Els paisatges que més agraden a Llibert Ferri, l’autor d’aquesta narració, tenen a veure amb les seves cròniques de durant més de vint anys a Rússia i Europa oriental: Moscou, Sant Petersbug, Budapest. Paisatges polítics, socials, urbans, que de tant en tant s’obrien a algun paisatge humà. Poc s’esperava el reporter que, en evaporar-se aquella etapa professional, els seus pensaments i emocions anirien configurant uns altres paisatges més d’ara i aquí, del dia a dia, on el principal protagonista seria el seu gosset Ítxigo. Amb ell passeja alhora que connecta amb racons de la ciutat —el carrer dels Ocells, la plaça de Sant Pere, el parc de la Ciutadella, la plaça del Comerç i la seva font— i amb persones estimades. Els paisatges de l’Ítxigo esdevenen seqüències inesborrables de la vida del Llibert. I en recordarà un de tan especial com fora de la realitat formal: l’Ítxigo fent-li festes mentre sona la cançó “Hey Jude” dels Beatles, en un racó de la Lexington Ave de Nova York.
