Breu història del pensament filosòfic als Països Catalans

Des dels escriptoris medievals de Ripoll i de Vic, la filosofia ha format part de la cultura catalana. Fins avui és notòria la influència de Ramon Llull, el primer que a Europa usà la llengua del poble, el català, per fer filosofia. Fer una presentació breu de la vida filosòfica com la que ens ocupa ha estat un repte i, malgrat que no hi és tot, tot el que hi és hi havia de ser. Esperem que inciti a conèixer i a investigar més la història de la filosofia en la cultura catalana des de l’obra totalment internacional del valencià Joan Lluís Vives fins a la Il·lustració menorquina, des dels filòsofs exiliats l’any 1939 fins al Col·legi de Filosofia i la Societat Catalana de Filosofia, passant per la mística femenina del barroc mallorquí i els metges filòsofs del segle XVIII. Un univers ric i complex que ens endinsa en les particularitats de la cultura catalana al llarg dels segles que confirma que el pensament filosòfic ha estat present en la nostra vida intel·lectual, social, religiosa, cultural i acadèmica.

Joan Cuscó i Clarasó (Vilafranca del Penedès, 1971) és doctor en filosofia i professor a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona. És membre de les societats catalanes de filosofia i de musicologia i patró de la Fundació Francesc Pujols. Ha tingut cura de l’edició dels textos de Rodolf Llorens i Jordana, Francesc Xavier Llorens i Barba, Maria Carratalà i Sara Kirchner. Entre els seus darrers llibres destaquen: Entre Orfeu i Plató. Filosofia i música en la cultura catalana (2022) i Jaume Serra Húnter. Filosofia, consciència i llibertat (2024), i és coautor a: José María Valverde. Pensament, poesia, llenguatge (2022), Joan Roura-Parella. Pensament i pedagogia (2023), Música Politècnica (2024) i “Sonus mundi”. Miradas transversales sobre patrimonio musical (2025), entre altres.