Tel. +34 973 23 66 11

[email protected]

No tiene artículos en su carrito de compras.

Subtotal: 0,00 €

Heretar Mauthausen

Más vistas

Autor(es)


Heretar Mauthausen

  • Autor: Tarragó Balcells, Joan ; Tarragó Esteve, Llibert
  • ISBN: 978-84-1303-306-8
  • 148 páginas
  • Tapa rústica con solapas
  • 150 x 210 mm
  • Colección: Monografies Nº 126
  • Fecha de publicación: Diciembre 2021
  • Ver primeras páginas
  • Disponibilidad: En existencia

    16,00 €
    Un llibre a dos veus: un diàleg entre un pare i un fill en la distància del temps. Llibert és fill del deportat Joan Tarragó, qui va poder tornar de Mauthausen, però a l’exili de França. D’aquí el nom del Llibert, símbol de la llibertat recuperada. El pare va demanar al fill que escrigués les seves memòries. Però el fill tenia llavors vint anys i dubtava si podria enfrontar-se de nou als horrors que havia sentit quan era un nen i s’amagava dels adults exdeportats que venien a casa compartint les seves experiències. Per això, Joan Tarragó va escriure, pocs anys abans de morir, les seves memòries del camp de Mauthausen, la seva reclusió de quatre anys i quatre mesos en convivència amb la mort. Més de quaranta anys després, Llibert s’afegeix al pare amb la seva sensibilitat.

    Llibert Tarragó és fill d’un deportat a Mauthausen que va poder tornar a casa i el volum que ha escrit és un tribut a la figura del seu pare i un exercici de diàleg amb les ombres, a cor obert. 


    La vida del supervivent Tarragó, home de fortes conviccions, és una lliçó que il·lustra les complexitats del segle xx, travessades pel combat ideològic, les il·lusions, les utopies i els desenganys. 


    Aquest llibre és una manera honesta, subtil i sàvia d’omplir el silenci. Llibert Tarragó, fill de l’exili a França, ens revela en aquestes pàgines les memòries del seu pare i, alhora, el seu viatge en direcció a un passat traumàtic que exigeix anar separant les capes que conformen la dialèctica perenne entre el record i l’oblit, entre la ferida i la resiliència, entre els malsons i l’esperança. 

    Joan Tarragó Balcells (1914-1979). Nascut a El Vilosell (Garrigues), vivia a Tarragona quan va esclatar la guerra civil. Membre del PSUC, va assumir diverses responsabilitats en l’exèrcit republicà i va participar, entre altres fets, a la primera batalla de Belchite. Després de la retirada, l’Estat francès el va tancar al camp de Septfonts (1939). Tot continuant la lluita contra el feixisme, va ingressar a les forces armades franceses. Presoner dels alemanys el 1940, va ser deportat a Mauthausen (1941-1945), on va tenir un paper destacat en la resistència republicana. Va idear i fundar una biblioteca clandestina dins del camp. Exiliat a França, on va tenir dos fills, va morir el 1979 als 65 anys. En record seu, el poble d’El Vilosell va inaugurar, el 2018, una biblioteca anomenada La Clandestina.

    Llibert Tarragó Esteve (1947). Fill de Joan Tarragó i Rosa Esteve, nascut a França (Brive-la-Gaillarde), va ser periodista en diversos mitjans (Le Monde, L’Équipe), cap de premsa dels Jocs Olímpics d’Hivern 92 i empresari en el món de la comunicació. És autor en francès de Barcelona íntima i cultural, El puzle català i El document de Prats, traduïts al català a RBA-La Magrana. Va fundar a Paris l’editorial Tinta blava, dedicada a la traducció de literatura catalana (Rodoreda, Sales, Pla, Fuster, Ibarz, Barbal o Villaró, entre altres). Va fundar a Paris «Triangle bleu - Documents et Archives des républicains espagnols déportés de France». Es defineix com «fill de l’Exili, certament francès i, sense dubte, català».