Al Mas Jaubert, al cor de l’Empordà, s’alça un celler en actiu des de temps immemorials. Allà, durant la infantesa, la Sara va aprendre l’ofici del seu avi Andreu, que li va transmetre no només la tècnica, sinó també el respecte pel tarannà autòcton. Gràcies a aquest mestratge, ha arribat a elaborar vins capaços de conjugar la tradició del territori amb les noves tendències. Però un fet inesperat ho capgira tot. La Sara s’enfonsa, i el que era plenitud esdevé absència; la seva identitat es trenca i es veu atrapada en un pou sense fons del qual sent que no pot sortir, convertida en una versió oposada d’ella mateixa.
Genoveva Montserrat és nascuda a Barcelona a finals dels anys seixanta, hi va viure fins que la vida la va conduir a establir-se a comarques, un canvi que considera plenament encertat. De formació sanitària, ha desenvolupat la seva trajectòria professional en l’àmbit de la docència universitària i de la medicina integrativa, dues vocacions que ha compaginat amb la seva dedicació a l’escriptura. És autora de la novel·la La tirania del feble (2023) i del recull de relats Signes (2024). També ha participat en diverses publicacions col·lectives amb relats inclosos a L’ofrena és al cor (2022) i Alçada i transparència (2023).
