L'Anna és una nena molt inquieta i molt intel·ligent, vol ser periodista. Té una germana petita, la Sol, una àvia, periodista també, que li regala una gravadora, un avi misteriós, i un pare i una mare. Fins aquí tot sembla normal. Però, de sobte, comencen a succeir coses estranyíssimes a casa seva: l'Anna ho grava tot i en fa unes cròniques fabuloses. Així descobrirem com s'adorm un lleó, el vol que pot tenir una faldilla o fins on arriba una casa voladora... Això i moltes altres coses, és clar.
A Mar Benegas (Riba-roja, 1975) li agraden les paraules, perquè amb elles construeix versos i contes, i amb els versos i els contes, de vegades, construeix llibres. També li agraden els gats perquè ronquen com si tinguessin un motor i es disposessin a sortir volant en qualsevol moment; i li agraden els nens i les nenes. I no sap molt bé el perquè, però així és. Com que li agraden molt les paraules, els nens i els gats, de vegades ho barreja tot: escriu contes de gats infantils, o versos que ronquen com nens, o escriu nenes que rimen amb gat... i així es passa tot el dia. Lucía Serrano (Madrid, 1983). Des de molt petita explica a aquell que vulgui escoltar que, quan sigui gran, treballarà fent contes. Als deu anys decideix que ningú, sota cap concepte, li traurà la imaginació. I es promet a si mateixa defensar-la amb dents i ungles. Estudia Belles Arts, on gaudeix de valent. Més tard agafa un tren a Barcelona perquè li han dit que allà es fan molts llibres. S'enamora del lloc i s'hi queda, dibuixant, i escrivint contes, aprenent i gaudint molt.