Aquesta obra analitza de forma rigorosa les condicions de treball, les expectatives i els mecanismes de lluita i resistència de les primeres mestres oficials catalanes. L'estudi d'aquest col·lectiu és especialment revelador, atès que ens permet conèixer com se'n van sortir les primeres dones que van accedir a un àmbit professional considerat masculí. A mitjan segle XIX el magisteri oficial encara era un col·lectiu amb una escassa participació femenina i l'ensenyament formal es vinculava a la figura masculina del mestre d'escola. En canvi, es menyspreava la llarga tradició educativa femenina no formal relacionada amb la cura de la infància i l'aprenentatge artesanal, el llegat de les antigues costures. Aquest doble punt de partida permet plantejar innovadores línies d'anàlisi i qüestionar molts dels tòpics que s'han bastit al voltant del fenomen anomenat feminització de l'ensenyament.
