Banderes blaves

A Banderes blaves, Juanjo Lecumberri (Leku pels amics) recorre la seva infantesa i joventut per construir un relat íntim sobre la memòria i la pertinença, amb el Lleida com a teló de fons omnipresent. A través de partits viscuts a la graderia del Camp d’Esports, rituals heretats, vincles familiars i records fragmentaris, el llibre mostra com un club de futbol pot convertir-se en un espai compartit entre generacions des d’on mirar el pas del temps. Però Banderes blaves és també el retrat d’una afició que resisteix; d’una massa social que, en un dels moments més difícils de la història del club, continua sostenint el Lleida malgrat les derrotes a la gespa i als despatxos. La memòria col·lectiva d’un equip i d’una ciutat. Suposo que no triem la vida dels records: alguns marxen per sempre, d’altres evolucionen barrejant-se amb els nous, uns quants es mantenen fidels al que va passar i guanyen la batalla contra el temps.

El retrat generacional d’una ciutat a través del futbol. 

Un llibre sobre futbol que parla, sobretot, de pertinença. 

En un dels moments més difícils de la història del club, Lecumberri posa en valor el compromís de socis, seguidors, voluntaris, treballadors, penyes i tota la gent que manté viva la flama del Lleida. 

 

Juanjo Lecumberri va néixer a Lleida l’any 1989. El 2007 es va traslladar a Madrid per estudiar periodisme i s’hi va quedar fins al 2014. Més endavant va passar tres anys a Austràlia. Allà, després de treballar en una cafeteria on va aprendre més italià que anglès, va fer d’entrenador de futbol base. Com a periodista, ha treballat en ràdio i premsa escrita. Des del 2020 viu a Barcelona, on ha format part de departaments de comunicació de diverses fundacions. Banderes blaves és el seu primer llibre i neix, en part, de tot aquest recorregut.