No teniu articles a la cistella de la compra.
Pagès Editors dedica el seu Calendari 2027 a deu dones artistes lleidatanes
20 novembre de 2026 12.12.43 CET
Pagès Editors presenta, com és habitual cada any per aquestes dates, el seu tradicional calendari de paret Ars Fugit, que té com a finalitat donar a conèixer els artistes i les artistes de les Terres de Ponent. En aquesta ocasió, el Calendari 2027, titulat Elles, està dedicat a deu dones artistes lleidatanes que tenen obra dins la col·lecció del MORERA, el Museu d'Art Modern i Contemporani de Lleida.
La publicació, elaborada amb la col·laboració amb l'equipament cultural, proposa un recorregut per més d’un segle d’història de les arts plàstiques, des de finals del segle XIX fins a l’actualitat, a través de deu creadores lleidatanes que, des de disciplines i contextos molt diversos, han contribuït a enriquir el patrimoni cultural i artístic del país.
A través de les seves obres i dels seus recorreguts vitals, Elles construeix un relat que posa en valor una part essencial —i sovint invisibilitzada— de la història de l’art, la contribució de les dones artistes.
Les obres del calendari estableixen connexions entre diferents èpoques i llenguatges artístics, des de la pintura i la fotografia fins a la il·lustració, el còmic, el tapís i l’escultura. A més, el calendari ressegueix una genealogia que va del detallisme modernista a l’experimentació i el conceptualisme contemporanis i que connecta Ponent amb ciutats i centres culturals de tot el món com París, Londres, São Paulo o Ciutat de Mèxic.
Les deu artistes seleccionades són Pepita Sagañoles (gener), Rosa Siré (febrer i novembre), Trini Tinturé (març i desembre), Antònia Ferreras (abril), Antònia Aguiló (maig), Palmira Puig (juny i juny de 2028), Aleydis Rispa (juliol), Laura Cirera (agost), Marta Palau (setembre) i Esther Remacha (octubre).
Amb Elles, Pagès Editors recupera i reivindica més d’un segle de creació artística femenina a Ponent i reten homenatge, a través d'aquest calendari, a deu dones que van obrir camí en els seus respectius àmbits i que han contribuït a situar l’art fet per dones en el lloc que li correspon dins la història de l’art i de la cultura.
Les pioneres
El recorregut del calendari s'inicia amb dues lleidatanes pioneres que van lluitar per conquerir l'espai públic i tenir repercussió internacional: Antònia Ferreras (Lleida, 1873 – Barcelona, 1953) i Pepita Sagañoles (Lleida, 1890 – Barcelona, 1982), vinculades ambdues amb els ambients culturals de la Belle Époque, un període de gran efervescència cultural i renovació artística a l'Europa, entre finals del segle XIX i començaments del XX. Ferreras (mes d'abril) va destacar per les seves aquarel·les i olis de flors, amb els quals va obtenir reconeixement internacional, i també pel seu compromís amb els drets de les dones i la reivindicació de la seva presència en els espais artístics. Sagañoles (gener) es va consolidar com una destacada il·lustradora i retratista, amb reconeixements a París i una projecció notable en publicacions com Blanco y Negro, una de les revistes il·lustrades de més prestigi de l’època.
L’exili dels anys trenta
La guerra civil i la postguerra van marcar les trajectòries de Palmira Puig (Tàrrega 1912- Barcelona, 1979) i Marta Palau (Albesa, 1934 – Ciutat de Mèxic, 2022), que van desenvolupar la seva obra fora de Catalunya arran de l’exili. Puig (juny) es va integrar en els cercles de l’avantguarda fotogràfica brasilera i va assolir projecció internacional. Palau (setembre) es va convertir en una figura de referència de l’art contemporani mexicà gràcies a una obra que explora el tapís, el teixit i els materials naturals.
Ressorgiment de l'art de les dones a partir dels anys cinquanta
Trini Tinturé (1935-2024), Antònia Aguiló (1927-2017) i Rosa Siré (1944-2014) representen l’obertura de nous espais per a les dones artistes durant la segona meitat del segle XX. Tinturé (març i desembre) va esdevenir una historietista i il·lustradora de projecció internacional, especialment en el còmic infantil i juvenil, mentre que Aguiló (maig) va trencar amb la tradició figurativa a través de l’escultura abstracta i monumental, amb obres realitzades en materials com el ferro, la fusta, la pedra i el formigó. Siré, per la seva banda, (febrer i novembre) es va consolidar com una figura destacada de l’abstracció i el gravat, amb una obra marcada per l’experimentació amb materials i formes.
La creació contemporània
El calendari arriba fins a l’actualitat amb les obres d'Aleydis Rispa (Sort, 1964), Esther Remacha (Lleida, 1965) i Laura Cirera (Alpicat, 1971). Rispa (juliol) destaca per la fotografia experimental i la reflexió sobre la llibertat humana i la crisi climàtica. De Remacha (octubre) destaca el seu llegat com a fotoperiodista i en especial el testimoni documental de les lluites pageses que va recollir al reportatge 'Lluitadores de la terra', realitzat el 1990 per al Diari de Lleida i incorporat a la Col·lecció Nacional de Fotografia. El recorregut històric es tanca amb Cirera (agost), una artista multidisciplinària que reivindica el treball artesanal a través de l'escultura i la creació conceptual.
Amb Elles es fa evident la important aportació de totes aquestes dones a la història de l’art i es posa de manifest que la creació femenina a Ponent ha estat sempre connectada amb els corrents i les tendències internacionals, malgrat les limitacions i la invisibilització que moltes artistes van haver d’afrontar.
"Aquest calendari és testimoni que l'art fet per dones a Ponent mai ha estat perifèric, sinó profundament central, connectat amb les tendències globals i decididament avantguardista. El seu reconeixement no és només un homenatge al passat, sinó un far per a les futures generacions de creadores i creadors", explica Eva Lega, curadora del Calendari 2027.
