Tel. +34 973 23 66 11

[email protected]

No tiene artículos en su carrito de compras.

Subtotal: 0,00 €

L'artificier

Más vistas

Autor(es)

L'artificier

  • Poemes en prosa

  • Autor: Vicens Planagumà, Josep
  • ISBN: 978-84-123786-8-9
  • 112 páginas
  • Tapa rústica con solapas
  • 150 x 210 mm
  • Colección: Grama Nº
  • Fecha de publicación: Noviembre 2021
  • Disponibilidad: En existencia

    12,00 €
    L'Artificier: poemes en prosa reivindica l'actualitat del gènere transgressor de la poesia en prosa. Evoca una biografia simbòlica d'un constructor d'artificis, artifici entès com a ampliació notable del real i no pas com antònim de real o veritable, en pinzellades d'una forta intensitat, des de la infantesa fins a la senectut. Separat ja de la bella prosa poètica, el poema en prosa, com a gènere dins el gènere de la poesia lírica, ocupa un lloc en la modernitat ja des de l'aparició dels llibres ben emblemàtics d'Aloysius Bertrand i de Charles Baudelaire. Així ho confirmen tots els tractadistes. De fet, la sospita que pot existir poesia sense versificació i versificació sense poesia era ja present en el Segle de les Llums, segons explica el poeta i crític D. Sam Abrams, i no ha fet més que créixer d'aleshores ençà. No oblidem que el gènere compta entre els seus conreadors a Rimbaud, Mallarmé, Max Jacob, J.V. Foix, A. Bartra, Brossa, etc. O amb Charles Simic, guanyador del premi més preuat dels Estats Units, el Pulitzer de literatura, amb una obra que recull poemes en prosa titulada: The World Doesn't End.
    Josep Vicens-i-Planagumà (Barcelona, 1954) L'autor ha volgut que les úniques certeses de la seva ressenya biogràfica siguin en l'obra que signa. És per aquest motiu que no li resta gaire cosa a dir, més que el grapat de constants vitals pròpies de la seva condició humana, és a dir, l'existència d'un cos subtilment transformant-se, la presència d'uns noms i uns cognoms d'una tradició, uns llocs de l'espai i del temps terrenal com a marc escenogràfic, i les empremtes anímiques de les diverses expressions d'Eros i Tànatos omnipresents! Tot això i... una munió d'imponderables, quimeres de construccions individuals i col·lectives perfent-se, ara i adés, en aiguabarreig amb les forces irrisòries del gest, que malgrat tot, permet reconèixer uns límits, unes minses porcions del Tot, per alleugerir, això sí, l'excessiva embriaguesa que comporta la visió exhausta de l'Infinit.