El director d'un teatre públic i un reputat crític es troben per parlar de les seves coses. En el transcurs de la conversa hi apareixen diverses qüestions: Com i qui determina la qualitat artística? La premsa crea tendències? La critica té prejudicis? L'èxit o el fracàs d'un espectacle pot dependre del tractament que li dóna la premsa? Es pot comprar, un crític? Quina ha de ser la funció del teatre públic? Sense ajudes públiques el teatre desapareixeria? Les arts escèniques estan trobant el llenguatge adequat per l'espectador del segle xxi? O per contra, esdevenen una expressió artística cada vegada més anacrònica? Tots dos homes es necessiten. Arribaran a algun tipus de pacte?
Ramon Madaula (Sabadell, 1962) als 22 anys obté el graduat en interpretació a l'Institut del Teatre de Barcelona. Ha participat, com a personatge protagonista, en gairebé una trentena de muntatges teatrals, a gairebé tots els escenaris de Barcelona. Pel que fa a la televisió, ha col·laborat, en primers papers, en nou produccions, algunes d'elles tan conegudes com Estació d'enllaç o Ventdelpla. També ha produit vuit projectes teatrals. Ha rebut diversos guardons: el premi «Butaca » l'any 2004 per la seva interpretació a l'obra Calígula; el premi Ciutat de Barcelona 2008 per El Llibertí; i el premi «Gaudí» 2014 per la seva participació a la pel·lícula La por.
