El còdol i els seus cercles

El còdol és la paraula i és la realitat. És la paraula que llences a l'aigua i totes les ressonàncies que pugui provocar. Per damunt de tot, les imatges de la poesia de M. Dolors Coll creen emocions i creen llenguatge poètic. Com en altres llibres de l'autora, en aquest hi trobem metàfores elaborades i sorprenents, innovadores, que ens fan reviure uns orígens que encara que no siguin els nostres provoquen ecos que es perllonguen i ens ressonen endins.

38 poemes de versos curts i encapçalats tots per la paraula "còdol". 

És un guardó a una poeta que té una trajectòria molt destacable i una obra que excel·leix; ben mereixedora, per tant, d’aquest reconeixement. 

M. Dolors Coll naix a Almenar (El Segrià). Professora d’institut de Llengua i Literatura (1982-2016), amb el parèntesi d’un any a Londres (1988) i tres a Poznan (Polònia, 1989-1992) com a lectora de Llengua i Literatura catalanes a la Universitat Adam Mickiewicz, on tingué l’oportunitat de traduir poesia polonesa del segle xx en col·laboració amb Barbara Stawicka. Autora del blog Col·lectiu VersArtil (2012-2014) i de l’audiovisual poètic La bava del caragol (2015), basat en el llibre En sordina. Ha publicat els llibres de poesia Rés a mida (2000, Pagès Editors), Niu en blanc (2003, Pagès Editors), En sordina (2015, Editorial Meteora) —que integra la trilogia Terrestrès—, Rostoll (2014, Godall Edicions) i Corpuscles (2017, Godall Edicions). Ha participat en recitals col·lectius i personals. Viu a Sant Cugat del Vallès.