"Reunida en El test de la flor malva, autoantologia que aplega peces dels seus deu llibres de poesia (onze, si comptem el que aporta el commovedor inèdit final, un in memoriam per a l’amic Àlex Susanna), l’obra lírica de Llavina és aquí prou ben representada perquè tothom que s’hi acosti pugui apreciar la seva més alta i inconfusible virtut: una acuïtat excepcional en la representació del món sensible. Jordi Llavina pertany amb ple dret a la família d’aquells artistes faceciosos que cerquen la luxosa perfecció d’allò que imiten. Crec que tothom que assaboreixi, amb la deguda parsimònia, els poemes d’El test de la flor malva haurà de convenir que l’esclat de vida evocada que allibera cada un, unit a la destresa amb què el poeta sap cloure’l en el recinte de metres i estrofes, pot fer encara oportuna, un segon cop, l’autoritat de Baudelaire." (Del pròleg de Pere Ballart).
Jordi Llavina (Gelida, 1968) és llicenciat en filologia catalana i ha desenvolupat la seva tasca professional en els àmbits editorial, periodístic i docent. La seva obra poètica està formada pels següents llibres: La corda del gronxador (2006, premi Ciutat de Palma), Diari d’un setembrista (2007, premi Alfons el Magnànim i premi de la Crítica Serra d’Or), País de vent (2011, XXXV Premi Vila de Martorell), Vetlla (2012, premi Vicent Andrés Estellés i premi de la Crítica), Contrada (2013), Matí de la mort (2015), Ermita (2017, premi Lletra d’Or), El magraner (2020, premi Marià Manent), L’anell (2021) i Un llum que crema (2023, premi Carles Riba). També ha publicat els assaigs Neu, fang, rosada, constel·lació. Articles, treballs, apunts sobre la poesia de Joan Vinyoli (2014) i 100 llibres catalans que fan de bon llegir (2022), i ha adaptat al català actual un dels llibres de la Crònica de Ramon Muntaner: L’expedició dels catalans a Orient (2015). El darrer llibre que ha publicat, Proses de l’entreclaror (2023), és la represa de la seva obra en prosa, en aquest cas a mig camí entre la ficció i la literatura del jo.
