Penso que la vida s’assembla a un joc de nines russes. Dins de cada pèrdua hi ha una forma més petita de vida, amagada, que espera; dins del dol, una llavor de llum; dins del record, un batec que ens busca. Potser la poesia és això, la manera com el temps ens despulla i, alhora, ens torna a vestir de vida. Com una nina russa neix d’un procés d’exploració interior que travessa l’experiència de la pèrdua, el record i la transformació. El títol evoca la imatge de la matrioska, símbol de la identitat fragmentada i les múltiples capes del jo. Aquest recull no és una resposta, sinó un camí; un desplegament d’imatges, sons i silencis, que s’enllacen com ecos d’una veu, potser fràgil, però la més viva, que cerca la connexió amb el nostre propi ésser, a través de la paraula. Està escrit des de la sensibilitat i l’exigència formal, amb un fort component visual i una mirada poètica que busca tant el silenci com la llum.
Hi trobarem una estructura clarament marcada, pensada fins al més mínim detall, per apropar els continguts del poemari al lector.
Molts dels poemes del llibre poden admetre una plurilectura; una lectura que pot variar segons l’estat d’ànim, els interessos o la formació del lector.
La vida i la creació literària fan un mateix camí, s’ajunten en un tot, i per això tenen la complexitat, l’estranyesa, la diversitat que ens caracteritza com a éssers humans i que fa que siguem veritables “nines russes”, com ens fa veure Isabel del Pilar Valero en aquest nou poemari.
Isabel del Pilar Valero Herrera (Arroyomolinos, Càceres, 1957) viu a Vilafranca del Penedès des de ben petita. Actualment està jubilada de la seva professió de comptable. Escriu poesia, relats i contes infantils, amb paraules que intenten capturar el temps, la llum i les emocions més subtils. La seva obra combina sensibilitat visual, imaginació, record, musicalitat i un llenguatge íntim que transita entre la realitat i la ficció.
