Un llibre que pretén recórrer en un munt de versots el recorregut vital del poeta, des d'una taula parada a frec de pell, que implica el fet de viure, fins al darrer badall del món, quan un ocellot vindrà des d’algun lloc per engolir-nos i endur-se’ns cap a racons de goig i de misteri on, de fet, tot el que neix és injustament balder i innecessari.
Josep Planaspachs (Berga, 1953) és traductor i viu a Barcelona. Ha publicat els següents llibres de poesia: (1993), Llibre del poema nu (1993), Parèntesi vital (1995), Daltonià (1996), Salvador (1997), La grisa neu (1998), Llibre de plagis (1998), Manila 51 (1998), Llibre de mercès (2000), Les dents del tauró (2016), Cant de Ciutat (2018), De l’univers estant i una mica més enllà (2018), Lletres a Clara (2019), Porus gebrats (2020) i Maremorta (2021).
