Poemes d’Abissínia flueix tan harmònicament que el lector no percep aquesta trama invisible que teixeix els versos. Però jo no em puc estar de veure-hi una voluntat màgica, un desig ocult. A Poemes d’Abissínia Gavaldà cita diversos poetes en els quals s’ha emmirallat: Ausiàs March, Salvador Espriu, Carles Riba, Joan Vinyoli, Gabriel Ferrater, Josep Palau i Fabre, Miquel Martí i Pol, la qual cosa el situa en una tradició catalana. Però també hi trobem Arthur Rimbaud, Sylvia Plath, Edgar Alan Poe, William Shakespeare, Sibilla Aleramo. Uns i altres l’ajuden en el seu trànsit cap a la identitat recuperada.
Amb el llibre a la mà, assistim a un acte d’autèntica cortesia, car som invitats a una cerimònia d’accés al misteri d’unes pàgines on el poeta ha confiat el més profund que ha pouat en la “solitud retuda” de la seva ànima.
Gavaldà veu l’obra com una espiral on el Jo es cerca a si mateix en una exploració contínua que l’acondueix a la seva primera experiència amorosa i que, després, acabada la relació, la transcendeix.
Albert Gavaldà (Barcelona, 1964). S’inicià en la poesia de forma molt primerenca i consolidà la vocació dins el grup de la revista Riell de 1983 a 1985, a l’Institut Sant Josep de Calassanç, de Barcelona. Vers 1985, va iniciar els estudis de filologia catalana, estudis que no acabà. Una plaquette de Poemes d’Abissínia obtingué el Premi de Poesia Sant Gregori, 1997, i es publicà a SENHAL (Llibreria 22 i Ajuntament de Girona). Aquell mateix any, participà al II Festival de Poesia de Girona amb un poema recollit a Singulars d’un plural i el 2005 va ser seleccionat per participar a la tercera temporada de La catalana de lletres de l’emissora Catalunya Cultura.
