A Hiperacúsia el so es converteix en metàfora de la sobreestimulació de la nostra societat accelerada, que no permet la introspecció i que ens allunya cada cop més d'escoltar el nostre cos, la nostra biologia, la nostra natura.
El món actual és percussió constant, soroll perpetu, no aturar-se, avançar. Hiperacúsia ens proposa mirar endins: que hi trobaríem? Què ens diuen el cos, els sentits, el cervell? I quin paper hi té la relació entre la ciutat i la nostra escanyada natura en tot això?
Mireia Aldabó Pérez (Lleida, 1980) va estudiar psicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de fa dotze anys treballa com a tècnica municipal d’ocupació. Escriu des dels quaranta-un anys, i recita, especialment amb el grup d’Irreductibles. Ha fet alguns tallers d’escriptura a la Fatal, de Lleida, i a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. L’any 2023 va guanyar el premi al millor poema original en el Premi de Recitació Poètica del Segrià. Aquest és el seu primer llibre.
