A la Catalunya d’entreguerres, la muntanya era molt més que un paisatge: era símbol de fe, de nació i de progrés. Aquest llibre reconstrueix la història del projecte que volia transformar la vall de Núria en un santuari modern, on el cremallera i l’hotel de muntanya conviurien amb la devoció i el mite. La companyia Ferrocarriles de Montaña a Grandes Pendientes (FMGP) va somiar unir el fervor religiós amb l’enginyeria i el turisme, i convertir la muntanya en espai d’experiència espiritual i negoci rendible alhora. Amb una mirada que combina la història cultural, la patrimonial i la del turisme, l’autor revela com la muntanya catalana va esdevenir escenari d’una fascinant tensió entre moral i mercat, natura i tecnologia, fe i modernitat. Una obra que ens convida a repensar la manera com mirem —i habitem— el nostre paisatge.
Carles Gorini Santo, és doctor en història i màster en comunicació i estudis culturals. Investigador a l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC-CERCA). Estudia els orígens del turisme de muntanya a Catalunya i el patrimoni de l’obra pública amb una atenció especial al llegat del ferrocarril.
