Breu història de l'anarquisme als Països Catalans
Disponibilidad: En existencia
16,00 €
La història de l’anarquisme arrenca amb el socialisme utòpic, el republicanisme federal i el moviment obrer. A partir d’aquí, l’anarcocol·lectivisme, l’anarcocomunisme i la gran repressió que l’Estat exercí damunt del moviment llibertari organitzat deixaren un final de segle marcat pels enfrontaments violents i per la construcció d’un espai cultural i social expressat en ateneus, escoles, grups culturals i sindicats fins a la constitució de la CNT. Aquesta defensava la millora de les condicions de vida de les classes populars promovent espais de socialització i de creació d’alternatives fetes realitat el 1936. L’anarquisme no desaparegué amb la pèrdua de la revolució i la guerra, sinó que es reinventà i avui es manté viu com un dels trets diferencials més destacats de la comunitat humana que viu en l’espai de món que anomenem Països Catalans.
*Vols SUBSCRIURE'T a la col·lecció? Descarrega't la butlleta, omple-la i envia'ns-la!
És un dels primers llibres que intenta explicar la història d’aquest corrent ideològic, vital, polític i social des d’aquest espai no estatal que anomenem països catalans, o Països Catalans.
"Aquestes pàgines que llegireu us parlaran d’una petita història que en mereixeria una de més àmplia i llarga, debatuda i aclarida —o no— en molts dels seus punts foscos o encara ara desconeguts".
Dolors Marín Silvestre (l’Hospitalet de Llobregat, 1957) és doctora en Història Contemporània i experta en la història dels moviments socials europeus contemporanis. Ha realitzat treballs d’investigació a la Sorbona i ha treballat en mitjans audiovisuals. Els seus estudis s'han centrat en la història de l’anarquisme, la formació de la cultura llibertària, els maquis i les pràctiques feministes. És autora d’Espiritistes i Lliurepensadores: Dones pioneres en la lluita pels drets civils; Anarquistas, un siglo de movimiento libertario en España; Anarquismo: una introducción i Clandestinos. El maquis contra el franquismo.
Jordi Martí Font (Tarragona, 1969) és doctor en Filologia Catalana, ha treballat com a periodista i professor, manobre, home de fer feines i pagès. Ha militat en grups llibertaris com la CGT o l’Ateneu Llibertari Alomà i independentistes com l’MDT i la CUP. És autor d’una tesi sobre l’anarquista del XIX Josep Llunas, la seva poesia i La Tramontana; ha escrit diversos llibres de crítica social com Tarragona desballestada i ha estudiat les relacions entre anarquisme i catalanisme en els tres volums del Llibre Negre i en els dos de Visca la Terra i visca l’Anarquia. Amb el grup Llunàtics ha publicat tres discos i és membre de l’editorial Lo Diable Gros.