La longitud de l'aire

"Un volum on la mesura és un tema central, i on l’àmbit de significació d’aquesta paraula abasta tots els marcs de referència. Hi ha la voluntat de càlcul, de definir la magnitud que pondera l’abstracte i, al mateix temps, prudència, contenció, i un cert pragmatisme estoic del jo poètic que queda reflectit tant en la forma de dir com en el tipus de pensament que s’infereix del discurs. I és que hi ha una cosa que no podem perdre de vista: allò que computa aquest poemari no és estable. El càlcul longitudinal no s’esdevé al llarg dels dos punts extrems d’una cosa immòbil, ans al contrari, mesuren la variació de cada cop d’aire, tant si aquesta es produeix en forma d’ona sonora com si ho fa en la forma silenciosa de la respiració". (Del pròleg d'Àngels Marzo) .

Miquel Trilla ens proposa un itinerari a la recerca de la veritat objectiva de les coses. 

En el procés d’indagació i autoindagació que mou els versos de Miquel Trilla, la paraula hi té una importància cabdal. La poesia pensant del nostre poeta fa del mot eina i instrument per accedir al coneixement. 

Aquest recull s’abeura d’un vitalisme exacerbat, el poeta no renega de la seva condició humaníssima i caduca, ans al contrari, en fa virtut. 

El poeta fa us del vitalisme estoic per atansar-se al temps sense recança. 

Miquel Trilla Feliu, poeta (les Avellanes, 1942). Ha publicat els poemaris De versos i paraules, (2005) i De calius finals (2010. Estudià filosofia i teologia. Autodidacta, ha estat guardonat en certàmens de poesia i en el món de la cançó com a lletrista. Escriu des de fa anys en diferents publicacions.