Un llibre amb una veu sagaç que posa llum als límits que hem anat trampejant. El record, la memòria. El temps que sempre arrossega penyores, que acumula deutes, rebrega records, enfosqueix imatges, s’emporta enllà persones, llocs, moments, certituds i llars. I que també se’ns emporta a nosaltres, en uns poemes on Helena Martínez-Ferreruela ha posat nom als dubtes i al contrasentit fascinant de viure i haver viscut. Una casa que és la construcció del jo líric de la poeta, un ressò d’existència i singularitat, en una veu que ha esculpit versos per capturar aquesta vida que fuig i ressona.
La casa de les absències és una casa recreada de vers a vers, de constatacions a dubtes, de tot el que hem perdut i ens ha fet ser tal com som ara mateix.
Un llibre que remou la memòria d’una vida, que furga en la intimitat de la veu poètica, però també en la nostra pròpia intimitat.
Helena Martínez-Ferreruela: "Cada poema és extensió d’una personalitat, un acte de creació que perpetua el moment i el transcendeix".
Helena Martínez-Ferreruela neix a Barcelona, però viu a Cambrils des de 1987. Estudia Filologia Hispànica i Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona i es dedica a l’ensenyament: la seva passió confessa. Professora de la UNED, al Centre Associat de Tortosa, durant 25 anys i tècnica de Normalització Lingüística des de l’any 92, al Servei de Català de Cambrils, del qual és la responsable. En el camp de la teoria de la literatura, destaca la seva col·laboració en Lengua y Literatura Catalanas I, publicat per la UNED. El 2010 guanya el Premi de Poesia Vila de Cambrils i el 2018 el Premi de Poesia Salvador Estrem i Fa, amb el seu primer poemari Odissea menor, publicat per Témenos Edicions.
