Durant dècades, Anton Navarro (1867–1936) ha estat una presència gairebé invisible en la història de la literatura catalana. Sovint considerat un simple epígon de Verdaguer o situat als marges dels grans relats canònics del segle XX, la singularitat de la seva veu poètica ha quedat eclipsada per lectures parcials i prejudicis crítics. Tanmateix, la recuperació recent de la seva obra revela un autor original i polifacètic: poeta, traductor, folklorista, intel·lectual catalanista, educador i activista cultural profundament arrelat a la Ribagorça i, alhora, plenament integrat en els debats literaris de la seva època. Aquest llibre és una invitació a rellegir Anton Navarro sense etiquetes reductores i a situar-lo en el lloc que li correspon dins el patrimoni literari català. Una porta oberta a noves lectures, noves investigacions i al redescobriment d’una de les veus més singulars de la literatura catalana contemporània.
