El primer dels "tres textos transgressors" és un exemple del que l'autor qualifica d'"acció literària", a mig camí de la narració textualista, el recull periodístic i el happening, en aquest cas amb un sol actor i sense cap més públic que el lector. El segon és un diàleg impossible construït en una paradoxa temporal. El tercer explora la il·lusió del lliure albir a partir de quatre reptes literaris: un títol de Jordi Sarsanedas, una afirmació de Pedrolo i el llegat aparentment contradictori de Joyce i de Robbe-Grillet. Una aposta literària que al seu moment Josep M. Llompart va qualificar d'"arriscadíssima i fascinant" i que no perd de vista que l'objectiu de la literatua és l'expressió de les pors, les frustracions, les esperances i les emocions de la criatura humana.
