Treball, societat i cultura a la Catalunya moderna

L’obra estudia la realitat d’un territori i d’una època des d’una perspectiva global de la història gràcies a més d’una quinzena de fonts documentals i d’una àmplia bibliografia. El resultat no esdevé la simple radiografia d’un poble, sinó la imatge carnosa d’un cos vertebrat amb la representació de tots els seus elements vius. Per això, l’escala de detall de la imatge ens permet conèixer, per exemple, la brega de pagesos, saber com es llaurava amb bous i romana i com es parlava amb paraules avui sovint desconegudes o en desús; assistim en directe a l’exercici de la justícia, passant per tot el procés judicial de normes i lleis que regulen el procediment; podem saber com es vestia la gent, les seves preferències de color o el seguiment que feien de la moda europea o mediterrània; arribem a patir per la salut de la gent, afectada per simples refredats o per la gravetat d’una pandèmia i podem percebre la viva angoixa dels coetanis respecte a la climatologia adversa, els conflictes socials, les lleves, les guerres, les lluites de poder o els desastres de qualsevol tipus.

Eugeni Perea Simón és doctor en Història Moderna per la Universitat de Barcelona. Ha estat professor tutor de la UNED i director de l’Arxiu de la Diputació de Tarragona. Ha escrit i publicat llibres sobre temàtiques diverses —història, onomàstica, geografia i literatura—, entre els quals destaquen els de prosa dietarista: Gastronomia divina (1994), Sefa Ferré, l’expressió permanent (2012) i Quadern d’interseccions (2014). En el camp de la història destaquen, entre altres, les següents obres: El comportament religiós a Catalunya al segle XIX a la diòcesi de Tarragona. El Compliment Pasqual (1993) i Safareigs i banyeres. Bugaderia, higiene, sanitat i literatura al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre (s.XIX-XX) (2022). En el camp de l’onomàstica, ha publicat, entre altres, els reculls: Toponímia del terme i de la vila de Riudoms (1979) i Onomàstica de Riudoms (2006). És autor també de Montsant, cartografia literària de la serra (2007), Cartografia literària del Camp de Tarragona (2010) i Cartografia literària del Priorat (2016).