A Banderes blaves, Juanjo Lecumberri (Leku pels amics) recorre la seva infantesa i joventut per construir un relat íntim sobre la memòria i la pertinença, amb el Lleida com a teló de fons omnipresent. A través de partits viscuts a la graderia del Camp d’Esports, rituals heretats, vincles familiars i records fragmentaris, el llibre mostra com un club de futbol pot convertir-se en un espai compartit entre generacions des d’on mirar el pas del temps. Però Banderes blaves és també el retrat d’una afició que resisteix; d’una massa social que, en un dels moments més difícils de la història del club, continua sostenint el Lleida malgrat les derrotes a la gespa i als despatxos. La memòria col·lectiva d’un equip i d’una ciutat. Suposo que no triem la vida dels records: alguns marxen per sempre, d’altres evolucionen barrejant-se amb els nous, uns quants es mantenen fidels al que va passar i guanyen la batalla contra el temps.
Juanjo Lecumberri va néixer a Lleida l’any 1989. El 2007 es va traslladar a Madrid per estudiar periodisme i s’hi va quedar fins al 2014. Més endavant va passar tres anys a Austràlia. Allà, després de treballar en una cafeteria on va aprendre més italià que anglès, va fer d’entrenador de futbol base. Com a periodista, ha treballat en ràdio i premsa escrita. Des del 2020 viu a Barcelona, on ha format part de departaments de comunicació de diverses fundacions. Banderes blaves és el seu primer llibre i neix, en part, de tot aquest recorregut.
