathan Martínez, de l’epíleg. El llibre compta, a més a més, amb una salutació de Quim Torra. L’autora actualment dirigeix el Diario 16 i és articulista a diversos mitjans de comunicació.  
Aquesta presentació tindrà lloc diumenge 9 de setembre a les 19.30 hores, a l'Escenari 2 i anirà a càrrec de l’autora, Beatriz Talegón, que estarà acompanyada de l’artista Abel Azcona.  

També durant La Setmana presentarem LO MARRACO NEGRE, la nova col·lecció de novel·la negra en català que l’editorial ha posat en marxa aquest 2018, dirigida pel periodista, escriptor, traductor i agitador cultural Sebastià Bennasar,  especialista en aquest gènere.  
Dins d’aquesta col·lecció s’han publicat, des de principis d’any, sis títols: Es vessa una sang fàcil, de Manuel de Pedrolo; El Clan de Sa Ràpita, de Montserrat Espallargas; Anna Grimm. Memòria Mortal, de Montse Sanjuan; Ulls maragda, de Marta Alòs, Paradís d’ombres, de Núria Gras, i L’últim defensa, de Jordi Agut.  
En el marc d’aquest acte es presentarà, com a darrera novetat dins d’aquesta col·lecció, la novel·la Et diran que és l’atzar, de Núria Queraltó. Aquest títol toca un vessant específic del gènere negre: les històries de segrestos, ja que el llibre explica la història d’una noia que és segrestada i que pateix la síndrome d'Estocolm, és a dir, que desenvolupa una relació de complicitat amb el seu segrestador. Es tracta doncs d’una novel·la en la qual la psicologia juga un paper molt important.  
La presentació de la col·lecció i d’aquesta novetat tindrà lloc el dilluns 10 de setembre a les 18.30 hores a l’Escenari 1 i anirà a càrrec de Sebastià Bennasar, que estarà acompanyat dels escriptors Jordi Agut, Montserrat Espallargas, Montse Sanjuan, Marta Alòs i Núria Queraltó.  

Commemoració del número 200 de la col·lecció de poesia La Suda
També com a acte destacat de Pagès Editors dins de La Setmana, l’editorial commemorarà la publicació del número 200 de LA SUDA, la col·lecció de poesia creada el 1992.  
Per celebrar-ho, s’ha editat el llibre-homenatge Poemes de la Suda, 2007-2017. Es tracta d’un llibre que recull un poema de cada títol publicat des del número 101 al 199. La selecció dels primers 99 títols ja va sortir publicada al número 100, amb el títol 100 són 100. També en el marc d’aquesta celebració s’han editat unes postals commemoratives que recullen un vers de cadascun dels títols publicats dins la col·lecció. La selecció dels poemes a anat a càrrec dels poetes i directors de la col·lecció La Suda, Àngels Marzo i Xavier Macià.
Aquest acte de commemoració tindrà lloc el dilluns 10 de setembre a les 19.30 hores a l’Escenari 2 i comptarà amb la participació d’Àngels Marzo, que estarà acompanyada dels poetes Joan-Elies Adell i Teresa Colom. També alguns dels poetes que han publicat dins La Suda assistiran a aquesta commemoració.  

Signatura de llibres
Alguns dels autors destacats de Pagès Editors participaran en La Setmana signant exemplars dels seus llibres.  
És el cas de la jove poeta catalana Blanca Llum Vidal, que presentarà el seu nou poemari, Amor a la brega, un recull de poemes amb molta força en els quals conjuga perfectament la veu d’aquells autors que són els seus referents literaris amb la seva pròpia veu poètica. La signatura tindrà lloc diumenge 9 de setembre a les 12.00 hores a la caseta de Pagès Editors (mòdul 36).  
També signaran a La Setmana els periodistes Sara Montesinos i Samuel Nacar, autors de Petjades d’aigua i sal. Instants als camps de refugiats de Grècia, un llibre que fuig de les xifres i en què la vida i les persones són protagonistes, ja que recull les experiències viscudes pels autors després d’haver viatjat a Grècia el 2016 per a treballar de voluntaris en diversos camps de refugiats europeus com Lesbos, Idomeni, Vasiliká o Calais. La signatura d’exemplars tindrà lloc el dimarts dia 11 de setembre a les 12.30 hores, a la caseta de l’editorial (mòdul 36).
També signarà el seu llibre el filòsof Joan Garcia del Muro Solans, autor de Good bye, veritat. Una aproximació a la postveritat. Joan Garcia del Muro és professor a la Universitat Ramon Llull i un dels assagistes més guardonats en literatura catalana. L'obra reflexiona de forma pausada sobre la postveritat i alerta sobre les conseqüències de la pèrdua de sentit del concepte de veritat. Aquesta obra ha estat premiada amb el 34è Premi d'Assaig Josep Vallverdú 2017. La signatura de llibres tindrà lloc el dimecres 12 de setembre a les 19.00 hores (mòdul 36).
Per últim, també signarà el seu llibre Núria Martínez, autora de Peces d’un trencaclosques, una colpidora novel·la en la qual la protagonista haurà d’aprendre a encaixar les peces de la seva vida després de la mort del seu fill. L’única solució possible passarà per la renúncia i la clau serà com afrontar-ho sense caure en l’espiral de l’abandó. La signatura tindrà lloc a la caseta de Pagès Editors el dijous 13 de setembre a les 18.00 hores (mòdul 36).

Activitats de Pagès Editors a l’estand d’Andorra i de l’Associació del Llibre del Pirineu
Pagès Editors participarà en dues activitats organitzades a l’estand conjunt del Govern d’Andorra i l’Associació del Llibre del Pirineu. En concret, dissabte 8 de setembre, a les 11.00 hores Vicenç Villatoro portarà a terme, a l’Escenari 2, la presentació de diferents novetats editorials pirinenques, entre les quals hi haurà els següents llibres de Pagès Editors:   
- Poema per a Jana, de Pep Cortés. Premi poesia La Grandalla 2017.
- Roda el foc. 30 anys de falles a Andorra la Vella, d’Albert Roig
- Diccionari etnogràfic Pallarès, d’Issac Beà i Sebastià Jordà
- Com va néixer el mirador del Roc de Quer, de Raimon Diaz. Premi d’assaig d'Andorra 2017.

També en aquest estand una de les nostres escriptores, Núria Gras, signarà el seu llibre, Paradís d'ombres, dissabte 8 de setembre, a les 17.00 hores (caseta 42).

Pagès Editors presenta el Diccionari etnogràfic Pallarès, una obra molt especial en el sentit que  es tracta d’un diccionari amb paraules ordenades alfabèticament i acompanyades de la seva descripció, però que al mateix temps és molt més que un diccionari. I és que en aquest diccionari, acompanyant cada paraula, hi ha una petita història incorporada que la contextualitza, una història explicada a partir de petits relats aportats pels mateixos pallaresos que acaben dibuixant el que és la història, la cultura i, sobretot, la llengua, al Pallars.   

Es tracta d’un llibre escrit pel doctor en filologia catalana per la Universitat de Lleida, Isaac Beà, qui, a partir d’un estudi del dialecte pallarès dut a terme el 2006, ha creat aquest diccionari que busca dignificar la llengua i oferir exemples de la seva diversitat.

A més a més, com a valor afegit destacat, el diccionari compta amb un conjunt d’il·lustracions de l’artista pallarès Sebastià Jordà, que ha creat un abecedari específic per aquesta obra i també ha il·lustrat algunes de les escenes de les històries que acompanyen les definicions lingüístiques. Unes il·lustracions que faciliten al lector la comprensió dels mots pallaresos.

Aquest diccionari és, en definitiva, un instrument que dóna a conèixer el parlar dels pallaresos, una versió del català que s’ha anat acolorint al llarg del temps amb tots els elements històrics, geogràfics, ambientals, demogràfics, etc., uns elements que l’han dotat de la seva fesomia peculiar.

L’origen del diccionari

La gènesi d’aquest llibre es remunta a l’any 2006 amb la creació del projecte Aixalda, un treball de la Universitat de Lleida que pretenia recollir un testimoni viu de la parla pallaresa a les acaballes del segle XX. En el marc d’aquest projecte es van aplegar prop de dues-centes entrevistes a veïns de gairebé tots els nuclis de la població del Pallars Sobirà.

A partir d’aquest material l’autor va escriure la seva tesi doctoral, “El parlar del Pallars Sobirà i la Vall Fosca”, amb la qual va guanyar el Premi Internacional de Recerca en Filologia Catalana Joan Solà l’any 2014. El ressò que va aconseguir aquest treball va donar peu a què se li proposés escriure un diccionari que recollís les històries lingüístiques i personals que hi pogués haver darrere de cada paraula. 

D’aquesta manera en aquest diccionari l’autor ha pogut aprofitar el vessant històric, l’antropològic i l’etnogràfic de les entrevistes que va fer en aquell treball de recerca, en el qual només van incloure els continguts purament lingüístics, i els ha inclòs en aquesta obra que conté les paraules pròpies del dialecte pallarès, dotades d’un context que n’explica el significat, i que, a més a més recull diferents vessants reconstruïdes a partir de les mateixes històries que, darrere de les paraules, apareixien a les entrevistes. 

El resultat final ha estat aquest diccionari tan especial, fruit d’untreball rigorós, divulgatiu i únic. Com diu en el seu pròleg Ramon Sistac,  professor de dialectologia de la UdL, per a molts l’ànima d’un poble resideix a la seua llengua i aquest diccionari ofereix una bona guia del lèxic del Pallars, “de la part més volàtil de la parla, però que, alhora, és la que porta associada més càrrega afectiva”.

Més informació sobre els autors

Isaac Beà és enginyer tècnic agrònom, llicenciat en filologia catalana i doctor en aquesta mateixa disciplina per la UdL. L’any 2005 va guanyar el XVII Premi literari Sant Jordi de conte juvenil. Posteriorment va iniciar la seva carrera investigadora al grup de recerca Ocina de Llengua i Literatura de Ponent i del Pirineu (OLLPP), des d’on ha centrat la seva tasca investigadora en l’estudi dels dialectes del Pirineu català, especialment el pallarès.

Sebastià Jordà és llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Actualment treballa com a creatiu freelance a l’Alta Ribagorça on realitza treballs com a il·lustrador i artesà fallaire pirinenc (pyrart). És coautor del llibre Les falles del Pirineu.

Es tracta d’una ampliació del concurs de microrelats a través de Twitter, #micronegre, que va tenir lloc l’any passat durant la celebració del festival amb un gran èxit de participació. Enguany, el premi tindrà dues categories, una de microrelats i una de relats breus, de gènere negre o policials en ambdós casos.

Aquest premi té com a objectiu promoure l’escriptura de textos literaris de gènere negre en petit format i fomentar la participació i la complicitat de la ciutadania amb el festival.

Requisits i premis

- #micronegre: els participants hauran d’escriure un microrelat de 280 caràcters com a màxim, inclòs el hashtag del concurs, a la xarxa social Twitter. S’hi podrà participar des del dia 27 de maig fins al 30 de maig de 2018.

- relat breu: els participants hauran d’escriure un text de 2.500 caràcters com a màxim. Es podrà participar des del dimecres 25 d’abril fins al 25 de maig.

El jurat del premi està format per l’escriptora Montse Sanjuan; l’escriptor, periodista i professor de l’EELL, David Marin; l’escriptora i professora de l’EELL, Rosario Curiel; el periodista Francesc Guillaumet; el periodista i escriptor Jaume Barrull, i l’experta en literatura negra Charo González.
El guanyador/a del concurs de microrelats podrà gaudir d’un menú per a dues persones al restaurant 1203 de Lleida. Pel que fa als relats breus, el guanyador podrà participar, de forma gratuïta, en un taller d’escriptura, a escollir, de l’Escola d’Escriptura de Lleida.

Hi haurà un accèssit per al finalista consistent en un xec regal per a un tractament a la Clínica Nexus de Lleida.
L’entrega de premis es durà a terme, com a acte previ al festival, el dia 31 de maig al Cafè del Teatre de Lleida en el marc d’un acte públic conduït per la directora de l'Escola d'Escriptura de Lleida, Núria Serrate, amb l’acompanyament de la gestora cultural Rosa Mesalles i el poeta i professor Anton Not, durant el qual es farà una lectura d’una selecció dels relats i microrelats presentats al concurs. També participarà en aquest acte el Jerome Frayssinet Gipsy Swing Quartet que amenitzarà la lectura dels textos amb la seva música.

Bases oficials del concurs aquí.

Aquest any Pagès Editors afronta la jornada amb una variada oferta de llibres amb la que considerem podrem satisfer un variat ventall de lectors. Així, a les llibreries s’hi podran trobar un ampli catàleg de llibres de tots els gèneres, destacant els publicats en les darreres setmanes amb vistes a Sant Jordi.  

Des de la tardor passada, Pagès Editors ha publicat un total de 58 llibres de narrativa, poesia, assaig, història i literatura infantil i juvenil. Com sempre, la publicació d’aquests títols s’ha fet tenint en compte les noves obres d’autors ja consolidats a Pagès Editors, com Montse Sanjuan, Jaume Barrull o Marta Alòs, però intentant a la vegada trobar veus emergents que es puguin incorporar al nostre catàleg amb propostes atractives. L’objectiu final de Pagès Editors és continuar la seva consolidació com un dels segells de referència als Països Catalans.

 
Per aconseguir-ho, l’editorial ha fet aquest any una forta aposta pel gènere negre i criminal i ha creat la col·lecció ‘Lo marraco negre’, el director de la qual és el reconegut escriptor i crític literari Sebastià Bennasar. L’estrena d’aquesta col·lecció s’ha fet per la porta gran, amb un dels noms més importants de la literatura catalana com és Manuel de Pedrolo, amb la reedició de la seva novel·la Es vessa una sang fàcil. Dins de la col·lecció ja s’han publicat també els títols Anna Grimm. Memòria Mortal, una nova entrega de la saga protagonitzada per la mosso d’esquadra lleidatana creada per la Montse Sanjuan, i Ulls maragda, la primera incursió al gènere negre de la polifacètica escriptora Marta Alòs.  

La celebració de l’Any Pedrolo és també una de les efemèrides literàries importants d’enguany i Pagès Editors s’hi ha sumat amb la publicació de dos títols. Per una banda, ha recuperat l’esmentada novel·la de l’escriptor i, per l’altra, ha reeditat Pedrolo contra els límits, de Jordi Arbonès, l’assaig més ambiciós sobre l’obra pedroliana publicat fins a data d’avui. D’altra banda, el festival de novel·la negra impulsat per l’editorial, El Segre de negre, inclourà un homenatge a l’escriptor de L’Aranyó.  

Pagès Editors també celebra enguany l’Any Fabra amb la publicació del llibre Escrits sobre Fabra de Josep Murgades i l’any Capmany, amb l’assaig Miralls creuats, de la guanyadora del premi Josep Vallverdú, Mari Àngels Cabré.
Destaquem, per últim, que darrerament l’editorial ha fet un gran pas cap a la internacionalització d’alguns dels seus autors ja que, a través del segell en castellà, Editorial Milenio, la saga de la sergent Anna Grimm ha pogut donar-se a conèixer a Mèxic. Montse Sanjuan va presentar la novel·la a la darrera edició de la Feria Internacional del Libro de Guadalajara, celebrada el passat mes de novembre.
 
Esmorzar de Sant Jordi
Com és tradició, la diada de Sant Jordi celebrarem a la seu de l’editorial un esmorzar al qual es convidarà tots els autors del nostre catàleg. Enguany, la lectura de la glossa anirà a càrrec d’Àngels Santa, catedràtica de Filologia Francesa, assagista i directora de la col·lecció ‘Lo marraco blau’, de Pagès Editors. Aquesta és una de les poques col·leccions existents dedicades a la traducció al català d’autores destacades de tot el món i dins la qual s’han publicat les novel·les d’Edith Wharton, Assia Djebar, Suzanne Lilar, Anne-Marie Garat, Lydie Salvayre, Christine Angot o Malika Mokeddem, entre d’altres.
Tancarem l’acte amb l’actuació d’una de les cantautores més conegudes dels Països Catalans, la lleidatana Meritxell Gené, amb qui acabem de publicar el poemari Després dels esbarzers.  

Aquest llibre, realitzat a partir de la tesi doctoral de la historiadora sobre la formació i legitimitat del patrimoni artístic d’aquest equipament, explica la història i vicissituds del Museu Diocesà de Lleida: la seva fundació per part del bisbe Josep Meseguer, en el context de les directrius vaticanes, les conseqüències de l’estroncament a causa de la Guerra Civil Espanyola, els anys de postguerra i l’embranzida de les institucions amb la creació d’un nou ens museístic, el Museu de Lleida, on s’adscriu tota la col·lecció diocesana.

Dins d’aquest enquadrament diacrònic, el llibre analitza l’esdeveniment que ha marcat en clau de litigi les relacions entre Catalunya i Aragó: la segregació del bisbat de Lleida i la incorporació de les parròquies segregades al nou bisbat de Barbastre-Montsó. Aquest fet ha comportat un llarg procés de reclamacions en tribunals eclesiàstics i civils, desenvolupat en diferents instàncies, i on s’inclouen també els litigis dels béns procedents de Sixena.

La tasca d’investigació duta a terme per l’autora s’ha materialitzat, principalment, en l’elaboració d’un corpus documental, contextualitzat i transcrit, que presenta els diferents títols d’adquisició —compravenda, donació, permuta...—, documents probatoris que pretenen demostrar la legitimitat del museu i del bisbat de Lleida respecte als béns en litigi.

Aquesta obra pretén ser, doncs, un referent respecte a la legitimació legal del fons del Museu de Lleida que justifica la unitat de la col•lecció i està escrita, sens dubte, per la persona amb més coneixements sobre la història del Museu de Lleida.

El llibre està actualitzat fins als darrers fets que afecten al Museu, que culminen l’11 de desembre de 2017, amb l’entrada de la policia judicial i la guàrdia civil a l’equipament per traslladar a Sixena les obres d’art en litigi.

“No he pretès fer la història de cada objecte que forma part del museu, això ja ho vaig fer per a la tesina de llicenciatura. Ara es pretén mostrar la seqüència lògica de la formació d’una col·lecció i de la política patrimonial del bisbe Meseguer, exercida des d’aquella sensibilitat artística que el caracteritzà i que transformà, per l’alquímia de la responsabilitat i la bona fe, les transaccions mercantils en actes d’amor”, explica l’autora.

Més sobre l’autora

Carmen Berlabé Jové és doctora en ciències jurídiques i polítiques per la Universitat Abat Oliba, llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona, llicenciada en història de l’art per la Universitat de Lleida, màster en Art per la Universitat Autònoma de Barcelona, màster en Museografia interactiva i entorns de participació per la Universitat de Barcelona. Ha obtingut, també, els títols de postgrau de Conservació preventiva de patrimoni per la Universitat Autònoma de Barcelona i d’Estratègies i recursos en museografia interactiva per la Universitat de Barcelona.

La història d’El Clan de Sa Ràpita s’emplaça en el Campus Universitari de les Illes Balears i a la localitat mallorquina de Sa Ràpita i té com a punt de partida l’assassinat d’un rector de la Universitat que va participar en els fets del maig francès del 68. Des d’un primer moment, l’argument de la història apunta a una consigna d’aquest període de protestes estudiantils i obreres com a un dels possibles motius de la seva mort.

La novel·la es construeix a partir de cinc veus narratives diferents que corresponen als cinc personatges protagonistes de la història, tres vicerectors que formen part de l’equip del rectorat, l’amant del rector i la seva exdona. Són cinc veus que s’encadenen una a l’altra i a través de les quals el lector construeix la personalitat del rector. Les visions d’aquestes cinc veus són, en alguns casos, coincidents i, en altres, divergents i contradictòries, de manera que la història funciona per una acumulació de dades que es van sumant i que teixeixen una sola realitat.

La trama descansa sobre una paradoxa que s’acaba convertint en l’eix central de la novel·la i que és la concepció del crim no com un fet reprovable sinó com un fet meritori per part de l’assassí o assassins.

El Clan de Sa Ràpita és el darrer conte del llibre Vides de filferro, editat també per Pagès Editors i amb el qual l’autora va rebre el LII Premi Recvll de Narrativa Joaquim Ruyra. D’aquesta manera, aquesta novel·la dóna continuïtat a aquesta història originaria ja publicada amb anterioritat.

“És una història que està contextualitzada en una universitat i que per tant no segueix els cànons de novel·la negra tradicional, ja que no se situa en àmbits sòrdids sinó en un context intel·lectual, en la universitat de les illes Balears”, explica l’escriptora.

Més sobre Montserrat Espallargas i Barceló 

Montserrat Espallargas i Barceló (Barcelona, 1964), és llicenciada en periodisme per la UAB. Ha estat periodista a la ràdio i al diari i també responsable de comunicació corporativa. En l’actualitat treballa com a docent de català i habilitats comunicatives, i també és terapeuta d’habilitats socials per a nens amb problemes d’assetjament, víctimes o agressors. L'estil literari de l'autora és una combinació equilibrada de nervi narratiu i paraules llustroses. Literàriament parlant és filla de Ruyra, de Dostoievski, de Mann, de Villalonga, de Riera, d’Onetti, de Lobo Antunes, de Fernando Vallejo... Com a autora, Espallargas ha manifestat en diverses ocasions el seu doble compromís, primer, amb un intent de trobar noves veus narratives dins l'àmbit literari, i, segon, amb la recuperació de les diferents varietats lingüístiques del territori de parla catalana. El Clan de Sa Ràpita n’és un clar exemple, ja que està escrit en la varietat mallorquina.

Per últim, el llibre inclou un epíleg del sociòleg i periodista Jaume Barrull, qui reflexiona sobre quins passos haurà de seguir l‟independentisme a partir d'ara. “Quin serà a mig termini el posicionament d‟aquell sector de la societat catalana que a priori no vol trencar Espanya i, alhora, afirma que creu en la justícia i la llibertat? Prioritzaran els valors democràtics o acceptaran la repressió com el preu que s‟ha de pagar per mantenir la unitat d'Espanya?” es pregunta.   
 
Aquests sis textos, doncs, acompanyen a les imatges, les veritables protagonistes del llibre, plantejant preguntes al lector i fent-lo aprofundir en el que va succeir no tan sols l'1 d‟octubre sinó també els dies posteriors. Perquè aquesta jornada ha esdevingut una data senyalada ja per sempre més en l'imaginari col·lectiu. Perquè l'1-O, com explica en Carod-Rovira, és una data que ha arribat per quedar-s'hi, per sempre, per a ser explicada als descendents i als que no van poder-la viure. Amb aquest llibre, de ben segur, recordar el que va passar aquest dia, ja històric, serà més fàcil.  
 

Homenatge a Pedrolo al festival El Segre de negre
A banda d’aquestes tres publicacions, Pagès Editors, com a editorial organitzadora del festival El Segre de negre, retrà homenatge a l’escriptor Manuel de Pedrolo en l’edició d’aquest 2018, que se celebrarà al mes de juny. Properament es tancarà el programa d’aquesta trobada literària que enguany arriba a la tercera edició.

Es tracta d’un recull que s’ha fet amb la voluntat de recuperar la memòria de la gent anònima perseguida durant la dictadura franquista i d’avaluar l’abast de la por i de la desmobilització que el règim instituí, tant sobre els perdedors com sobre la societat en general.

I és que la informació reunida en aquesta edició, presentada poble a poble, ofereix noves dades que permetran avançar una mica més en la comprensió de l’abast de la violència política i de la seva penetració en el teixit social: un repte historiogràfic encara no exhaurit.

El llibre l’ha coordinat Conxita Mir Curcó, professora d’Història Contemporània de la Universitat de Lleida, amb la col·laboració d’Albert Rafael Cots i Gabriel Ramon-Molins.

La tasca investigadora

Mir explica sobre aquest llibre que a mitjans dels anys 80, gràcies a l’impuls donat per Josep Benet, des del Centre d’Història Contemporània de Catalunya, molts joves historiadors van decidir dedicar els seus esforços investigadors a l’estudi al coneixement de l’impacte repressiu de la dictadura de Franco.

“Sabem des de llavors els noms de les persones executades i afusellades d’ençà que començà l’ocupació de Catalunya, la primavera de 1938. Més lent, però, ha estat el camí de transformar les xifres globals dels republicans empresonats, exiliats o processats com a responsables polítics, en persones identificables pel seu nom o per la localitat on residien”, assenyala.

Així doncs, fent un gran esforç, els historiadors han pogut conèixer les xifres de les víctimes de la repressió, tot utilitzant documentació molt diversa. “És, però, quan descendim a l’escala local –explica la historiadora- que es fa més palès que totes les víctimes tenen nom i que el rescat memorial d’aquestes passa per la seva identificació, cosa que no sempre resulta fàcil de fer”.

I és que el temps, la desmemòria i la fragilitat dels records de la gent gran no hi juga a favor. Tot i això, el fet de poder accedir avui dia a fonts judicials, tant civils com militars, així com a grans webs documentals ha facilitat la tasca d’emprendre una identificació molt més objectiva i contrastable, com la que proposem amb aquesta obra.

Conèixer pel seu nom prop dels 15.000 lleidatans residents en cadascun dels pobles de Lleida que van ser víctimes de la repressió franquista era doncs l’objectiu principal d’aquest treball.

Per dur a terme aquest llistat, s’ha acotat el temps d’estudi entre l’ocupació iniciada la primavera de 1938 i l’any 1963, moment en què la creació del Tribunal d’Ordre Públic (TOP) va limitar els poders excepcionals que fins llavors havia tingut l’exèrcit.

Consells de guerra, diligencies múltiples, derivades de l’acció dels tribunals militars, responsabilitats polítiques, exili i deportació, són les principals variables que s’han tingut en compte per tal d’oferir la relació que presentem, que és la més completa que s’ha fet fins ara a partir de les fonts disponibles.

“L’anàlisi de la violència franquista en l'àmbit local permet constatar els efectes que aquesta tingué sobre les classes populars, que són les que majorment en patiren les conseqüències, així com l’abast de la seva penetració en el teixit social. La desaparició de famílies senceres de tants pobles de Catalunya, de les quals tot just en queden petjades, significà una pèrdua humana important en cada localitat, com queda reflectit en les dades agregades que aportem. Recuperar les seves vivències, cercant alguns d’aquests rastres que sens dubte obren nous camins a la recerca històrica, constitueix segurament una de les virtuts d’aquesta obra”, destaca Mir.

Pensem que és, en definitiva, un llibre que moltes famílies lleidatanes voldran tenir com a document, a través del qual poder explicar la repressió que van viure alguns dels seus membres i que quedarà com a testimoni escrit perquè les generacions futures no oblidin el que va succeir a Lleida durant la dictadura franquista.

Pagès Editors participa un any més en la Setmana del Llibre en Català, que enguany celebra la 35a edició. Ubicat a la caseta 49, el segell lleidatà presentarà dues novetats editorials importants.

Llibres relacionats:

• La rebel·lió catalana
• El primer ball

Pagès Editors presenta dissabte 9, dins de la Setmana del Llibre en Català, una de les seves novetats editorials destacades: La rebel·lió catalana, un llibre que ofereix la visió de cinc persones representatives de l‟esquerra europea sobre dos dels temes de més actualitat al nostre país.

• La rebel·lió catalana

Diuen que la història l’escriuen els vencedors. És una frase ben certa, sobretot quan al·ludeix als ‘vencedors’ que han esclafat pobles, cultures i llengües. En aquests casos, el ‘vencedor’ té molta pressa a esborrar. ‘Dèria esborradora’, podríem dir-ne d’aquesta obsessió. La dèria esborradora es fonamenta, d’una banda, en la necessitat d’amagar les barbaritats que el vencedor ha comès per tal d’assolir el seu objectiu, i, de l’altra, en la pressa per reescriure el passat i legitimar, així, la seva presència –talment com si fos ancestral– sobre una terra que només posseeix i espolia per dret de conquesta.

Accedeix aquí a la opinió sencera de No m'ho van ensenyar a l'escola a RacóCatalà.cat

Alguns dels llibres destacats de Eugènia de Pagès a Pagès Editors:

• No m'ho van ensenyar a l'escola
• La generació Google
• L'Espanya de sempre

Els autors més consistents es plantegen la concepció de la seva obra en diàleg amb la tradició, fent-hi peu per enlairar-se. És el cas de Jordi Solà Coll, una figura comunicativa i cultural destacada que vinculàvem fins ara sobretot als seus articles periodístics i a la seva dedicació a la fotografia o a l'antropologia, i a la seva mirada experta sobre països com l'Índia, Birmània o Bolívia. Amb Ulls de glaç reconeixem en Jordi Solà Coll la densitat humana que caracteritzava la seva producció anterior, però ara ens endinsem en aspectes més centrals i subtils de la seva personalitat.

Accedeix aquí a la opinió sencera de Ulls de glaç a DiariDeGirona.cat

• Ulls de glaç

Montserrat Roig i Maria Aurèlia Capmany van ser tot un emblema del franquisme i de la transició. Dues intel·lectuals compromeses políticament, ficades a l'activisme cultural, feministes, amb una important projecció pública... Ara Pagès Editors edita Miralls creuats: Roig / Capmany, de la crítica literària M. Àngels Cabré, el llibre que va obtenir l'any passat el 33è Premi d'Assaig Josep Vallverdú, una reivindicació d'aquestes dues escriptores feministes.

Accedeix aquí a la ressenya sencera de Miralls creuats a ElNacional.cat

• Miralls creuats

Jordi de Manuel escriu per a Pagès Editors un recull de relats, més en concret set ,que ens atraparan en la lectura, però que , també, ens faran pensar. Perquè el llibre i els seus set relats viatgen als set desconcerts humans que ens poden destruir i que poden fer que aflori la part més negativa de l´ésser humà…

Són relats amb una forta vinculació a la literatura de gènere negre.

Accedeix aquí a l'entrevista sencera de la Jordi de Manuel a Terraveu.com

Alguns dels llibres de Jordi de Manuel a Pagès Editors:

• Mans Negres
• El cant de les dunes

La Rosa és presumida. Es mira al mirall mentre es posa les arracades i diu que es pol·leix igual que pol·leix els seus poemes. És perfeccionista i tossuda com una mula. Rere les seves 8 novel·les i els centenars de versos publicats, hi ha la nena que va començar a escriure poemes als 13 anys i que veu amb il·lusió com li plouen els reconeixements.

L’últim, la Creu de Sant Jordi el passat abril (diu que li donen perquè ha viscut 84 anys) Filla (predilecta!) de Cervera i farmacèutica de professió, viu a Lleida en un 8è pis. Perquè li agrada sentir-se ocell a travès de la poesia. Sempre reivindicativa. Costa pensar que en algun moment va ser submisa la dona ferma que ha defensat el sacerdoci femení.

Accedeix aquí a l'entrevista sencera de la Rosa Fabregat a Lleida.com

Alguns dels llibres destacats de Rosa Fabregat a Pagès Editors:

• Llibre Sóc l'Iris
• Llibre La Capellana
• Llibre A la vora de l'aigua
• Llibre Roses de Sang

autor de Gran i petit,

a Betevé

Terres de l'Ebre, frontera i frontissa, 

al diari Ara

de Maria Pons,

a La última hora

Escrits sobre llengua,

Josep Murgades

la presentació del llibre

Els llops ja no viuen als boscos,

de Teresa Saborit

d'Eduard Masdeu,

al Diari de Tarragona

DDAA, i Trens i estacions de Catalunya,

d'Antoni Nebot, a Marítimas

a cura de Josep Vilella,

a Ràdio Estel i Catalunya Ràdio

de Paula Bombara,

a El 3 de vuit

la nova novel·la de Cristina Casas,

a El nou

la diada de Sant Jordi 2017

del llibre de Josep Pelegrín i Marc Trilla,

Els vins del Pla de Bages

Honor de poble, poble,

recomanat a El Punt Avui

el nou llibre de Marc Pons,

La caixa negra

Tros, la nova novel·la de 

Rafael Vallbona

del treball de l'editorial Pagès Editors

 El Diari de Tarragona entrevista a Eduard

Masdeu sobre el seu nou llibre

La revolució digital a les aules de música

 El Diari de Terrassa recull la presentació de

Vides de filferro, de Montserrat Espallargas

i cita a Nandibú, de Pagès Editors

Pagès Editors, Joquim Carbó

i Josep Vallverdú

de les novetats de Sant Jordi a Pagès Editors

 El Diari La Mañana es fa repercussió de la

presentació del poemari Concert d'esferes, 

de Josep Maria Sala-Valldaura,

a la Fundació Vallpalou

de Ramon Usall, Seixanta-vuit

Festival Les Borges Negres, on

participaran molts autors de Pagès Editors

Ronda dels dies, Jordi Pàmias

Maria Mercè Marçal 2016,

El mapa de l'infinit, de Joan Perelló,

al Diari de Menorca

a IB3 i al Diari de Menorca

es fa ressò de la presentació del

nou llibre de Josep Borrell,

Aigua, ànima

Ona Domènech i Salvador Domènech,

ressenyat a El Periódico Mediterráneo

amb la col·lecció La Suda. 

Els nous llibres Aigua, ànima, 

de Josep Borrell i Concert d'esferes, 

de Josep M. Sala-Valldaura,

a El Punt Avui i La Mañana

Cuques de llum, a

Cope Tarragona

reusdigital.cat

Canal Reus TV

d'Itziar Fernández i Carme Gabarrell

a El Diario.es, Yahoo, Diario de Ibiza,

El Día Tenerife, El Día i Diario de Teruel

Josep Maria Morell, autor del llibre

La cuina dels dijous,

a Balaguer TV i Ràdio Balaguer

En Roc i l'escala de les portes secretes,

d'Eulàlia Canal

el nou llibre de Josep Murgades

al Diari d'Andorra

Els fruits vermells, de Lluís Vilarrasa, 

al diari Segre, La Mañana i Territoris.cat

de Ramon Casalé i Carles Duarte,

ressenyat al Eix diari 

La por dels bàrbars,

una lectura imprescindible

al Diari de Tarragona

l'Anoia Diari 

Serra d'or

novel·la de Jordi de Manuel,

Mans Negres

L'autor parla a la Ràdio UA1,

i El Blog de Jordi Cervera el recomana

Ressenyes a

Última Hora 

El Punt Avui

un dels guanyadors del Premi Imperdibles 2017

L'assaig del reconegut escriptor Andreu Martín Com escric novel·la policíaca a: 

Núvol 

7accents

La Xarxa

Núvol 

La Mañana 

al diari Ara

Diario de Navarra

Diario de Pontevedra

Tros, de Rafael Vallbona, novel·la destacada a El Núvol. 

Escolta també l'entrevista a l'autor a Ràdio Premià de Mar aquí.

Diari Segre

Vilaweb 

Terrassa Digital

Lleida TV

El Punt Avui

Núvol  

Bearn 

La Vanguàrdia

El Punt Avui 

 L'Independent de Gràcia 

 La Mañana 

 La Vanguardia

La Mañana

Diari de Terrassa

Trazo de Tinta

Hänsel i Gretel

El Diari Digital de Barcelona recomana Cendra, la darrera novel·la de Sílvia Mayans

Ressenyes també a:

Entrevistes a

Tens un racó dalt del món 

Surtdecasa.cat 

La revista El Temps ressenya el llibre d'Eladi Crehuet

Roda de premsa per presentar les novetats literàries de Pagès editors de la temporada: 

Segre, La Mañana, Lleida.com 

Anna Grimm, el personatge de les novel·les negres de Montse Sanjuan, arriba a la televisió. 

Recull de la roda de premsa: 

Aldia.cat, Europa Press, La información, La Paeria, La Vanguàrdia, Nació Lleida, Segre, UA1 Ràdio, Vilaweb, CCMA, El Punt Avui, El Punt Lleida.

Gran reportatge al diari Segre de les novel·les de Montse Sanjuan:

La sergent Anna Grimm

i El misteri del bressol buit

Granados, el so de la mirada, de Mònica Pagès, a: 

Cultura/s de La Vanguàrdia

Diari La Mañana

Diari Segre i Segre.com

La Vanguàrdia 

 Catalunya Música

 Diari Ara

Entrevista a la contra de La Manyana

Recomanat a Catalunya Cristiana

Ressenyes de La cara B. Una altra mirada al procès, el llibre de Jordi Borràs i Antonio Baños, a:

Vilaweb

Assamblea.cat

Segre

La Mañana (entrevista a J. Borràs; entrevista a A. Baños i ressenya)

Programa Divendres, de TV3

El Punt Avui

Diari de Girona 

Sabadell Cultura

Llibertat.cat

Suplement Cultura/s de La Vanguàrdia

Tribuna.cat

Segre

Expansión

Magnífiques crítiques del llibre El mar i la serp, de Paula Bombara, a: 

L'altell

territoris.cat

Abacus

Llibreria Al·lots

Llibres al replà

 Ràdio Vilafranca 

Territoris

Tens un racó dalt del món i Catorze recomanen el llibre A la colònia hidràulica i altres contes,

de Sílvia Romero, XXIV Premi de Narrativa Vila de l'Ametlla de Mar, 2016. 

També recomanen aquest recull de contes

Ràdio Sant Celoni 

Tirant de Llibres

Relats en Català

Relats en català

Ramona Solé

Ajuntament de Granollers

Ràdio Ua1

Mataró Ràdio 

Cafeïna

El llibre coordinat per Josep-Lluís Carod-Rovira, Les religions a Catalunya, a: 

Diari Segre

Fet a Tarragona

Servicio de Información Católica

Bisbat de Lleida

Recomanació del Premi 7lletres, Els llops ja no viuen als boscos, de Teresa Saborit, a: 

Directe.cat

El bosc dels somnis

CATzona

Independència Catalunya

Diari La Manyana

El 9 Nou

 El Punt Avui

9 Nou 

La Mañana

Ressenyes del llibre Els gitanos catalans de França, d'Eugeni Casanova a: 

Telenotícies Cap de Setmana de TV3

Segre Premium i Diari Segre

Vilaweb

Ràdio Catalunya

La Vanguàrdia

  Ara

El Temps

Nació Digital 

Ara Comarques Gironines

Programa Terrícolas, de BTV

Diari Segre

Diari de Terrassa

Diari La Manyana

Diari d'Andorra

Espai de Salut Holístic

Tu Voz en mi Pluma

Al programa CAFEÏNA de Lleida TV

A l'espai LA BRUIXOLA EMOCIONAL del programa "ESTEM AMB TU" de Ràdio Estel

Al programa EL SUBMARÍ de Ràdio Terrassa

Al programa UN DIA MÉS d'Ua1 Ràdio

Al programa BECARIS de Ràdio Nacional d'Andorra

Ràdio Seu

Ressenya del llibre a la revista La Terra

Presentació del llibre. Diari Segre

Diari Segre

La Mañana