L'esperit d'El capità Pàmfil, una obra massa sovint oblidada per la crítica, es pot resumir amb dos termes: aventura i ironia. Dumas examina la societat del seu temps, que tendeix cap a un capitalisme sense treva i on els costums s'han invertit: els animals s'humanitzen i juguen un paper destacat mentre que els homes es refugien en els seus interessos particulars. En les dues històries paral·leles que configuren la trama el lector observarà com a cada quadre traspua l'humor de l'autor de manera que la seva crítica adquireix un regust encara més amarg.
Alexandre Dumas (1802-1870). Pocs autors han tingut el ressò d'Alexandre Dumas tant en el món de les lletres com en el de les adaptacions cinematogràfiques. Llegir els seus més de tres-cents títols implica passar revista a tot un segle, el XIX, al qual aporta un nou tipus d'escriptura, a cavall entre la fantasia i la realitat històrica. El capità Pàmfil es publica el 1839 quan l'escriptor comença a obtenir un cert èxit als escenaris. Es tracta d'una obra d'encàrrec destinada aleshores a un públic juvenil.
