Hi ha indrets geogràfics que salven tota una vida. Palmira Jaquetti va endinsar-se al món pirinenc al 1925 arran de la participació a les missions per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Des d’aleshores fins als anys trenta, Jaquetti viatjaria al Pirineu. La devastació de la guerra civil li coincidí amb una forta crisi personal. Al 1940 trobà a la Vall d’Aran una segona llar des d’on Torneu-vos cant rememora els anys joves de les missions a través d’una veu jaquettiana que, entre ficció i realitat, narra les peripècies rocambolesques i la descoberta agredolça del Pirineu des dels ulls d’una dona que ho va perdre tot. El mèrit de la protagonista fou saber construir de nou des d’una generositat total que manifestà en la creació, la docència, l’estudi, l’altruisme, l’amor a la cultura, l’obertura de cor i una fe inconcebible en la vida que la fan ser mereixedora d’aquest homenatge.
Meritxell Nus (Estac, 1985) és llicenciada en filologia catalana per la Universitat de Lleida. En l’àmbit de la poesia, el 2006 rebé el XVIIè Premi Borges del Camp, amb l‘obra Després del vent. També ha participat en algunes antologies com ara Estrenes (2005), I Trobada de Poetes per la Pau: Homenatge a Yael Langella, (2008) o Inharmònics (2010). Ha publicat la plaquette Sense permís (2013), Fenòmens (XXXVè Premi Vila de Martorell, 2014), La serp que ens mira (2020) i Alzines, mascares, estalzí (2022). En el camp de la narració breu ha estat guardonada per l’obra L’Atrapasomnis (I Premi Drac, 2009) i ha rebut també el Premi Pirineu (2010) per Els que es van quedar.
