Memòria de la resistència antifranquista

Una sèrie d’episodis de la lluita contra la dictadura, una visió en profunditat del combat democràtic a favor de les llibertats polítiques i nacionals. Un seguit d’històries amb contingut humà, recreades literàriament, a vegades com a seqüència cinematogràfica. Tots els capítols són temes que l’autor ha investigat amb la seva aportació creativa personal, i a vegades una implicació que els fa sempre vius i àgils, de crònica periodística o relat de no-ficció. Un llibre per a qui vol recordar i per a qui vulgui descobrir i conèixer. Hi surten les lluites de tot l’espectre polític i des de la força del que el va unir: la bondat personal, la militància clandestina i la generositat del compromís ètic fins a les últimes conseqüències de detencions, tortura, presó i execucions.

Aquest llibre és una crònica de la lluita contra la dictadura, una memòria de la resistència antifranquista. 

Antoni Batista: "en tots els casos que presento en aquest llibre, tracto temes que he investigat jo, i hi ha per tant la meva aportació creativa personal, i a vegades una implicació que els procura fer vius i àgils. Ho anomeno periodisme de la vivència." 

"Vaig viure la lluita antifranquista en primera persona. El novembre de 1970, als divuit anys, debutava com a víctima d’una pallissa de certa envergadura del cos de la Policia Armada, els tristament cèlebres grisos." 

Antoni Batista Viladrich (Barcelona, 1952). Doctor en Ciències de la Comunicació, periodista i professor universitari. Redactor del diari Avui (1983-1989) i de La Vanguardia (1989-2003). Un dels eixos de la seva recerca és la lluita antifranquista, amb nombrosos articles i deu llibres. També ha escrit profusament sobre el conflicte basc i de música. Al seu catàleg literari hi ha títols d’èxit com Diario privado de la guerra vasca (1999), La carta. Historia de un comisario franquista (2010), La sinfonía de la libertad. Música y política (2018) i Clandestins (2018). Ha estat distingit amb els premis de periodisme Avui (Festa literària de Santa Llúcia, 1985), Ramon Barnils (Premis Octubre, 2001), l’Irla d’assaig 2011 pel seu llibre Catalunya-Euskadi. Nació còncava i convexa, i l’esment especial del jurat del Premi Ferran Soldevila per ETA i nosaltres (2021). Col·labora al diari Ara, al Diari de Tarragona i a la revista Sàpiens.