Si la Catalunya urbana i industrial és avui dia una realitat ha estat gràcies a l'aigua, que ha estat la base de la sanitat i el sanejament urbà. L'aigua és una font d'energia fonamental, que ha augmentat i diversificat les produccions agràries i industrials i que ha vivificat els espais i la vida urbans. És el resultat de la gran obra constructora del segle XX, que ha donat la trentena de grans embassaments i els milers de quilòmetres de canals i canonades que porten l'aigua a tots els racons del país. La lluita per emmagatzemar, regular, canalitzar i aprofitar l'aigua està portant, però, a l'extenuació un recurs que en el segle XXI s'haurà d'estalviar i gestionar de manera més integrada i intel·ligent. No s'hi arribarà, però, sense conflictes, ni baralles d'interessos. La història recent ens en comença a donar una bona mostra.
Ignasi Aldomà i Buixadé (el Poal, el Pla d'Urgell, 1955) és doctor per les Universitats de Barcelona i Montpeller i actualment exerceix de professor en el Departament de Geografia i Sociologia de la Universitat de Lleida. Ha publicat múltiples llibres i articles de recerca i assaig sobre ordenació del territori i transformació de l'agricultura i les societats rurals i, darrerament, sobre la gestió de l'aigua.