Els arbres viuen en silenci, estan per tot arreu, però passem pel seu costat i no els veiem, són invisibles als nostres ulls. Només els fem cas quan en necessitem alguna cosa com ara aliment, fusta o aixopluc en un dia de pluja. Però què passaria si de cop i volta ens poguessin explicar tot allò que s’esdevé al seu voltant? A través de paraules, fotografies i salts en el temps, vuit arbres alcen la veu per narrar la seva vida i la del Ton, un veí d’un petit poble del Segrià. Si els arbres parlessin és un cant d’amor a la vida rural que reflexiona sobre l’amistat i el pas del temps, des de la mirada silenciosa i sovint oblidada dels arbres.
Josep Prats Artal (1995) ha crescut anant i venint entre Maials i Albatàrrec. Trenta quilòmetres de paisatges. Arbres, núvols, pobles, animals, camins. Trenta minuts de silenci i pensaments que han anat teixint, inconscientment, un vincle profund amb el món rural. Ara, amb trenta anys, aquest paisatge interior pren forma amb el seu primer llibre.
