Des que soc àvia em tornen a interessar els contes per a infants. Els contes s’han utilitzat al llarg de la història, generalment, amb una fi nalitat didàctica. Aquesta vessant s’explica molt bé a La Gramàtica de la fantasia de Gianni Rodari, un clàssic de la literatura pedagògica per a qui creu en la necessitat que la imaginació tingui el seu lloc dins de l’educació. Aquest conte està encarat a despertar l’estimació i el respecte per la natura en general i pels animals en particular. La Clara i la Lluna, una gata provinent d’una protectora, estan destinats a trobar-se i a compartir retalls de vida per tal d’ajudar-nos a valorar tot el que ens envolta, especialment els més desprotegits, els animals de companyia, que, sense necessitat de parlar el nostre llenguatge, ens diuen i ensenyen moltes coses, sobretot a estimar.
EULÀLIA SOLÀ MIRÓ, va néixer a Maials, viu a Artesa de Lleida, és llicenciada en filologia catalana i és membre del Grup de Pintura local, de l’associació USK Lleida (Urban Sketchers Lleida), de la protectora local Alternativa Ecologista d’Artesa de Lleida i de la junta de Plataforma Animalista Terres de Lleida. Forma part també de l’Agrupació Cultural “La Femosa” , i és correctora de la seva revista, La Femosa.
