El futur que volíem

El futur que volíem és un recull de relats de mirada crua que giren al voltant de la descoberta, la maduresa i el despertar de la consciència, que arriba de cop, com un tro i a qualsevol edat. Escrits des d’una distància propera i despullada, els protagonistes dels diferents contes es desfan de qualsevol bena als ulls que pugui privar-los de veure-hi clar, i s’enfronten a la realitat mentre es pregunten com serien les seves vides si haguessin pres un camí diferent.

“M’hi vaig veure com si fos una altra. El reflex d’una desconeguda. Fins i tot vaig creure’m que m’havia canviat l’edat i que ja no en tenia deu. Va ser com si damunt dels ulls, amalgamada amb el meu front i ancorada al clatell, hi hagués fet niu la lluna. I els meus ulls color de corb, dos cràters.”

A partir d'un recull de contes de factura diversa l'autor enfronta els seus personatges al moment en que, sobtadament, la consciència es desvetlla i la realitat pren altres formes que no havíem sospitat. 

Amb una prosa deshinibida però exigent, Duch aboca els seus personatges a la possibilitat d'esdevenir l'altre i els anima a trencar amb els convencionalismes que ens imposen les màscares. 

Francesc Duch. (Girona, 1987) és escriptor, diplomat en fisioteràpia i té un postgrau en coaching de la salut. Entre altres ciutats, ha viscut a París i a Mont-real, fonts d’inspiració de molts dels seus contes, i actualment viu a Girona. Ha publicat els llibres de relats Altres mares (Pagès Editors), Premi 7Lletres 2018, i El vol de l’Alícia i altres contes (Viena Edicions), 30è Premi Ciutat de Badalona de Narraiva i 34è Premi Països Catalans-Solsici d’estiu; i també la novel·la Joana (Cossetània Edicions), 39è Premi de Narraiva de la Ribera d’Ebre.