Aquest llibre recull, amb goig, una part dels textos més clarament literaris escrits per Coia Cabré Monnè, i que fins ara romanien inèdits. Al costat d'un conjunt de contes extraordinàriament suggeridors, el lector trobarà un diari d'un nen acabat de néixer i una biografia d'una dona reussenca durant la guerra i postguerra civils, tots dos escrits en una colpidora primera persona, juntament amb cartes i altres escrits de contingut moral que fan pensar en les epístoles dels nostres clàssics catalans i llatins.
Coia Cabré i Monnè (Reus, 1955 Barcelona, 2013). Va cursar Filologia catalana a la UAB i es doctorà cum laude amb una tesi sobre la traducció catalana del Decameró de 1429. Paral·lelament a la seva activitat com a professora de Llengua catalana i Literatura catalana medieval, i a la seva col·laboració en un despatx jurídic barcelonès, Coia conreà diversos gèneres literaris: contes, diaris, cartes i assajos literaris i bíblics. Una obra breu però d'una gran densitat intel·lectual i que ha deixat empremta en tots els qui s'hi han apropat.
