El monestir de Sant Pere de Casserres és l'únic cenobi benedictí fundat a la comarca d'Osona la presència del qual ha deixat un important llegat artístico-monumental i un ric llegat documental. Els seus inicis es remunten a una donació comtal l'any 1005 i després de la seva unió a Cluny (1079), vindria una època d'expansió que començaria a decaure al segle catorzè. La seva annexió al Collegi de Betlem el 1573 va durar fins a l'expulsió dels jesuïtes, moment en el qual es van confiscar els seus béns i l'arxiu que havien creat durant segles per gestionar i explotar el patrimoni, a banda de la vida en comunitat, es va dispersar. Aquest diplomatari reuneix 1074 documents entre els segles X i XIV que es troben principalment a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona, l'Axiu Comarcal d'Osona, l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic i l'Arxiu de la Corona d'Aragó.