Els poemes d'Ulls de glaç es revelen en un món on la llum és l'excepció. Un pou i un ull s'aproximen molt metafòricament. Un ull pot arribar a confondre's amb el fons cristal·lí del pou que mira. Els ulls que es miren fit a fit poden esdevenir pous insondables. Esguards, el goig d'antany, que la intempèrie del temps ha glaçat. Ulls recoberts de gebre. Ulls de glaç és la consumació i la destil·lació en paper d'un llarg procés d'orfebreria on els mots són la matèria primera. Un camí perseverant, exigent, quasi obsessiu, i segurament vital, que, gràcies a haver guanyat el Premi de Poesia Miquel Martí i Pol de Roda de Ter, ara es pot fer visible als lectors. En som afortunats. (del pròleg de MARIA JOSEP ESCRIVÀ)
Jordi Solà Coll (Barcelona, 1963). Fotògraf i escriptor. Ha publicat fins ara mig miler d'articles assaig, opinió, internacional a diversos mitjans de comunicació. Col·labora en el programa "Els viatgers de la gran anaconda" a Catalunya Ràdio. El món de l'antropologia i els viatges són dues passions que comparteix amb la docència. En l'actualitat, és professor de Casa Àsia. Ha viscut, entre altres països, a l'Índia, Birmània i Bolívia. Un bagatge essencial que ha fusionat la mirada del fotògraf i l'ofici de poeta. Publica els seus escrits a El Punt Avui i al digital de cultura Núvol.
