Lleida, 23 de gener de 2018.- Pagès Editors presenta Els fets de l’1d’octubre, el primer llibre de fotografies sobre aquesta jornada històrica. La publicació té com a objectiu oferir als lectors un recull d‟imatges destacades, d‟entre els milers que es van fer, per deixar un testimoni gràfic dels fets succeïts aquell dia.  
 
L'obra inclou fotografies de les quatre capitals catalanes realitzades pels fotògrafs Santi Iglesias i Toni Prim (Lleida), Edu Bayer (Barcelona i Girona) i Tjerk van der Meulen (Tarragona).  
 
Com a complement a aquestes fotografies, l‟edició inclou els textos de cinc analistes destacats de l‟actualitat de Catalunya com són Josep Lluís Carod-Rovira, Anna Gabriel, Jordi Graupera, Gemma Garcia, Maria Vila i Jaume Barrull Castellví, que donen la seva visió sobre el referèndum.  
 
En concret, el llibre inclou més de 150 imatges que estan ordenades de forma cronològica i expliquen l‟organització col·lectiva del referèndum, la repressió policial i la posterior resposta ciutadana. Les imatges capil·laritzen el territori i expliquen com es va viure la jornada a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona i també a Sant Julià de Ramis, localitat en la qual va votar el president Carles Puigdemont.  
 
Les fotografies estan organitzades en quatre blocs que expliquen els fets que van envoltar la celebració del referèndum: 'Votarem'; 'Votem', 'Què volen aquesta gent?' i 'Hem votat'. A cada bloc, precedint les imatges, es troben els escrits que contextualitzen les fotografies que el lector es trobarà a continuació. El llibre conté, també, una introducció i un epíleg.
 
Aquesta introducció va a càrrec de l‟escriptor i polític Josep-Lluís Carod-Rovira, que dedica el seu text, titulat 'Una data a la memòria', a “tots els qui, per haver fet possible que el poble de Catalunya votés el seu futur a les urnes, han patit persecució, presó i exili”, i explica que el llibre Els fets de l’1 d’octubre “és un retrat magnífic, excepcional”. “Les fotos recullen instants concrets, gestos expressius, mirades a vessar de contingut (...), els protagonistes que hi apareixen són la gent del carrer (...), són els homes i les dones que han passat de la por a la independència a la independència de la por”, explica l'ex conseller de la Generalitat.  
 
El bloc 'Votarem' va precedit d‟un escrit de Gemma Garcia, cooperativista al mitjà de comunicació Directa, qui analitza els dies previs a l'1 d‟octubre i explica com es va viure aquest compte enrere des dels Comitès de Defensa del Referèndum. “És una lluita en equip, amb la responsabilitat tallada a trossets petits i repartida solidàriament”, destaca.  
 
Al bloc 'Votem' la Maria Vila, llicenciada en Dret i fundadora del col·lectiu Dret.cat, parla al seu escrit tant de “els cops de porra” que hi va haver aquell dia com de la “victòria” que va suposar que se celebrés aquella jornada. “El temps dirà si la identitat col·lectiva forjada al voltant de l‟1 d‟octubre es projectarà al futur amb èxit, i si tot plegat consolidarà una nova cultura política que transcendeixi les entitats i els partits independentistes actuals i posi la veritat al centre”, reflexiona.  
 
La diputada al Parlament per la CUP-Crida Constituent, Anna Gabriel, centra el seu escrit del bloc 'Què volen aquesta gent?' en la repressió política i policial que hi va haver aquella jornada i els dies posteriors. “No és nou (el fet de patir repressió) i no ho oblidem. El que sí que ho és, és que la violència no s‟hagi exercit només contra una minoria dissident, sinó contra un poble sencer que s'alçava”, assenyala.  
 
Al darrer bloc, 'Hem votat', el filòsof i periodista Jordi Graupera analitza la transcendència històrica de la jornada de l‟1 d‟octubre, que qualifica de “el dia més lúcid, inequívoc, fructífer i sensual de la història de Catalunya”. Al seu text, l‟analista explica el perquè de cadascun d‟aquests adjectius que ha triat per descriure aquesta diada en un sensorial, profund i inspirador escrit amb el qual molts podran reviure aquella jornada. “L‟endemà i l‟altre, pel carrer, en manifestacions atapeïdes i elèctriques, els cossos xocant dolçament, com a xulapes ancorades en una badia massa petita, on cada xoc és una sinapsi política i espiritual, i abraçades i esborronament i cabells de punta i pells de gallina i potser alguna idea nova que mai no havies pogut imaginar abans i ara es manifesta en el lent desaparèixer de la tremolor a les mans, una tremolor que no sabies que havies arrossegat tota la vida, i tanques el puny serè i te'l mires i saps que serveix per determinar la llibertat i només esperes que no calgui esperar gaire temps per posar-lo a treballar, per fi”, relata.     

Per últim, el llibre inclou un epíleg del sociòleg i periodista Jaume Barrull, qui reflexiona sobre quins passos haurà de seguir l‟independentisme a partir d'ara. “Quin serà a mig termini el posicionament d‟aquell sector de la societat catalana que a priori no vol trencar Espanya i, alhora, afirma que creu en la justícia i la llibertat? Prioritzaran els valors democràtics o acceptaran la repressió com el preu que s‟ha de pagar per mantenir la unitat d'Espanya?” es pregunta.   
 
Aquests sis textos, doncs, acompanyen a les imatges, les veritables protagonistes del llibre, plantejant preguntes al lector i fent-lo aprofundir en el que va succeir no tan sols l'1 d‟octubre sinó també els dies posteriors. Perquè aquesta jornada ha esdevingut una data senyalada ja per sempre més en l'imaginari col·lectiu. Perquè l'1-O, com explica en Carod-Rovira, és una data que ha arribat per quedar-s'hi, per sempre, per a ser explicada als descendents i als que no van poder-la viure. Amb aquest llibre, de ben segur, recordar el que va passar aquest dia, ja històric, serà més fàcil.