Pagès Editors i l'Ajuntament de Barcelona acaben de publicar de forma conjunta Lari. La popularització de la fotografia domèstica a Barcelona, una obra que recull una mostra del fons fotogràfic creat pel farmacèutic i podòleg Josep M. Lari Mirambell (1903-1974), un barceloní enamorat de la fotografia que va fer milers d'instantànies al llarg de la seva vida i que, amb la seva càmera, va copsar com era la vida a la capital catalana de principis de segle, creant una obra de gran valor artístic i documental.  

 

La seva família va descobrir, anys després de la seva mort, els negatius de centenars de fotografies que "l'avi Lari" havia anat fent al llarg del temps, un arxiu conformat per més de dos mil clixés fotogràfics de temàtiques molt variades. Es tracta d'un fons que, tot i semblar modest, no ho és, ja que a principis del segle XX la fotografia es va començar a popularitzar en l'àmbit domèstic, però encara era una manifestació artística minoritària i, sobretot, poc assequible. 

 

Lari va guardar aquest fons fins a la seva mort, el 1974, quan tot el conjunt de clixés va passar a casa del seu fill, Josep Maria Lari Reig. Va ser el net del fotògraf, l'il·lusionista i filòleg Josep Maria Lari Vilaplana —popularment conegut com el Mag Lari—, qui va descobrir-los després que es passessin una bona pila d'anys dins un armari. Va ser ell també qui, després d'aconseguir trobar la manera de visualitzar els clixés estereoscòpics de vidre, va entendre el valor que podien tenir com a document històric i va emprendre la tasca de donar a conèixer el fons fotogràfic de l'avi, la qual ha culminat amb l'edició d'aquest llibre per part de Pagès Editors i la donació a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona d'aquest valuós fons fotogràfic, el 2021.

 

"Sento un immens orgull en veure que després de tants anys es reconegui el valor de la seva obra i el mèrit artístic que, indubtablement, té", explica Josep Maria Lari Reig.

 

Des de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona destaquen, respecte a aquest fons, els bons coneixements de la tècnica fotogràfica del moment i la sòlida formació de Josep Maria Lari Mirambell, que han permès la bona conservació dels clixés. També destaquen el valor de les seves instantànies com a testimoni de l'època.  

 

"El conjunt consta de 2024 fotografies de primera meitat del segle XX, majoritàriament anteriors a l’any 1936. Lari emprava principalment fotografia estereoscòpica, tècnica que va assolir una gran popularitat a inicis del segle XX. El treball fet amb les plaques fotogràfiques de vidre, fràgils en la seva manipulació, va arribar en un excel·lent estat de conservació, demostrant la cura amb la qual va ser guardat", explica Rafel Torrella, conservador de l'Arxiu. "Les fotografies de Josep Maria Lari, un fotògraf domèstic, guarden la memòria familiar i, en passar a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, esdevenen també exemple d’una època que podrà ser consultat i apreciat pels ciutadans", afegeix. 

 

Indrets i mirades

La temàtica de les imatges de l'arxiu de Lari és la típica del fotògraf domèstic de l'època però al llibre s'han distribuït en dues categories, 'Infinits indrets', on trobarem imatges de l'entorn físic de Lari (instantànies de Barcelona, del poble de referència, de les seves excursions i sortides,...) i 'Infinites mirades', amb imatges de la seva família i del seu entorn social proper (celebracions, fotos d'estudi, festes del barri...). Totes elles són testimonis de l'època. 

 

Tenen un indubtable valor memorístic, per exemple, les interessants fotografies fetes per Lari d'indrets o moments emblemàtics del moment: l’exposició internacional de 1929; la font màgica; la desapareguda Torre dels Pardals i els seus jardins, a Horta; el port amb les naus i els pescadors; la propaganda de les eleccions de 1936 enganxada a les parets dels edificis barcelonins,...

 

Trobem així mateix moltes imatges de l’espai urbà que demostren l’estimació de Lari per la ciutat, ensenyant-la en moments àlgids: el passeig de Gràcia en dia de pluja; la plaça de Catalunya amb les escultures acabades de col·locar (entre 1927 i 1929); algun carrer estret del barri de la Ribera; els carrers ornats per la festa major del barri de Gràcia,...

 

Al llibre també ens trobarem amb moltes imatges sobre les sortides dels Lari fora de Barcelona, ja siguin excursions per passar el dia lluny de la ciutat o per les seves visites a Almatret, poble lleidatà que freqüentava amb seva dona, Aurèlia Reig. 

 

D'altra banda, les instantànies del fotògraf al seu entorn més proper conformen uns relats visuals molt interessants també, ja que fan un seguiment del creixement de les persones retratades i també de la vida conjunta en família i dels seus actes socials. Veurem per exemple a Josep Maria Lari Reig de ben petit, camí de l'escola, amb altres nens amics seus, en celebracions; també veurem imatges de la dona del fotògraf, de les seves passejades i sortides; divertides estampes en grup de la família, retrats d'estudi domèstic, fotografies amb els terrats com a decorat principal; fotografies de l'àmbit professional de Lari...  

 

En total en aquest llibre trobarem prop de dues-centes imatges que ens ofereixen la possibilitat d'obrir una finestra al passat i, a través de la fotografia de la quotidianitat, donar un cop d'ull a la transformació de la Barcelona dels anys 20 i 30 del segle XX i a la vida domèstica d'aquella època. I és que, com bé assegura Torrella, "les fotografies d’aficionats no s’han de mirar només pel succés o la bellesa d’imatges individuals, sinó com un fragment de la història".