El paisatge medieval del comtat de Barcelona
Història del paisatge, documents i cartografia d'un país mediterrani
€45.00
En aquest llibre s’estudiaran diversos components del paisatge de les comarques per on s’estenia el comtat de Barcelona, fa més de mil anys. S’hi estudiarà com es van formar els espais agrícoles i forestals que depenien dels diferents llocs de poblament documentats als segles IX i X. Es valorarà l’interès de localitzar comes o fons de vall creats a l’alta edat mitjana. S’hi parlarà de les feixes o terrasses. S’analitzaran les terres de conreu que tenen forma de franges coaxials i que s’estenen pels vessants o bé a banda i banda dels camins. Ens aproximarem a uns horts creats en gran part a l’alta edat mitjana. S’intentarà descobrir les motivacions de les formes radioconcèntriques. I, finalment, en aquest primer volum, s’estudiaran les característiques dels camins, tant dels situats a l’est del Llobregat, a la comarca del Vallès, com dels situats a ponent d’aquest riu, a les comarques del Penedès, l’Anoia o l’Alt Camp.
Saber localitzar, entendre i datar tots els components del paisatge ens pot permetre de conèixer més bé el país que ens envolta.
Aquest llibre centra l’atenció en les comarques del Vallès i del Penedès, i també en les del Maresme, el Baix Llobregat, el Garraf, l’Alt Camp i l’Anoia.
Jordi Bolòs és catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de Lleida. Ha estudiat la història del paisatge, la societat al món rural i a l’urbà, i la vida quotidiana a l’edat mitjana. Ha publicat El mas, el pagès i el senyor (1995), Un mas pirinenc medieval: Vilosiu B (1996), Catalunya medieval (2000), Els orígens medievals del paisatge català (2004) i Dins les muralles de la ciutat (2008). Ha estat coautor dels deu volums dels “Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia” (1998-2018). És director del projecte PaHisCat (2010). És editor de la publicació Territori i Societat: el paisatge històric. Ha publicat diplomataris dels monestirs de Sant Llorenç prop Bagà (1986), Serrateix (2006), la Portella (2009), i també diversos fons documentals de l’Arxiu Capitular de Lleida.
