Cartes a les amigues

L’escriptora empordanesa Caterina Albert (1869-1966), que amb el pseudònim de Víctor Català va signar peces tan excepcionals com la novel·la Solitud, va viure en permanent contacte amb la gent del seu temps. Aquest epistolari, que reuneix les seves cartes adreçades a interlocutores femenines amb un total de quaranta- quatre corresponsals. Hi trobem dones més grans que ella, d’altres de la seva mateixa generació i, també, de molt més joves. Algunes d’elles són escriptores, com ara Dolors Monserdà, Blanca de los Ríos, Carme Karr, Concha Espina, María Luz Morales, Maria Teresa Vernet o Mercè Rodoreda. Altres són personalitats destacades com Maria Montessori, Teresa Amatller o l’actriu Lola Membrives. Hi trobem també lletres adreçades a amigues properes i a algunes admiradores. Sis dècades de vida privada resumides en gairebé cent cinquanta cartes que ens apropen a una mestra indiscutible de la narrativa catalana, de la intimitat de la qual en sabíem ben poc, però que en aquesta correspondència s’il·lumina.

Caterina Albert (l’Escala, 1869-1966), coneguda amb el pseudònim de Víctor Català, és la gran mestra de la literatura catalana. Es va donar a conèixer a finals del segle XIX amb el polèmic monòleg teatral La infanticidaSolitud, publicada l’any 1905. També va excel·lir en la narrativa breu, com demostren reculls de contes com Drames rurals, Ombrívoles i Caires vius, que incideixen en el món rural que tan bé coneixia. També és autora de la novel·la urbana Un film (3.000 metres), la trama de la qual es desenvolupa entre Barcelona i Girona. Exponent del modernisme català, va ser la primera dona a ingressar a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, tot i rebutjar la modernització lingüística fixada per Pompeu Fabra. Col·leccionista de peces procedents del jaciment d’Empúries, així com d’adagis populars, va dedicar llargues hores de la seva vida a mantenir una abundant correspondència.

M. Àngels Cabré (Barcelona, 1968) és escriptora i crítica literària. Ha publicat narrativa, poesia i una biografia del poeta Gabriel Ferrater. És autora, entre d’altres, dels assaigs Miralls creuats: Roig/Capmany (Premi Vallverdú d’Assaig 2016), El llarg viatge de les dones. Feminisme a Catalunya (2020), Flors i violes. La Barcelona literària en clau femenina (2021) i La lluita necessària. Retrats dels feminismes avui (2022). Ha reunit els articles feministes de Montserrat Roig (Som una ganga) i els articles de joventut d’Anna Murià (A la recerca de la dona moderna). Col·labora al Diari ARA i viu a l’Empordà.