Penso que la vida s’assembla a un joc de nines russes. Dins de cada pèrdua hi ha una forma més petita de vida, amagada, que espera; dins del dol, una llavor de llum; dins del record, un batec que ens busca. Potser la poesia és això, la manera com el temps ens despulla i, alhora, ens torna a vestir de vida. Com una nina russa neix d’un procés d’exploració interior que travessa l’experiència de la pèrdua, el record i la transformació. El títol evoca la imatge de la matrioska, símbol de la identitat fragmentada i les múltiples capes del jo. Aquest recull no és una resposta, sinó un camí; un desplegament d’imatges, sons i silencis, que s’enllacen com ecos d’una veu, potser fràgil, però la més viva, que cerca la connexió amb el nostre propi ésser, a través de la paraula. Està escrit des de la sensibilitat i l’exigència formal, amb un fort component visual i una mirada poètica que busca tant el silenci com la llum.
Isabel del Pilar Valero Herrera (Arroyomolinos, Càceres, 1957) viu a Vilafranca del Penedès des de ben petita. Actualment està jubilada de la seva professió de comptable. Escriu poesia, relats i contes infantils, amb paraules que intenten capturar el temps, la llum i les emocions més subtils. La seva obra combina sensibilitat visual, imaginació, record, musicalitat i un llenguatge íntim que transita entre la realitat i la ficció.
