Tolls

“Passada una edat, el temps comença a plegar-se, s’escola per les ferides de l’ànima i en remena el dolor. Potser és aquí on comença l’autèntica vida, potser és en aquesta neteja exempta de vanitat on podem per fi desprendre’ns de qui som, emprendre el viatge de tornada cap a la persona que temps enrere somiàvem ser.”

La desaparició d’una adolescent desencadena una sèrie d’assassinats, revelacions i enganys al bell mig d’Andorra. Amb l’efemèride dels aiguats de 1982 com a teló de fons, els personatges de la novel·la participen d’una carrera contra rellotge: la resolució dels crims no només els confronta amb l’assassí, sinó amb els tolls indiscrets que reflecteixen arreu la imatge més sòrdida de si mateixos.

Una novel·la escrita amb el doble repte que fos prou àgil com per ser llegida d’una tacada i prou densa com per ser degustada a poc a poc. 

El mirall dels aiguats basteix la metàfora que vertebra la novel·la: un entorn on tot està xop i, encara així, no para de ploure. 

Nil Forcada: "la meva intenció era que les dinàmiques de poder i corrupció dintre de Tolls, junt amb l’estructura dels monòlegs, assenyalessin una qüestió més profunda: la possibilitat que tots, en els fons, siguem força semblants els uns als altres".