Un poemari d’amor. Que típic. Doncs si. Parlo d’amor. De com canvia, com evoluciona. L’intento pintar, el persegueixo i el deixo molestar-me. Però sobre tot hi dialogo. Em perdo en interrogatoris fins que la nit s’acomiada amb un primer raig de sol. Negocio amb ell. I aquest és el nostre tractat de pau. Són, ni més ni menys que, converses amb un amor d’incògnit, perquè, sense saber qui és, n’estic segur que li posaràs cara. Però només si t’atreveixes a llegir.
