Vilassar de Mar fabril
Història i patrimoni industrial
Disponibilidad: En existencia
22,00 €
“Un poble de la costa. Entre els camps veiem força xemeneies treient fum. Sentim un xiulet de fons i mirant cap al mar veiem el tren que fa el trajecte Barcelona-Mataró. Per avui s’ha acabat la jornada, obrers, obreres i alguns infants tornen cap a casa; com que encara hi ha llum més d’un encara haurà de feinejar al camp.” Així ens podem imaginar el paisatge de Vilassar de Mar a l’entorn de 1850. Actualment ens costa pensar que aquest sigués l’escenari del nostre municipi, però la industrialització al poble va durar més d’un segle i encara ara trobem testimonis que van poder viure i veure el Vilassar de Mar fabril. Aquest treball vol contribuir a millorar l’imaginari industrial de l’època i permetre’n una lectura comprensiva, així com recuperar la memòria industrial; el patrimoni arquitectònic i social que van fer possible la revolució industrial a Catalunya.
- Vilassar de Mar fabril recull, per primera vegada, la història industrial de Vilassar de Mar, cap a mitjan segle XIX.
- Aquesta recerca ha estat guardonada amb la VII Beca d’Investigació i Recerca Local Ernest Lluch de Vilassar de Mar.
- El llibre permet conèixer el patrimoni arquitectònic i industrial a l’entorn de Vilassar de Mar.
- Lacol és una cooperativa d’arquitectes que es dedica a l’activitat constructiva i a la recerca.
Lacol és una cooperativa d’arquitectes nascuda l’any 2009 al barri de Sants (Barcelona). Paral·lelament a l’activitat arquitectònica i constructiva, la recuperació del patrimoni arquitectònic —dins del marc de l’estudi dels usos i la gestió d’espais urbans i el model de ciutat— ha estat la base per a un treball de constant reflexió i discussió de l’entorn urbà. La investigació del patrimoni fabril comença el mateix any que es crea el col·lectiu, ja que des de l’inici Lacol s’integra a la plataforma que reivindica la recuperació de Can Batlló —recinte fabril ubicat al barri de la Bordeta— i esdevé un element més en l’engranatge social que des de l’entrada al complex lluita per donar vida a les naus abandonades i al buit urbà que representa. Aquest és el punt de partida de la recerca permanent sobre el patrimoni arquitectònic i els criteris amb què “rehabitar” aquests espais, així com la producció de material crític a través de diversos articles i jornades, la publicació del llibre Inventari de Can Batlló. Teixint una història col·lectiva (Lacol, 2013) i la narració audiovisual Com un gegant invisible. Can Batlló i les ciutats imaginàries (documental de Panóptica i Lacol, 2012).