Vuitanta anys després de la mort de Joseph Roth, periodista i escriptor austríac d'origen jueu considerat un dels millors autors centreeuropeus del segle passat, Pagès Editors publica Històries d'exili, uns relats fins ara desconeguts pel pú­blic català, quatre novel·les breus escrites entre 1933 i 1936, durant la primera fase del seu exili davant l’ascens imparable del nazisme.

En una clara relació temàtica, els protagonistes dels quatre relats són personatges desorientats per la pèrdua dels lligams amb la pàtria i per les complicades relacions familiars.

La Gran Guerra, veritable rerefons històric d’aquestes històries, és fonamental en el primer relat, El cap d’estació Fallmerayer, de 1933, i també en El bust de l’emperador, publicada en francès juntament amb Triomf de la bellesa el 1934 i l’any següent, el 1935, en alemany. En tots tres relats, els personatges principals es veuen obligats a canviar de vida per circumstàncies que els hi són alienes i a buscar la seva veritable identitat. El darrer relat cronològicament parlant és Confessió d’un assassí, explicada en una nit, enllestit la primavera de 1936 i amb evidents elements autobiogràfics. Amb el ritme d’una novel·la policíaca, és el més contundent dels quatre textos i aconsegueix captar l’atenció del lector fins al sorprenent final.

Es tracta, en definitiva, de quatre relats introspectius en els quals traspua la decadència de les estructures estatals i socials del període d’entreguerres i que, vuitanta anys després de la mort de Roth, són encara plenament vigents.

Tra­duïts directament de l’alemany per Pilar Estelrich i Montserrat Franquesa, el lector hi trobarà el ritme i la gran ploma de Joseph Roth, i a més hi iden­tificarà la repressió i la intolerància que hi ha darrere de totes les històries d’exili.

 

Més informació sobre l’autor

Joseph Rothés, sens dubte, un dels escrip­tors europeus més reconeguts del segle xx. Va néixer a Àustria i de jove va treballar com a periodista a Viena i Berlín. Amb l’ascens del nazisme es va veure obligat a exiliar-se, pels seus orí­gens jueus. Va gaudir d’un gran èxit literari i la seva obra va ser àmpliament reconeguda, també de forma pòstuma.