Una tragèdia que ha marcat segles de creació artística, literària i filosòfica reneix avui convertida en algorismes: sistemes capaços de predir, personalitzar i modular cada emoció que sentim quan escoltem música. Qui decideix, de veritat, què sentim quan sonen els primers acords? L’algorisme d’Orfeu ressegueix el fil que uneix el mite grec amb la intel·ligència artificial contemporània, des dels filòsofs que van veure en la música una via cap a l’ànima fins a les plataformes que avui la converteixen en una dosi de benestar. Amb rigor i passió, Rafel Jaume i Venys mostra com hem passat d’una escolta que ens exposava a l’altre a una escolta que només confirma allò que ja som, i ens proposa pensar com la intel·ligència artificial ens està canviant la manera de viure la música i, potser, la vida mateixa.
Rafel Jaume i Venys (Palma, 1998) és professor associat de la Universitat Ramon Llull, on ha estat investigador a l’Observatori d’Intel·ligència Artificial. S’ha format en filosofia i innovació digital a la URL, i és compositor per la Film Scoring Academy of Europe. Ha estrenat obres per a cant coral a l’Auditori de Barcelona i ha presentat un musical al Festival Internacional The Fringe d’Edimburg, a més d’haver estat vuit anys director de cor universitari. Des de l’àmbit del pensament, col·labora recurrentment amb la SCF-IEC. El seu treball se situa a la intersecció entre música, filosofia, IA, educació i societat. És fundador i director de CAIRAI, des d’on ajuda escoles, universitats i institucions culturals a integrar la intel·ligència artificial de manera ètica i crítica. L’algorisme d’Orfeu, el seu primer assaig, neix de la convicció que la filosofia, l’art i l’educació no són ornaments del debat sobre la intel·ligència artificial, sinó el seu nucli.
