En l'anterior llibre de l'autor es va encetar el tema del pintor Francis Bacon i el trist final de la seva tortuosa relació amb el seu model i amant George Dyer. En aquella ocasió els focus d’atenció creativa eren uns altres, diferents als del llibre que teniu a les mans. L’excusa lírica era llavors l’amor fatídic i l’estètica del drama del suïcidi de l’amant. En aquest tríptic de George Dyer, és el propi fet d’escriure el que interessa a González Pujalte, que d’alguna manera amb les paraules experimenta la forma de fer del pintor amb els pinzells, deixant de banda l’aspecte narratiu del tema. Aquí es proposa un joc, poètic; com sempre basat en l’amalgama de forma i fons i entre sentit i sentimentalitats. Una forma de crear, de tòrcer imatges, les paraules cercant la realitat descarnada de les emocions.
Joan Carles González Pujalte (Mataró, 1963) és llicenciat en història de l’art i professor de Formació Professional. Ha publicat més d’una trentena de llibres, principalment de poesia en català, una trajectòria avalada per nombrosos premis literaris, entre els quals destaquen els Martí i Pol, Joan Teixidor, Joan Perucho, Benet Ribes, Alfons el Magnànim, Manuel García Grau i Vicent Andrés Estellés, entre d’altres. Entre les seves obres més destacades hi ha La distribució de la sal, Les coses i els miratges, Rastres de l’escapista, Les ulleres de Walter Benjamin, Poemes hitites, Globoflèxia, La mort a Petròpolis i La casa sonora. També ha publicat en castellà el poemari Contradecir distancias.
