Càmera subjectiva

"Mai la humanitat de les llengües orals havia llegit pels ulls tant com ara, perquè a la història de l’escriptura que s’inaugurava ara fa uns cinc mil anys, cal afegir la història de les imatges en moviment. El cinema va posar les imatges fixes en línia temporal i horitzontal a la velocitat de vint-i-quatre fotogrames muts per segon fa poc més d’un segle. D’aleshores ençà, sense distinció entre llegir i mirar, escriure o fer art, llegim individualment el registre de la memòria literària en materials tous fins a l’escriptura de la llum, i veiem/llegim la sintaxi de les imatges en una contínua projecció a les fosques. Els gèneres literaris narratius s’han aplicat al cinema i a la tecnologia digital i virtual. ¿I la poesia contemporània, parenta pobra del setè art i, alhora, germana del cinema d’art i assaig, s’ha mirat en el cinema? Aquí en teniu una resposta àuria, multiforme, inaudita". VICENÇ ALTAIÓ

Josep M. Sala-Valldaura (Gironella, 1947) ha estat catedràtic de Literatura a la Universitat de Lleida. Poeta, assagista, crític literari i traductor, ha obtingut, entre altres, els premis Serra d’Or i Cavall Verd de la crítica, o l’Ovide 2015 al millor llibre de poemes traduït al francès. El 2019 va rebre el Premi Cadaqués a Quima Jaume en reconeixement de la seva trajectòria literària. Els seus darrers llibres han estat Refer el no-res i Quasi muts, en poesia, i Acords i ruptures. Deu aproximacions a la poesia contemporània i La serp i la poma: al voltant del llenguatge poètic, en assaig. Entre més, ha estat antologat a Poezie europeană contemporană.